31/8/14

NOTÍCIES MEDIEVALS D'AGULLANA

Església romànica de Santa Maria d'Agullana (Wikimedia Commons)

 Primers esments documentals
Aguliana, 878. Església de Santa Maria d’Aculiana, 982

Jurisdicció i senyoria
Formà part del comtat de Besalú fins l’any 1107. Posteriorment passà a pertànyer a la vegueria reial de Besalú. Els Rocabertí eren els senyors del lloc almenys des del segle XIV. Aquesta família havia posseït un palau al poble el qual ja havia desaparegut l’any 1727 i el seu solar era ocupat per part de l’espai central de la plaça.

Estructura urbana
No disposem de documents que ens permetin conèixer l’aspecte del nucli urbà d’aquesta població amb anterioritat al segle XIV. Un capbreu efectuat en els anys 1332 i 1333 esmenta un total de 77 declarants que com a mínim corresponen a altres tants caps de casa. Aquesta xifra és considerable pels paràmetres demogràfics de l’època però també cal tenir en compte que fou feta abans de les grans mortaldats de mitjans d’aquesta centúria. Aquest mateix document també ens permet deduir que hi havia almenys una part del poblament dispers ja que s’esmenten diversos dels personatges que eren del vilar de Massana. Un document de l’any 1470 cita el veïnat dels Cortals i també nomena dos veïns que hi residien.

Edificis i serveis públics
L’església parroquial és considerada com una construcció romànica dels segles XII i XIII. L’any 1411 calgué reconstruir la volta

En l’esmentat capbreu dels anys 1332-1333 s’esmenta una casa situada a tocar el reliquer. Actualment es conserva un reliquer o comunidor situat sobre l’absis de l’església parroquial i és una construcció molt posterior (segles XVII-XVIII). És evident que el que esmenta aquest document del segle XIV era un edifici exempt i separat del temple.

L’any 1406 Berenguer ça Roca actuant com a representant de Guerau de rocabertí que a la vegada era tutor testamentari del pubill Dalmau de Rocabertí, senyor de Peralada i vescomte de Rocabertí, dóna llicència a Bernat d’Agullana, àlies Puig d’Oliva per que construeixi una fornal de ferrer.

La capella de Santa Eugènia, situada en un lloc solitari dins aquest terme municipal, és una construcció del segles XVII i XVIII però el seu origen és molt més reculat. Sembla què amb anterioritat al segle XV estava edificada en un altre indret. L’any 1407 el bisbe de Girona concedí permís per reedificar-la en el seu emplaçament original i respectant les formes que tenia abans del seu ensorrament. Sembla que aquesta iniciativa no va prosperar i finalment l’any 1447 s’autoritzà edificar-la en el lloc anomenat bosc d’en Mallol..


Demografia
Un capbreu de béns immobles situats en aquesta població fet a favor de la capellania de la catedral de Girona esmenta un total de 77 declarants locals més 2 de la Jonquera. No disposem de dades del fogatge de l’any 1497 i les següents dades demogràfiques conegudes ja són de l’ant 1515 que donen la xifra de 17 focs, la qual cosa confirmaria a nivell local el considerable descens de població del darrer segle i mig de l’edat mitjana general a tot el país


L’Estrada
Estrada, 1193
Aquest veïnat és situat uns dos quilòmetres al sud del nucli urbà d’Agullana. Al llarg de l’edat mitjana la seva església tant figura com a depenent de Santa Maria d’Agullana com a parròquia pròpia. Els filòlegs semblen coincidir en que l’etimologia del nom del lloc deriva d’una estrada o camí important que hi devia passar.

Són poques les referències que coneixem al poblament i a l’urbanisme en aquest llogarret en l’edat mitjana. L’any 1193 Udalgard, sacerdot d’Agullana donà a Santa Maria de Vilabertran la seva part d’un molí situat a la parròquia d’Agullana, a l’Estrada vora el riu Merdançà..

Pel que fa a l’església de Santa Maria d’aquest lloc, sabem que l’any 1400 demanaren permís al bisbe de Girona per unes obres de reforma. Entre d’altres cosses volien ampliar la superfície del presbiteri a bases de rebaixar el gruix del mur de l’absis que els parroquians consideraven que era excessivament gruixut.

Demografia
Sobre aquest lloc tampoc disposem de dades demogràfiques de l’època medieval estricta. Les més reculades que coneixem corresponen al fogatge de l’any 1515 i que atribueix a l’estrada 7 focs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario