APUNTS PER A UNA HISTÒRIA URBANA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS EN LA BAIXA EDAT MITJANA (II)

La vila comptà amb una muralla que resseguia els actuals carrers Juli Garreta, de l'Hospital, placeta de Sant Joan, rambla Vidal i passeig del Mar. La referència documental més antiga que em trobat és de l’any 1339 i és indirecta ja que s’esmenta una casa situada extramurs de la vila. L’any 1360 s’estaven fent obres als mur impulsades per l’abat del monestir. L’any 1396 es feien de nous en el clos fortificat i per fer aquestes obres s’obtingué un permís per coure calç als valls.Un any més tard s’esmenta el corredor del mur o camí que que transcorria paral·lel al mur per l’interior del recinte.ens han pervingut els noms de tres torres del clos emmurallat: la de la Vila, situada davant de mar i documentada l’any 1350; la torre d’en Regàs, citada el 1472 i la del Consell, el 1496, en la qual, segurament, tenien lloc les reunions dels cònsols i consellers de la vila. També coneixem l’existència d’un portal anomenat d’en Salvador del qual en tenim constància a partir de l’any 1402 i duna portella citada l’any 1409 i situada prop de l’Hospital.

 En un cas poc freqüent en les viles empordaneses molts carrers són esmentats en la documentació medieval amb un nom concret. Tenim constància dels següents casos: de les Voltes, Mitjà, d’en Campllonch, de l’Allada, tots citats el 1402;  abans anomenat d’en Sans i aleshores dels Especiers, d’en Madrens, de la Portella o de l’Hospital, del 1409; del Call (possiblement habitat per jueus),1471; d’en Salvador, d’en Sans o de la Salsa, d’en Salvador, 1472. També hi havia un sector dins del nucli emmurallat conegut amb el nom de Madaloc del qual ja hi ha referència l’any 1338.

  Fora dels murs hi havia alguns ravals. El més conegut era el de Tueda o de la Vila Nova  que ha arribat als nostres dies amb el mateix nom a llevant del nucli fortificat i a tocar la riera del mateix nom i del camí de Palamós i que ja surt esmentat l’any 1348. El raval del Monestir era, com el seu nom indica, a tocar el cenobi quixolenc. Un document de l’any 1402 esmenta una placeta en aquest indret. El de Montjoi d’ubicació desconeguda. S’esmenten diverses cases situades a l’Areny entre els murs de la vila i la línia de mar, però no consten com a raval. I ja més apartat del nucli urbà hi havia el veïnat de Sant Amanç, encara avui existent i del qual tenim notícies des de l’any 1471.