31/7/13

SACARÉS UN NOM PER A DOS VEÏNATS MEDIEVALS DESAPAREGUTS


Guillem Llop, de Sacarés, parròquia de Palau-saverdera ven a Guillem Català, de Palau per espai de tres anys els esplets d'una vinya situada al vinyer de Sacarés (Arxiu Històric de Girona, Protocols de Castelló, volum 259, 15-10 1371)

Liquidació de les imposicions personals al comte d'Empúries i al cambrer de Sant Pere de Rodes feta pels
llocs de Camallera i Sacarés (Arxiu històric de Girrona, Protocols de Castelló, vol. 435, pàg. 50v, a. 1353)
El poblament medieval a l’Empordà fou, en general, més dispers i més repartit en el conjunt del territori si el comparem amb el que tenim actualment. Distribuits. en el conjunt de la comarca existiren un gran nombre de vilars i de petits veïnats de molts dels quals s’ha perdut en la memòria popular la notícia de la seva existència. Enguany tindrem ocasió de parlar de dues d’aquestes petites entitats de població que portaren el nom de Sacarés, una estava situada en el terme de Palau-saverdera i l’altra es trobava en les rodalies de Camallera.
Del Sacarés del terme de Palau-saverdera en dóna notícia Arnald Plujà(Palau-saverdera: mil anys de senyors i pagesos, Girona : Alzamora, 2003, pàg. 419). Estava situat prop del límit amb el terme de Roses. Apareix documentat per primer cop l’any 1342 en que un veí que hi habitava es deia Guillem de Sacarés, la coincidència del cognom amb el nom del veïnat fa pensar que es podia tractar d’un membre de la petita noblesa És molt possible que el casal o força d’aquest personatge s’anomenés mas Sacarés, però la denominació també es feia extensiva als masos de la rodalia. Una escriptura de l’any 1371 defineix el lloc com a “vicinario de Sacharesio”. A principis del segle XVII l’indret encara tenia la consideració de vilar. L’any 1713 el mas Sacarés estava ja enrunat. Actualment s’ha perdut la memòria de l’existència d’aquest veïnat, però un ampli territori situat entre els termes de Palau i Roses encara s’anomena Sacarés.

Un altre indret anomenat Sacarés existí en un lloc de moment no precisat pels volts de Camallera. Totes dues poblacions aleshores molt petites pertanyien al comtat d’Empúries el qual compartia la senyoria amb la cambreria del monestir de Sant Pere de Rodes. Justament l’abat de l’esmentat cenobi féu reconeixement l’any 1274 al cambrer de l’ús de no exigir qüèstia, exacció i capitació sobre diversos llocs en els quals el cambrer tenia jurisdicció entre els quals hi havia Camallera i Sacarés. En l’any fiscal 1352-1353 en una recaptació d’impostos que s’havien de repartir El cambrer i el comte es fa constar que a Sacarés vivien vuit persones adultes i a Camallera 32.

No hay comentarios:

Publicar un comentario