29/8/09

Figueres als segles XVI i XVII


Figueres als segles XVI i XVII, Quaderns d'Història de Figueres, volum 2, Ajuntament de Figueres-Diputació de Girona, 1999, 127 pàgines.

Ressenya d'Àngel Bosch i Lloret a la Revista de Girona:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/94720/155108


Consulta en línia

“Fer una aproximació a la història de Figueres dels segles XVI i XVII no ha esta feina fàcil, sobretot si tenim en compte les moltes aportacions que s’han pogut recollir. Davant la mancança quasi absoluta de documentació municipal, eclesiàstica i institucional d’aquest període, pocs historiadors s’havien atrevit a aprofundir en l’època moderna a Figueres, que sempre s’ha tractat molt de passada.
L’autor a orientat les seves recerques cap els protocols notarials, valuoses fonts per a la història social on, segons paraules de mossèn Miquel Pujol, bull la vida. Compres, vendes, emprèstits, testaments, convenis, compareixences...tota mena de contractes entre persones han quedat enregistrats als llibres dels notaris que, acta a acta els han formalitzat. L’anàlisi extensiva i detallada d’aquests documents ha permès descriure en noms i cognoms, els progressos, els conflictes i les vivències dels figuerencs del segles XVI i XVII.
La mateixa selecció de les fonts comporta unes limitacions, tant pel que fa a la visió global de l’època estudiada com a la seva periodització. En aquest llibre hom hi trobarà, potser, llacunes en el relat dels fets i en les dades que aporta. Però en canvi, s’hi descriu com en un immens trencaclosques la Figueres de l’Antic Règim en funcionament, una vila que supera les muralles, crea noves fonts de riquesa, es relaciona amb altres poblacions, pateix fams, pestes i guerres, però progressa, creix i es consolida...tot gràcies a l’acció tantes vegades anònima i grisa dels veritables protagonistes d’aquesta història: els figuerencs.”
Miquel Planas
Historiador (introducció del llibre)

Vilamalla. Mil anys d´història (974-1975)


Antoni EGEA, Marisa ROIG, Joan SERRA. "Vilamalla. Mil anys d´història (974-1975)". Vilamalla. Ajuntament, 1999, pàg. 245.

Ressenya de Pere Gifre a la Revista de Girona, nº 198, pàg. 94:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103748/129909



Vilamalla va ser una població dins del comtat d’Empúries i batllia de Siurana. Al llarg de l’edat mitjana va ser una petita població amb poc pes específic dins el territori. L’any 1555 tota la batllia passa al domini directe de la corona, coincidint pràcticament amb aquest canvi la població es convertí en la capital de fet del territori a causa de l’augment de població i de la important davallada de Siurana. Aquesta prosperitat continuà en el segle XVIII i primera meitat del XIX amb l’augment de la superfície agrícola i en la vila convertida en un petit centre de serveis amb artesans de tots els oficis. La segona meitat del segle XIX estigué marcada per l’arribada del tren. La construcció del complex fitosanitari i del polígon industrials són els fets més destacats d’aquesta població en els darrers anys

Siurana d'Empordà


Egea codina, Antoni; Pujol Fabrellas, David. Siurana d’Empordà. Diputació de Girona - Caixa de Girona. Any 1998. Quaderns de la Revista de Girona ; nº 76, 96 pàgines


La present monografia és una síntesi actualitzada (en el moment de la seva publicació) de tot allò que coneixem de la història de Siurana, tant de les èpoques més reculades com de l’època contemporània. Seguint l’esperit d’aquest col•lecció de monografies locals, els autors han intentat posar a disposició de tothom, d’una manera clara i entenedora els resultats d’alguns anys de recerques. Les fotografies d’Ernest Costa han enriquit el llibre hi ha contribuït a donar-li el valor didàctic que es buscava

28/8/09

Notícies sobre demografia i jurisdicció del comtat d'Empúries a mitjan del segle XIV

Notícies sobre demografia i jurisdicció del comtat d'Empúries a mitjan del segle XIV, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 31, Figueres 1998, pàgines 189-230



Consulta a través de la xarxa:
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93242

Les primeres notícies demogràfiques per poblacions que coneixem de Catalunya ens les proporcionen els fogatges o recomptes per cases o llard habitades. Aquests fogatges en general es feien detallats en els llocs on el rei tenia jurisdicció plena la qual cosa feia que el comtat d’Empúries (que en aquells moments era pràcticament independent de la corona) no hi estigués inclòs. En aquest article es recullen unes relacions de “persones” que hi havia en moltes poblacions del comtat d’Empúries (malauradament no hi són totes) en el període 1352-1353, uns anys anteriors als primers fogatges reials i per tant els recomptes de poblacions d’un territori de Catalunya més antic que coneixem fins ara. La unitat de recompte o “persona” sembla que es refereix exclusivament a adults, ja que el seu nombre global és molt superior als caps de casa que concorren a les reunions de les universitats (assemblea pública de tots els caps de casa d’una població), o als que figuren en els capbreus més complets. Tot i que les dades incompletes no ens permeten obtenir dades absolutes fiables si que són interessants per saber el nombre aproximat de moltes poblacions i determinar quines eren les zones més poblades dins aquest territori que abastava part de les comarques de l’Alt i Baix Empordà, el Gironès i el Rosselló.

Aquests mateixos documents ens proporcionen valuoses dades per fer un llistat de poblacions que estaven sotmeses a la jurisdicció directa del comte i de les que la tenien compartida amb d’altres nobles o institucions eclesiàstiques

27/8/09

Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern

Imatge: Biblioteca Fages de Climent - Figueres, Àlbums Rubaudonadeu



Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 30, Figueres, 1997, pàgines 187-204

Consulta a través de la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93225/166652

Vilafant és una de les poblacions més importants de l’Alt Empordà pel que fa al nombre d’habitants. També és, incomprensiblement, una de les que s’han publicat menys coses sobre la seva història. En aquest article es recullen un seguit de dades inèdites, poc conegudes o poc utilitzades pels historiadors referents a la baixa edat mitjana i a l’època moderna referents a l’esmentada vila. El document més important que s’ha utilitzat és un inventari dels documents més importants que hi havia amb una caixa de l’obreria parroquial guardat al cor del’església i datat l’any 1599

25/8/09

Capmany


Egea i Codina, Antoni - Roig i Simon, Marisa. Diputació de Girona - Caixa de Girona. Any 1995. Quaderns de la Revista de Girona ; 61, 96 pàgines


Aquesta obra aplega tot un seguit d’aspectes que han conformat l’estructura, el caràcter i els costums d’un municipi on el cultiu de la vinya i les feines que hi estan relacionades han format una idiosincràcia pròpia.
En els quaranta- tres capítols del llibre es repassa la prehistòria i la historia de la població, les institucions, el món de la vinya i el vi, el paisatge, la toponímia, les festes, etc.

Notícies del domini directe de la cambreria del monestir de Sant Pere de Besalú sobre immobles de Figueres en el tombant dels segles XV i XVI


Notícies del domini directe de la cambreria del monestir de Sant Pere de Besalú sobre immobles de Figueres en el tombant dels segles XV i XVI , Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 28, Figueres 1995, pàgines 181-202.



El monestir de Sant Pere de Besalú comptà amb diversos immobles en domini directe almenys des del segle XI. Tot i que el nombre de finques era molt menys important de les que tenia el monestir de Vilabertran encara era prou significatiu i moltes eren situades en indrets suburbans que en els segles següents serien edificats en les primeres expansions fora muralla. L’article intenta fer una aproximació a la Figueres de l’època a partir de les dades del capbreu. L’escriptura original que és incompleta no porta data i com diu el títol de l’article va se datat d’una manera aproximada en els darrers anys del segle XV i els primers del XVI. Aquest capbreu és resumit al final. Per últim cal afegir què amb posterioritat a la publicació d’aquest treball l’autor va poder determinar que la data de redacció fou l’any 1514

Aspectes històrics de Siurana d'Empordà (939-1803)


Aspectes històrics de Siurana d'Empordà (939-1803), Siurana d'Empordà : Col.legi Públic "El Serrat", 1995, 112 pàgines

Llibre que intenta fer una recopilació històrica d’aquesta població des dels primers documents coneguts fins a principis del segle XIX. Siurana fou una població relativament rellevant dins el comtat d’Empúries i comptà amb un important castell que fou el centre d’una baronia que comprenia els actuals termes de Siurana, Vilamalla i Garrigàs. A la fi d’aquest període la població decaigué considerablement i quedà molt disminuïda d’habitants i empobrida. A mitjans dels segle XVI, l’antiga baronia es transforma en una batllia reial però la capital es trasllada a Vilamalla. En els diferents capítols s’aborden diversos temes: la batllia, els antics estanys, la toponimia, l’agricultura, les institucions, les mentalitats, etc

24/8/09

El mestre d'obres Alexandre Comalat i la Restauració del Castell de Requesens



El mestre d'obres Alexandre Comalat i la Restauració del Castell de Requesens, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 18, Figueres, 1985, pàgines 343-356

Consulta a travès de la xarxa:
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92957
El mestre d’bres Alexandre Comalat (Figueres 1941-1913), actiu a Figueres en la segona meitat del segle XIX participa en la reforma del teatre municipal, de l’institut, fortificacions amb motiu de la guerra Carlina, capella de Sant Josep i moltes cases particulars.
El castell de Requesens, un del més emblemàtics de l’Empordà, estava completament enrunat a finals del segle XIX. Restava des de temps immemorial en mans dels comtes de Peralada. Per iniciativa del comte Tomàs de Rocabertí encomanà al mestre d’obres Comalat la reconstrucció del castell del qual quedaven dempeus pocs elements arquitectònics. En general es respectà la planta original però s’introduïren molts elements fantasiosos propis de l’època.

22/8/09

Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu del monestir de Vilabertran de l'any 1343


Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu del monestir de Vilabertran de l'any 1343, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 26, Figueres, 1993, pàgines: 59-116

Consulta a través de la xarxa: http://">http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93161

A partir del segle XI l’abat del monestir de Santa Maria de Vilabertran adquirí el domini directe de diverses finques (cases i terres) situades dins el territori de la parròquia de Figueres. La primera enumeració coneguda de tots aquests immobles és un capbreu datat l’any 1343 que es resumeix i s’estudia en aquest treball en el qual 138 declarants, la majoria figuerencs reconeixen que tenen en domini útil terres distribuïdes per tot el terme i cases situades a l’entorn de l’església de Sant Pere. En l’article a més de les dades procedents del capbreu s’afegeixen d’altres que provenen de diferents fonts. Amb tot aquest material s´’ha fet una primera aproximació a la figueres del segle XIV

21/8/09

Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres


Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 25, Figueres, 1992, pàgines 89-107

Consulta a través de la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93139

Treball que recull quatre articles dedicats a diferents edificis importants de figueres avui desapareguts.

El primer és dedicat al palau que féu construir el rei Jaume I a la vila. Estava situat a l’actual part alta de la Rambla. A principis del segle XVII encara hi havia en aquest lloc un edifici amb torre i valls anomenat el palau del Rei. El nom de carrer del palau aplicat al vial lateral sud de la rambla perdurà fins a principis del segle XX.
Segueix un article dedicat a les cases i pòrtics que hi hagué a la part nord de la plaça de l’Ajuntament que foren construïts a partir de l’any 1473 a l’espai on hi havia el mur del primer recinte fortificat de Figueres.
A continuació es parla d’una capella particular dotada fins i tot de torre que es construir en el lloc on avui hi ha l’ajuntament a la cantonada amb la pujada de l’Església. Estava dedicada a Nostra de Santa Elisabet i a Sant Francesc. Fou promoguda per Francesc Llombart, burgès i beneïda l’any 1607.
Per últim es parla del trasllat del vell hospital del carrer de la Jonquera a un de nova construcció al carrer Nou a partir d’una donació particular del terreny l’any 1608. Tot i que és la part menys inèdita de l’article és poden seguir alguns detalls de la construcció de l’edifici i de la seva capella que va ser més lent i feixuc del que ens pensàvem fins ara

Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI


Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 23, Figueres, 1990, pàgines 119-230

Consulta a través de la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93040

Estudi que intenta recollir la història de la figueres del cinc-cents en els més diversos aspectes feta a partir de les poques fonts documentals disponibles la qual cosa fa què, inevitablement, el contingut sigui desigual tant pel que fa a certs temes com a alguns períodes dins aquesta centúria. La principal font d’informació han estat els protocols notarials

20/8/09

Figueres i la seva evolució urbana durant el vell règim (segles XVI, XVII, XVIII)


Figueres i la seva evolució urbana durant el vell règim (segles XVI, XVII, XVIII), Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 20, Figueres 1987, pàgines 83-172
Consulta a la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92980


Primera aproximació a la Figueres de l’antic règim que havia estat vista fins aleshores com una població estancada i insignificant i de la qual se sabia ben poca cosa. El treball comença amb una introducció a la Figueres de l’època amb una descripció de la ciutat, les activitats econòmiques i laborals, les institucions civils i religioses, esglésies, convents i l’apartat de festes i tradicions. En un segon bloc es descriu el nucli emmurallat de la vila amb una descripció de muralles. La tercera part està dedicada a resseguir el creixement urbà fora muralla que es produeix a partir de la segona meitat del segle XVI seguint el traçat dels camins en un primer moment i d’una manera més planificada a partir del segle XVIII amb carrers i barris de nova creació

18/8/09

Notícies sobre l'agricultura figuerenca dels segles XVII i XVIII


Notícies sobre l'agricultura figuerenca dels segles XVII i XVIII, Annals de l’Institut d'Estudis Empordanesos, volum 19, Figueres 1986, pàgines 181-202


Consulta a la xarxa:http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92969/152500



Són poques les fonts d’informació que ens permetin avaluar la importància del sector primari en una vila com la Figueres en els segles XVII i XVIII de la qual sabem que les principals activitats econòmiques eren el petit artesanat i el comerç i en la qual l’agricultura no va ser gens menyspreada ja que gairebé tot el terme estava conreat.
A partir de dos recomptes de les oliveres del terme datades en els anys 1636 i el 1760 es constata l’espectacular increment d’aquest conreu. Per altra banda es fa una reconstrucció del paisatge agrari de la muntanya de Sant Roc a través de les expropiacions que es feren en el període 1753 i 1759 per tal de construir el castell de Sant Ferran. Per últim es constata pel que fa a la propietat de la terra que els pagesos i els treballadors i jornalers agraris eren els sectors socials que posseïen menys finques

17/8/09

El recinte emmurallat de la Força de Llers



El recinte emmurallat de la Força de Llers, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 17, Figueres, 1984

Consulta a la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92938/164891

És un treball en el qual a partir de diversos indicis documentals, toponímics i arqueològics s’arribava a la conclusió de l’existència d’un petit nucli de població dins la muralla exterior del castell de Llers. Val a dir que s’ha pogut corroborar -amb posterioritat a la publicació d'aquest article- amb diversos documents i fins i tot d’un plànol antic el que es diu en aquest article. El dibuix de la portada de la separata és obra de Josep Ministral

16/8/09

Llers. els homes i els fets


Llers. els homes i els fets, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 14, Figueres 1979-80, pàgines 263-338

consulta a la xarxa.:
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92892

Va ser un intent d’explicar la història de la vila de Llers d’una manera resumida, entenedora i sense grans desequilibris entre unes èpoques i unes altres. Actualment es podria fer una revisió més completa i actualitzada atès que disposem de més bibliografia i més fonts arxivístics. El dibuix de la portada és obra de l’artista Josep Ministral

15/8/09

Un document inèdit sobre el comerç figuerenc del segle XVII


Un document inèdit sobre el comerç figuerenc del segle XVII, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 13, Figueres 1978, pàgines 139-156




És un petit article que transcriu un interessant document de l’any 1620 on es detallen les normes que havien de regir les activitats comercials a la vila de Figueres aprovades en aquesta data pels cònsols i consellers. S’esmenten els pesos i mesures aleshores i es dóna l’equivalència amb els que són vigents a l’actualitat