24/3/17

L’”HOSPITAL” DE SANT NICOLAU D’ÀLGUEMA (ORDIS)

En una entradaanterior del bloc donàvem compte de l’existència al lloc de Sant Nicolau d’Àlguema al terme d’Ordis d’un agrupament d’habitatges anomenat “hospital” citat l’any 1365 el qual, com tots els nuclis de poblament que tenien aquesta denominació a la comarca havia de dependre forçosament d’un orde militar, però en aquell moment no sabíem quin era.

Per un capbreu conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona, datat l’any 1337, ara tenim la certesaque aquest “hospital” estava sota el domini directe de la comanda hospitalera de Sant Joan d’Avinyonet de Puigventós i que formava un nucli compacte de cases que com a mínim arribaven al nombre de sis. Actualment hi ha dues cases a l’entorn de la capella romànica de Sant Nicolau. A nivell popular s’ha perdut el record i la denominació d’”hospital” a aquest indret tan recòndit i bell de la geografia empordanesa

17/2/17

ARRENDAMENT DE LA CASA DE L’ABAT DE SANT QUIRZE DE COLERA L’ANY 1570



Afegeix la llegendaEl palau abacial de Sant Quirze de Colera l'any 1918 (Biblioteca de Catalunya. Fons de Josep Salvany)



En la segona meitat del segle XVI, el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, d’origen altmedieval patia una greu crisi des de finals de l’edat mitjana tant a nivell de comunitat que comptava amb pocs monjos regits per un abat comendatari que no residia al cenobi, com de rendes que s’havien reduït considerablement respecte als millors temps, com de degradació i ruïna del conjunt d’edificis de l’abadia. Tota aquesta decadència culminà l’any 1592 amb l’abandó per part dels pocs monjos que hi restaven i quedar el monestir i les seves rendes  incorporats al de Sant Pere de Besalú.

El palau abacial va quedar en desús, atès que els abats titulars no l’habitaven i quedar convertit en una simple masia. Hem trobat el testimoni del seu arrendament l’any 1570 per part de mossèn Pere Espanyol, prevere de Cabanes i procurador dels interessos de l’abat comendatari i Huguet Rosieras, treballador francès, natural del lloc de Saint Hubert, del bisbat de Cahors per a que el segon treballés les terres de l’abadia i habités el casal del palau de l’abat. L’arrendatari estaria en règim de parceria, és a dir que compartiria les inversions i els guanys amb l’arrendador a parts iguales. Llevat dels bous per llaurar que els aportaria l’arrendador. La durada del contracte fou de tres anys.