APUNTS PER A UNA HISTÒRIA URBANA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS EN LA BAIXA EDAT MITJANA (I)

Torre del Fum

L’origen de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols coincideix amb la del seu monestir el qual fou fundat vers la primera meitat del segle X en un indret que havia estat habitat almenys des de l’època romana. En un indret molt proper al cenobi i separat per la riera de les Comes s’aixecaren algunes cases de camperols que foren l’origen de l’actual nucli urbà. Aquest incipient poblat anà creixent considerablement  en direcció a migdia i a llevant afavorit  pels avantatges fiscals que oferien els abats. En els segle XIII ja era una població important que comptà amb drassanes i ja tenia una incipient organització municipal.

En la primera meitat del segle XIV hi ha notícies  de vendes de solars de 6 per 3 canes (uns 63 metres quadrats per edificar cases a l’Areny o primera línia de mar. Tant els venedors com els comprador són particulars i aquestes transaccions es feren entre els anys 1318 i 1338. També hi ha notícia l’any 1339 de l’establiment en aquest mateix indret d’un pati o solar per part de Ramon de Llabià, abat del monestir a Pere de Camps, de Sant Feliu. El terreny amidava 15x6 canes. El terreny limitava a occident amb un carrer que hi havia entre l’esmentat pati i el mur de la vila i a tramuntana amb tres solars més. El beneficiari es comprometé a edificar cases en la parcel·la dins el termini de cinc anys.

La vila comptà amb un hospital almenys des de l’any 1326, en aquesta data el bisbe de Girona autoritzà que es podés demanar caritat a favor d’aquesta institució. Un permís episcopal semblant datat l’any 1357 feia una concessió semblant destinada a comprar llits i roba per a aquesta casa d’acollida. Per un document de l’any 1339 sabem que Jaume Magenta i Elisenda, la seva esposa eren els hospitalers de l’hospital de Sant Feliu de Guíxols. Aquest establiment tenia rendes pròpies. L’any 1397 l’abat del monestir Guillem Samasó i els administradors de l’Hospital establiren a Bernat Parpí de la mateixa vila un solar dins la vila.

Molt a prop del monestir hi havia l’església de Sant Nicolau a l’entorn de la qual hi havia un cementiri. L’any 1339 Geralda, esposa de Jaume Llucià pescador disposa en el seu testament que l’enterrin al cementiri de l’església de Sant Nicolau, de Sant Feliu de Guíxols. Per un document datat l’any 1392 sabem que la campana d’aquesta església servia per convocar les reunions de la universitat de la vila. L’any 1450 l’abat Bernat de Torrella donà permís a Guim Torre per construir l’anomenada casa dels Morts en un indret on hi havia cases derruïdes. En aquesta casa l’esmentat Guillem podria fer habitació a canvi d’enterrar els morts. Consta que fins aquell moment la persona que feia aquestes funcions s’estava a la capella de Sant Nicolau.