 |
| Paisatge de la Garriga d'Emporda amb les característiques parets de pedra seca (de la pàgina web salines-bassegoda.org) |
El paratge natural de la Garriga d’Empordà situat
entre els termes d’Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant ha estat notícia
recentment pel projecte d’obrir una pedrera (sembla que de moment frustrat) i
pels efectes devastadors que tingué sobre bona part de la seva superfície el
gran incendi de l’Empordà de l’estiu de l’any 2012. Per altra banda també ha
estat d’actualitat per la publicació del magnífic treball “Les barraques de
Pedra seca de la Garriga d’Empordà” de Jenar Fèlix Franquesa en el qual són
inventariades totes les barraques de pedra de la zona, una de les
característiques més destacades del seu paisatge.
Tot aquest territori va restar erm durant moltes
centúries. Les causes d’aquest abandó cal buscar-les en lla poca qualitat dels
terreny, accidentats, secs i pedregosos que eren poc atractius pels escassos
habitants de la zona. En produir-se els importants augments demogràfics del
segle XVIII i sobretot del XIX es produeix una important necessitat de posar en
conreu noves terres la qual cosa farà que les aspres terres de la Garriga
comencin a ser atractives pel seu artigatge i explotació agrícola.
A finals del
segle XIX la major part de la superfície del territori havia estat reduïda a
cultiu sobretot de vinyes i oliveres. Per aconseguir aquesta transformació fou
necessari netejar el terreny de pedres que foren destinades a fer parets i
barraques de pedra seca que serveixen de bancades per contenir la terra i
separar les finques que són tan característiques de la contrada i que encara
impressionen malgrat l’evident deteriorament que han patit.
Un dels aspectes que encara resten més desconeguts és
la manera que tingueren els artigaires per accedir a la propietat de les
terres. Segurament que hi hagué diverses maneres d’adjudicar-les atès que
estaven en mans dels diferents senyors locals, grans propietaris de masos i
fins i tot n’hi havia de comunals.
En aquesta entrada farem esment a un cas documentat l’any
1818 en que Josep Gratacós, treballador d’Avinyonet ven a Miquel Laball,
menestral de Llers un pedaç de terra rodejat de paret de cinc quartons de
vessana, situat al terme d’Avinyonet, a la
muntanya del Puig Ventós que el venedor havia artigat i condicionat per
posar-la en cultiu.
El venedor fa constar que era el titular de la terra
en virtut de la concòrdia que havien signat els veïns d’Avinyonet amb el comú
del lloc que establia la propietat de les terres que havien estat comunals en
benefici dels qui les havien posat en cultiu.
El preu de la transacció fou de 90 lliures de les quals
el comprador n’abonà 30 a l’acte. Les 60 restants s’havien de pagar al llarg de
l’any 1819. El comprador reconeixia a l’ajuntament d’Avinyonet la condició de
senyor directe del terreny però no havia de pagar-li cap mena de cens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario