20/12/10

SALVETATS I “HOSPITALS” A L’EMPORDÀ MEDIEVAL



En l’ordenament jurídic de la França de l’alta edat mitjana existia la figura del salvamentum que venia a ser un contracte feudal pel qual es senyor oferia al serf protecció a canvi de submissió. Posteriorment, vers el segles XI i XII, aquest concepte de tutelatge s’utilitzà, a més, per promoure per iniciativa eclesiàstica el poblament i l’artigatge de noves terres poc habitades fins aleshores del sud-oest de França. Aquests nous assentaments s’anomenaren salvetats i foren el precedent de les bastides i castells nous que eren poblacions de nova creació sorgides en els segles XII i XIII.
L’àrea d’implantació de les salvetats traspassà àmpliament els límits de l’actual França i s’anaren adaptant a les circumstàncies socials i polítiques de les regions en les quals s’establien. A l’Empordà el terme salvetat es documentat per primer cop l’any 1100 en que el noble Guadall de Cruïlles després d’haver comès diversos excessos violents contra el monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles, es penedeix dels seus actes i concedeix al cenobi unes terres situades més enllà de la sagrera d’aquesta casa religiosa. Aquesta zona cedida tindria el tractament de salvetat i li serien aplicades les immunitats corresponents a aquestes àrees de protecció.
Els beneficiaris de terres amb la consideració de salvetat aprofitaren sovint les garanties jurídiques per fer-hi assentaments de població. Però no tots aquests territoris foren urbanitzats. En els casos en que s’hi formaren nuclis de població sempre foren de poca entitat, de fet cap d’ells aconseguí ser capital de municipi o de parròquia i funcionaren com a simples barris de les poblacions a les quals pertanyien.
L’impuls més important de les salvetats a l’Empordà es produí a mitjans del segle XII de la mà dels anomenats ordes militars, és a dir els templers, els hospitalers i els cavallers del Sant Sepulcre. A més dels benedictins i dels ordes militars també hem trobat salvetats lligades amb el bisbat i fins i tot amb senyors laics.
Algunes salvetats vinculades als ordes militars també són conegudes amb el nom d’”hospital”, tot i que no tingueren res a veure amb aquestes institucions assistencials. Aquesta denominació no és exclussiva de la comarca sinó que també l’hem trobada en diversos indrets de França.
SALVETATS I “HOSPITALS” EMPORDANESOS
Contrastant amb la resta de Catalunya, on per ara s’han documentat molt poques salvetats i ” hospitals”, documentats a l’Empordà n’hem trobat bastants. Cap d’aquest nuclis assolí una rellevància remarcable i a diferència de França cap es convertí en capl de municipi o de parròquia.
Tot seguit donarem una petita relació de les salvetats i “hospitals” empordanesos dels quals n’hem trobat alguna notícia en els documents. Aquests llistat només inclou els territoris d’aquestes característiques que foren urbanitzats.
Crespià. El barri anomenat ’”hospital” d’aquesta població es citat per primer cop l’any 1296 i estava format per cases amb domini directe compartit entre el bisbat i una petita casa hospitalera que hi havia al veïnat de Pedrinyà.
Cruïlles. A l’entorn del monestir de Sant Miquel és fundà l’any 1100 la salvetat més antiga documentada a l’Empordà.
Darnius. L’Hospital fou un barri documentat a partir de l’any 1263 per iniciativa de la casa del Sant Sepulcre de Peralada.
Les Escaules. Hi hagué una salvetat vinculada a la casa del Temple de Castelló d’Empúries citada per primer cop l’any 1188. Posteriorment aquest petit nucli es citat com a “hospital” i fou fortificat en dues fases.
Espolla. A la banda contrària del torrent de Merdanç on hi ha el nucli principal de població hi ha unes cases que foren en el seu origen una salvetat citada a partir de l’any 1313 lligada a la casa del Sepulcre de Peralada.
Fontanilles. Aquest lloc comptà una salvetat promoguda per la casa hospitalera de Sant Llorenç de les Arenes documentada l’any 1333.
Gaüses. La salvetat que hi hagué en aquesta població estava l’any 1247 sota el domini del noble Bernat de Foixà.
Llabià. Un document tardà de l’any 1785 esmenta la salvetat d’origen medieval d’aquest lloc depenent de la comanda d’Aiguaviva.
Olives. Aquest veïnat del municipi de Vilademuls (Pla de l’estany) tingué una salvetat esmentada l’any 1180 vinculada o l’orde del Sepulcre.
Palol de Vila-sacra. El lloc comptà amb una salvetat creada abans de l’any 1265 pels cavallers del Sant Sepulcre de Peralada.
Parlavà. Aquesta població encara conserva el nom de la Salvetat en un dels seus carrers. Ja és citada l’any 1263 i estava sota el domini directe del monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols.
Rabioses. En aquest veïnat de l’antic municipi de Cruïlles hi hagué una salvetat depenent del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles. La referència més reculada és del 1264. Els habitatges d’aquesta salvetat estaven disposats en un carrer orientat de’est a oest.
La Salvetat. Aquest veïnat del municipi de Jafre fou en els seus origens, com el nom indica, una salvetat de fundació laica de la qual n’eren senyors la família de Bordils. La referència més antiga és de l’any 1248.
Sant Nicolau d’Àlguema. A l’entorn d’aquesta capella del municipi d’Ordis hi havia l’any 1365 un “hospital” o agrupament de cases depenent d’algun orde de militar que no hem pogut determinar
Terrades. Sobre uns terrenys donats l’any 1146 per Ramon d’Olives a la casa del sepulcre de Peralada fou edificada a questa salvetat que en documents posteriors també es definida com a “hospital”. Costa que l’any 1320 tenia una universitat o règim d’autogovern propi. L’any 1351 aquest nucli comptava almenys amb tres carrers i una plaça.
Vilacolum. Hi havia un “hospital”, depenent de la comanda hospitalera d’Avinyonet de Puigventós documentada l’any 1352.
Vilarig. En aquest poble actualment agregat al municipi de Cistella hi havia un “hospital” documentat l’any 1303
Vilatenim. A l’entorn de l’actual carrer de l’hospital hi hagué almenys des de l’any 1287 un “hospital” format per unes quantes cases vinculat a l’esmentada comanda d’Avinyonet.
Aquest article és un resum d’un altre molt més extens i amb indicacions de la procedència de les fonts d’informació publicat a la Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, Diputació de Girona, Patronat Francesc Eiximinis. Publicacions de l’abadia de Montserrat, 2010, pàgines 109-118