3/9/17

FAISANS I FRANCOLINS AL PEU DE LA MUNTANYA DEL CASTELL DE FIGUERES

Francolí (Imatge de Wikipèdia)
Per tal d’agrair certs serveis, fidelitats i aportacions econòmiques els reis i els senyors jurisdiccionals a les èpoques medieval i moderna solien concedir a les poblacions i als nobles certes prebendes anomenades “privilegis” que els eximien de complir certes regles establertes. A nivell més modest també es concediren aquest tipus de franqueses a alguns particulars per part de veguers, lloctinents i batlles.
Un d’aquest privilegis de menor entitat fou atorgat l’any 1525 per part de Joan Estrabau, lloctinent de veguer de Girona a Miquel Prats, hisendat de Figueres, el qual entre d’altres coses “li dóna i concedeix llicència y facultat que sens temor de la Cort [tribunal de justícia] ni pena alguna puga caçar perdius, faisans y francolins per totes las terres de dits masos Reig y Icart y altres terras y posesions de dit Prats en lo terme de Figueras”
Els masos que esmenta aquest document estaven situats al veïnat de masies escampades anomenat la Vila d’Amunt de Figueres, situats a l’entorn de l’actual avinguda de Perpinyà, ocupant en part els repeus de la muntanya del castell de Sant Ferran (aleshores inexistent) i en part els terrenys plans del lloc on avui hi ha la urbanització de l’horta d’en Capallera. Aquest llogarret era d’origen molt antic i ja és esmentat a principis del segle XII.

Per acabar cal fer notar la presència al territori de la nostra ciutat en aquell moment de francolins que són ocells semblants a les perdius i que fa molt de temps que s’han extingit a Catalunya 

24/3/17

L’”HOSPITAL” DE SANT NICOLAU D’ÀLGUEMA (ORDIS)

En una entradaanterior del bloc donàvem compte de l’existència al lloc de Sant Nicolau d’Àlguema al terme d’Ordis d’un agrupament d’habitatges anomenat “hospital” citat l’any 1365 el qual, com tots els nuclis de poblament que tenien aquesta denominació a la comarca havia de dependre forçosament d’un orde militar, però en aquell moment no sabíem quin era.

Per un capbreu conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona, datat l’any 1337, ara tenim la certesaque aquest “hospital” estava sota el domini directe de la comanda hospitalera de Sant Joan d’Avinyonet de Puigventós i que formava un nucli compacte de cases que com a mínim arribaven al nombre de sis. Actualment hi ha dues cases a l’entorn de la capella romànica de Sant Nicolau. A nivell popular s’ha perdut el record i la denominació d’”hospital” a aquest indret tan recòndit i bell de la geografia empordanesa

17/2/17

ARRENDAMENT DE LA CASA DE L’ABAT DE SANT QUIRZE DE COLERA L’ANY 1570



Afegeix la llegendaEl palau abacial de Sant Quirze de Colera l'any 1918 (Biblioteca de Catalunya. Fons de Josep Salvany)



En la segona meitat del segle XVI, el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, d’origen altmedieval patia una greu crisi des de finals de l’edat mitjana tant a nivell de comunitat que comptava amb pocs monjos regits per un abat comendatari que no residia al cenobi, com de rendes que s’havien reduït considerablement respecte als millors temps, com de degradació i ruïna del conjunt d’edificis de l’abadia. Tota aquesta decadència culminà l’any 1592 amb l’abandó per part dels pocs monjos que hi restaven i quedar el monestir i les seves rendes  incorporats al de Sant Pere de Besalú.

El palau abacial va quedar en desús, atès que els abats titulars no l’habitaven i quedar convertit en una simple masia. Hem trobat el testimoni del seu arrendament l’any 1570 per part de mossèn Pere Espanyol, prevere de Cabanes i procurador dels interessos de l’abat comendatari i Huguet Rosieras, treballador francès, natural del lloc de Saint Hubert, del bisbat de Cahors per a que el segon treballés les terres de l’abadia i habités el casal del palau de l’abat. L’arrendatari estaria en règim de parceria, és a dir que compartiria les inversions i els guanys amb l’arrendador a parts iguales. Llevat dels bous per llaurar que els aportaria l’arrendador. La durada del contracte fou de tres anys.