 |
| Vista actual del nucli urbà i del castell de Begur amb el castell al fons (Foto d'Albert Torelló procedent de Wikimedia Commons) |
Jurisdicció
Aquesta població va pertànyer
pel que fa a l’alta jurisdicció durant tota l’edat mitjana a la demarcació de
Girona, primer el comtat i posteriorment la vegueria. L’any 1360 el rei Pere IV
necessitat de diners per fer front a la guerra amb Castellà es va vendre el mer
i mixt imperi i la justícia criminal alta i baixa dels castells de Peratallada,
Cruïlles, Sant Cebrià dels Alls, Greixenturri, Begur, Regencós i Esclanyà pel
preu de 20.000 sous barcelonesos
Estructura
urbana i serveis
Begur és una població
sobre la qual hi ha molt poques dades pel que fa a l’edat mitjana. L’any 1320
tenim documentada la cellera sobre la qual no sabem si estava fortificada. Si tenim en compte que el castell
està situat en un puig apartat del nucli urbà cal donar per segur que estava
centrada en l’església parroquial.
L’any 1399 el bisbe de
Girona donà permís per foradar un mur de l’església parroquial per fer una
capella dedicada a Sant Antoni.
El castell de la població sabem que tenia capella que està documentada l’any
1402.
Cinc anys més tard sabem que no es podia celebrar culte perque estava derruïda De
l’any 1452 tenim constància de l’existència d’una botiga o taula de carnisseria
situada a la cellera de Begur.
Dins el terme hi havia
tres capelles en l’època medieval Sant Vicenç de Regencós, Santa Maria del
Castell i Santa Reparada ciitades a principis del segle X,
aquesta darrera ermita és molt possible que ocupés el mateix lloc on hi havia
una cel·la monàstica depenent del monestir de Fontclara que ja es citada l’any
889.
Demografia
Les dades demogràfiques
més reculades que coneixem d’aquesta població corresponen a l’any 1320. En un
capbreu a del capítol de canonges de la catedral de Girona s’esmenten 43
declarants dels quals només 21 eren residents a la població. És molt possible
que en aquelles dades el terme estigués poc habitat i que una part de les seves
terres fossin conreades per habitants dels termes veïns. Segurament aquesta
xifra es corresponia bastant al nombre reial de famílies que residien al lloc.
Un recompte efectuat l’any 1378 dóna 24 focs.
En canvi el fogatge de
l’any 1497 esmenta els noms i cognoms 41 caps de casa de la població. En aquest cas seria una de les poques poblacions catalanes que presenta a finals del segle XV un augment de la població respecte a les dades conegudes de la catorzena centúria.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario