SANT PAU DE LA CALÇADA

Església deSant Pau de la Calçada  (Wikimedia)

El mas i la capella de Sant Pau de la Calçada es troben a tres quilòmetres al sud del centre de de Figueres i pertany al terme municipal de l’esmentada ciutat. Tot i que avui pugui semblar inversemblant el lloc era en l’eda mitjana una entitat de població formada per alguns masos i la seva església tenia la consideració de parròquia. Per anar-hi cal agafar una carretera asfaltada que surt de la ronda Sud de Figueres un cop passada la via del tren en direcció a Vilatenim i agafar el primer trencant a la dreta el breu recorregut que transcorre en tot el trajecte paral·lel a la línia del ferrocarril ens deixa a les portes del mas. Actualment tant el casal com la capella adjunta són de propietat particular i resten pràcticament tot l’any tancats per una paret que tanca la finca. La capella només es accessible pels visitants la diada de l’aplec que se celebra cada any l’últim diumenge de gener.

L’església és d’origen romànic i de dimensions mol reduïdes. Té absis rodó i volta apuntada. Degué quedar seriosament afectada pels aiguats de l’any 1421 que devastaren la comarca. L’aspecte actual es deu a la reforma que es féu a partir de l’any 1585 gràcies al llegat testamentari de Francesc Ramera. El mas adjunt es obra del segle XIX. L’element més destacat és una torre quadrada coronada per merlets.

L’indret estava situat vora l’antiga Via Augusta dels romans. La primera referència escrita segura és de l’any 990 en que consta que l’indret estava sota jurisdicció del monestir de Sant Martí de la Muga o de les Escaules. És molt possible que una cel·la monàstica anomenada Sant Pau de Lirlir citada l’any 840 com a pertanyent a l’esmentat cenobi pugui identifica-rse amb Sant Pau de la Calçada. L’any 1177 la vila de Sant Pau de la Calçada fou donada per Pere de Montagut a l’abadia de Vilabertran amb el vist-i-plau del rei Alfons I.

En un capbreu del monestir de Santa Maria de Vilabertran datat en un moment inconcret del segle XIII, s’esmenten nou masos situats en aquesta parròquia. En el segle XIV el lloc apareix com a pertanyent al comtat d’Empúries i els comtes hi tenien jurisdicció directa. En sengles reunions de la universitat del poble celebrades al cementiri en els anys 1346 i 1347, consta que hi assistiren nou caps de casa. Sembla, doncs, que la població es va mantenir estable al llarg d’aquest període. En uns recomptes de persones adultes que es feren els anys 1353 i 1354 consten que hi havia al lloc un total de vint, xifra que concorda bastant amb les que hem vist fins ara.

Els efectes dels aiguats de l’any 1421 foren devastadors per Sant Pau ja que consta que a finals del segle XVI només hi havia un mas habitat. Malgrat aquesta dràstica reducció del nombre d’habitants, sobre el paper continuaren existint la parròquia i el municipi si bé el rector residia a Figueres i els límits del terme municipal eren confusos. En la compra venda d’un terreny efectuada en el segle XVII situat en aquests paratges el venedor no sabé precisar si l’immoble pertanyia al terme de Sant Pau o al de Palol Sabaldòira. En el segle XIX el territori ja havia estat incorporat al terme de Figueres.