LES DEMARCACIONS I LES JURISDICCIONS A L’EMPORDÀ MEDIEVAL I MODERN (V)

Finestra del castell de Púbol del segle XV amb l'escut heràldic dels Cobera (Foto publicada a Flickr.com firmada per Calafellvalo, http://www.flickr.com/photos/calafellvalo/4793991452/)

Pedret i Marzà. Comtat d’Empúries. Des de l’edat mitjana aquestes dues entitats de població han format part d’una sola entitat de jurisdicció mentre que ha Pedret tenia seu la parròquia a Marzà hi havia el castell termenat. El castell de Marzà fou venut amb tots els seus termes i jurisdiccions l’any 1278 pel cavaller Simó de Sales a l’abat de Sant Pere de Rodes. Un document de l’Arxiu diocesà de Girona datat l’any 1294 esmenta l’església de Sant Esteve de Pedret “situada dins el terme del castell de Marzà. La jurisdicció del monestir de Rodes sobre aquestes poblacions perdura fins l’extinció del règim senyorial.

La Pera. Comtat de Girona. Aquesta població juntament amb Pedrinyà en un principi varen pertànyer a la baronia de Púbol . Però sabem que l’any 1390 ja no en formava part i estaven sota la jurisdicció directa del rei diverses sentències datades aquest any i en els següents prohibien als habitants de la Pera fer cap fortificació i en cas de guerra s’havien de refugiar dins els murs de Girona. L’any 1698 els pobles de la Pera i Pedrinyà, juntament amb Caçà de Pelràs (Corçà) formaven una batllia reial.

Púbol. La referència més reculada que coneixem del castell del lloc i del seu propietari és de l’any 1065 en que Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I. L’any 1149, Guillem Gausfred, segurament fill de l’anterior es vengué el castell de Púbol al senyor de Llers. Els Llers en foren els senyors fins l’any 1210 en que Arnau de Llers llegà en testament al seu fill Berenguer totes les possessions que tenia en aquesta zona i aleshores adoptà el nom de Berenguer de Cervià els seus successors tingueren el castell i la senyoria fins a mitjans del segle XIV. A la dècada dels seixanta d’aquesta centúria trobem els Campllong com a propietaris i vers el 1420 ho eren els Corbera sabem que la transmissió es féu per via matrimonial. En 1438 el castell fou empenyorat a Berenguer Joan de Requesens i cap a l’inici de la guerra dels Remenses pertanyia a Arnau Guillem de Muntanyans. A començaments del segle XVI trobem al front de la baronia a Francesc de Requesens i de Corbera- Campllong en morir aquest personatge heretà la baronia la seva filla Isabel Constança la qual es casà amb Honorat Jaume de Muntanyans-Horta. La successora al front de la baronia fou la filla del matrimoni esmentat Anna de Muntanyans i de Requesesns. Aquesta dama morí l’any 1633 sense descendència. En les següents preses de relleu al front de la baronia en no haver descendència directa i el nou titular té cognoms diferents al seu antecessor. Miquel de Requesens i de Campllong i Josep de Tormo i Oms. Aquest darrer personatge fou succeït pels seus fills Josep de Tormo, primer i Lluís després (any 1644) i Marina. Aquesta darrera baronessa morí l’any 1701 i fou succeïda Teresa de Batlle la qual traspassà l’any 1702 i en fou hereu Jeroni Miquel de Batlle. Els Miquel continuaren al front de la baronia fins l’extinció del règim senyorial. El darrer baró amb drets senyorials sobre la població fou Felip de Miquel i de Blondel que fou baró entre els anys 1805 i 1840. Els Miquel mantingueren la propietat del castell fins ben entrat el segle XX.

Peralada. Comtat d’Empúries. La vila de Peralada fou la capital d’un vescomtat dins el comtat d’Empúries almenys des de mitjan del segle IX fins a mitjan del segle XII els titulars pertanyien a la família comtal d’Empúries. Aquesta demarcació en alguna ocasió fou anomenada també vescomtat de Quermançó. En alguns documents de l’alta edat mitjana s’esmenta aquesta demarcació de Peralada com a comtat però en qualsevol cas es tractaria d’un comtat sense comtes. L’any 1078 el comte d’Empúries cedí Peralada al seu fill Berenguer. A partir d’aquest moment la vila perd tota vinculació amb el comtat d’Empúries. Berenguer fou l’iniciador de la important dinastia dels vescomtes de Rocabertí que foren els senyors de la vila i d’una bona part occidental de l’Alt Empordà fins el segle XIX.

Vallgornera. Tenim constància de la senyoria sobre el castell i lloc de Vallgornera a partir de la segona meitat del segle XIII. El primer baró conegut és Jaume de Vallgornera mort vers l’any 1271. Aquesta família mantingué la jurisdicció sobre el lloc al llarg de tota l’edat mitjana. Posteriorment en més d’una ocasió s’extingí la línia masculina del llinatge tot i així els successius hereus continuaren adoptant el cognom Vallgornera. L’any 1796 el rei Carles IV creà el títol de marquès de Vallgornera a favor de Ramon de Vallgornera.

Vilanova de la Muga. Les notícies que coneixem per ara sobre la senyoria d’aquesta població són molt escasses. Sabem què Asbert de Trilla fou senyor del lloc l’hem trobat documentat entre els anys 1315 i 1334 en que morí. Posteriorment perdem el rastre dels titulars de la baronia fins l’any 1385 en que Marquesa de Sort, senyora de Vilanova i descendent indirecta dels Trilla es casà amb Simó de Vallgornera i Vilanova s’incorporà a les senyories d’aquesta darrera família de les quals n’hem acabat de parlar.

Pont de Molins. El castell de Molins del qual encara en queden restes formava part del sistema defensiu del castell de Llers. Al llarg del segle XII i primers anys del XIII en foren senyors els Molins. Després d’un període de més de cent anys sense conèixer per ara cap més senyor jurisdiccional. Al segle XIV sabem que el castell pertanyia a Ponç d’Avinyó que fou succeït pel seu fill Guillem d’Avinyó. En els primers anys del segle XV trobem Berenguer Oliver que també era senyor de Gualta com a propietari del castell. A partir del segon quart del segle XV sabem que el castell ja estava enrunat i ja no es tornà a reconstruir i figuren com a barons de Molins els senyors del castell de Llers.