LES DEMARCACIONS I LES JURISDICCIONS A L’EMPORDÀ MEDIEVAL I MODERN (III)

Escut dels Sarriera en una torre de la muralla de Vulpellac

Colera. Comtat d’Empúries. La baixa jurisdicció de l’actual terme municipal va pertànyer al monestir de Sant Quirze de Colera el qual en el segle XVI fou unit al de Sant Pere de Besalú el qual conservà la senyoria fins l’extinció d’aquest règim en el segle XIX.

Colomers. Comtat d’Empúries. Aquesta població estigué des del segle IX sota la senyoria del monestir de Santa Maria d’Amer. Durant l’edat mitjana els comtes d’Empúries reivindicaren tan pacíficament com per la força els seus drets sobre la població. L’any 1698 era població sota la jurisdicció directa de la corona.

Corçà. Comtat de Girona. Des dels primers documents coneguts aquesta població formà part dels dominis del bisbe de Girona. A finals del segle XVII figura com a lloc reial.

Cassà de Pelràs. Comtat de Girona. Des de sempre aquesta petita població ha estat unida a la baronia de Púbol. En els segles XII i XIII fou feu de les famílies de Llers i Cervià. L’any 1369 el lloc passà per compra a mans de la corona.

Casavells. Comtat d’Empúries. Al segle XVII formava part de la batllia reial d’Ullastret.

Matajudaica. Comtat de Girona. Sempre l’hem trobat citat com a lloc sota el domini dels bisbes de Girona

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura

Cruïlles. Comtat de Girona. Els Cruïlles foren barons de la població des del segle XI fins l’extinció de les senyories al segle XIX.

Monells. Comtat de Girona/Comtat d’Empúries (segons les èpoques dins l’edat mitjana)En el segle XII hi ha notícies d’alguns personatges nobles que portaren el cognom de Monells i que en aquells moments devien ser els barons locals. Aleshores Monells era una important vila de mercat. En el segle XIII la població passà a través de diferents enllaços matrimonials a mans dels vescomtes de Bas i el 1262 de nou per via matrimonial la vila passa a mans dels comtes d’Empúries a través del casament de Sibil·la de Palau amb el comte Ponç Hug V d’Empúries. El domini dels comtes emporitans sobre Monells durà fins l’any 1385 amb motiu del conflicte que el comte Joan I mantenia amb el rei Pere el Cerimoniós, les tropes reials conqueriren la vila i ja no fou retornada al comte. El domini reial sobre Monells va ser curt ja que l’any 1405 el rei Martí l’Humà necessitat de diners per fer front a la guerra de Sicília es vengué el castell de la vila i la seva jurisdicció a Bernat de Senesterra. Els Senesterra foren barons de la vila fins l’any 1551 quan els veïns de Monells i els d’altres baronies fent un gran esforç econòmic compraren la jurisdicció als Senesterra i s’incorporaren de manera voluntària i definitiva a la corona.

Sant Sadurní de l’Heura. Comtat de Girona. Aquest lloc i el seu castell apareixen almenys des del segle XII com a domini dels bisbes de Girona

Darnius. Comtat de Besalú. A la fi del segle XIII consten com a senyors del lloc els Saissac, vescomtes de Fenollet, i per via matrimonial passà als Rocabertí que el mantingueren fins a la fi del règim senyorial. Com solia passar amb d’altres dominis dels Rocabertí el castell de Darnius estava subsinfeudat a uns nobles d’inferior rang. L’any 1455 el senyor inferior del lloc era Pere de Darnius. En els segles XVI i XVII aquesta baixa jurisdicció corresponia a la nissaga dels Ardena i Taverner, els quals l’any 1692 reberen el títol de comtes de Darnius. L’any 1698 Darnius era capital d’una batllia sota el domini dels Rocabertí que comprenia els llocs d’Agullana, la Jonquera, Canadal i Cantallops.

Mont-roig. Comtat de Besalú. Abans de tractar el poc que sabem sobre jurisdicció en aquest lloc cal aclarir que Mont-roig era un poblet dins la parròquia de Darnius que a part d’algunes masies disperses comprenia a més un petit nucli a tocar el castell del qual avui encara queden algunes ruïnes. Tot i que tenim alguns personatges en l’alta edat mitjana que porten el cognom de Mont-roig no es del tot segur que els podem relacionar amb aquest poble i castell. L’any 1455 Pere de Darnius a més de senyor inferior d’aquesta població, com acabem de veure, també ho era simultàniament de Mont-roig. L’any 1737 Bernardí Luís d’Ardena i de Darnius, consta que era comte de Darnius i de les Illes, senyor del lloc de Mont-roig i Bosquerós. Tot i pel que sembla Darnius i Mont-roig tenien els mateixos barons formaven batllies separades.

L’Escala. Comtat d’Empúries. L’actual terme municipal de l’Escala correspon al de l’antiga ciutat d’Empúries que a l’alta edat mitjana fou la capital del comtat del mateix nom. Fins i tot hem arribat a veure el lloc de Sant Martí d’Empúries citat com a ciutat en el segle XV. Fou una població sota la jurisdicció directa dels comtes.

Espolla. Comtat d’Empúries. Els comte d’Empúries tingueren sempre plena jurisdicció sobre aquesta població i sobre el seu terme.

Sant Genís Desprac. La baixa jurisdicció del lloc corresponia a l’abat del monestir veí de Sant Quirc de Colera.

El Far d’Empordà. Comtat d’Empúries. La baixa jurisdicció d’aquesta població corresponia al paborde de Fortià del monestir de Sant Pere de Rodes.

Figueres. Comtat de Besalú. Fins la concessió de la Carta Pobla l’any 1267. Sembla que la baixa senyoria de la vila corresponia a la família de Figueres. De fet el rei Jaume I va haver de comprar als seus descendents drets i terres per a convertir la població en vila reial, condició que mantingué fins la desaparició dels règims senyorials.

Sant Pau de la Calçada (Comtat d’Empúries) Aquest llogarret actualment agregat al terme de Figueres a l’edat mitjana formava municipi propi i estava sota la jurisdicció directa dels comtes d’Empúries.

Vilatenim. Comtat d’Empúries. Vescomtat de Rocabertí. Entre els anys 1090 i el 1333 hem trobat citats membres de la família de Vilatenim la qual ja des del primer esment figura com a feudatària dels vescomtes de Rocabertí. En els esments posteriors sempre consta la senyoria dels Rocabertí sobre el lloc i també sobre el poble agregat de Palol de Vila-sacra.

Foixà. Comtat d’Empúries. Aquesta població i el seu castell situats al límit del comtat d’Empúries i el de Girona fou sovint objecte de discòrdies i d’enfrontaments entre els dos territoris. En el segle XIII la baixa jurisdicció del lloc corresponia a la família de Foixà, a mitjans del segle XIV els titulars portaven el cognom d’Orriols però pertanyien a la mateixa família. Durant l’època moderna els barons tornaren a portar el cognom de Foixà però de moment no sabem si eren descendents directes de la nissaga medieval.

Sant Llorenç de les Arenes. Comtat d’Empúries. Sembla que el comte Ponç hug d’Empúries va fer donació de l’església de Sant Llorenç de les Arenes a l’orde del Temple a finals del segle XII. El lloc de Sant Llorenç i el seu terme estigueren sota la baixa jurisdicció primer dels templers i després dels hospitalers. Aquesta jurisdicció també comprenia l’antic poblat de Sidillà i la seva cellera segons consta en un capbreu de l’any 1340.

Fontanilles. Comtat d’Empúries. Aquesta població formà part de la baronia de Torroella de Montgrí, demarcació que en diferents moments de l’edat mitjana estigué tant sota la jurisdicció de la corona com dels comtes d’Empúries. L’any 1364 el rei Pere es vengué aquesta baronia al comte d’Empúries, però retornà a mans del rei l’any 1373.

Llabià. Comtat d’Empúries. La baixa jurisdicció del lloc corresponia l’any 1345 al prior del veí monestir de Santa Maria d’Ullà.

Forallac

Fonteta. Comtat de Girona.La senyoria de la població pertanyia al bisbe de Girona.

Peratallada. Comtat de Girona. Aquesta important població fortificada estigué sota la baixa jurisdicció de la família de Peratallada almenys des del segle XI. L’any 1250 s’extingí la línia masculina dels Peratallada i la baronia passà per matrimoni a mans de l’important llinatge dels Cruïlles.

Vulpellac. Comtat d’Empúries. Molt probablement durant l’alta edat mitjana hi hagué una família de cognom Vulpellac al front de la baronia local l’any 1137 hi ha constancia d’un Guillem Gausbert de Vulpellac. Sembla què l’any 1287 el senyor del lloc era Francesc de Palol. L’any 1397 el bisbe de Girona Pere de Castellnou autoritzà Ramon de Santjulià, aleshores baró local, per a que construís un castell a l’església parroquial de Vulpellac. Posteriorment trobem a la família Santsadurní al front de la baronia. L’any 1352 Sicília de Sant Sadurní es casà amb Guillem Sarriera. Durant el segle XV els Sarriera foren importants membres de la noblesa catalana i foren els qui promogueren la construcció del castell, de l’església i de les muralles de Vulpellac tal i com els veiem avui.

Fortià. Comtat d’Empúries. La baixa jurisdicció sobre aquesta població estava en mans de la pabordia de Fortià del monestir de Sant Pere de Rodes.

Garrigàs. Comtat d’Empúries. Els pobles que formen l’actual terme municipal de Garrigàs, juntament amb Siurana, Palau Santa Eulàlia i Vilamalla formaven part de la batllia de Siurana. Aquesta demarcació va pertànyer en un principi al comtat d’Empúries, posteriorment passà a mans de barons i finalment acabà formant part de la corona. De la història de la batllia de Siurana en parlarem amb més detalls en l’entrada corresponent a aquesta població. A més de formar part de la batllia la baixa jurisdicció sobre els diferents llocs variava. De moment repassem els de les poblacions que actualment formen part del municipi de Garrigàs.

Arenys d’Empordà. El castell i el lloc pertanyien l’any 1352 a Guillem de Palol. Els Palol posseïren el castell fins a finals del segle XVI en que s’extingí la línia masculina de la família i passà per enllaç als Cruïlles, posteriorment trobem els comtes de Solterra que en foren els titulars fins el segle XIX.

Ermadàs. Lloc sota la jurisdicció directa dels titulars de la batllia.

Garrigàs. Lloc sota jurisdicció directa dels titulars de la batllia. L’any 1396 hi ha documentat un casal més o menys fortificat que pertanyia al noble Ramon de Blanes aquest edifici estava envoltat per uns valls. Òbviament aquest noble no exercia cap tipus de jurisdicció sobre la població.

Tonyà. A partir de l’any 1231 la baixa jurisdicció del lloc corresponia a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per compra efectuada per l’abat Ramon d’aquest monestir al comte Ponç IV d’Empúries. El 1281 el comte Ponç V concedí permís als monjos de Roses per construir una força a Tonyà.

Vilajoan. El castell i lloc de Vilajoan pertanyien l’any 1320 a Bernat de Pontós, sabem que aquest personatge habità en el castell de la població. L’any 1406 la baronia estava en mans de Galceran de Pontós. A mitjans del segle XV el senyor del lloc era Francesc Ferrer, doctor en Drets resident a Saragossa, aquest personatge perdé la possessió del castell en un litigi i fou adjudicat als germans Pere i Francesc de Rocabruna. Aquesta família posseí el castell fins a finals del segle XVI.

Garrigoles. Comtat d’Empúries. Tant aquesta població com el seu agregat de les Olives passaren l’any 1210 de la jurisdicció directa i plena dels comtes d’Empúries a tenir la baixa senyoria en mans del monestir de Santa Maria d’Amer. L’any 1399 formaven part de la baronia de Verges, mentre que l’any 1698 estaven integrats en la batllia reial de Verges.

Garriguella. Comtat d’Empúries. Població sota la jurisdicció directa dels comtes d’Empúries.

Gualta. Comtat d’Empúries. L’any 1046 el cavaller Ermengol Bernat de Fornells llegà un extens Alou que a grans trets coincidia amb l’actual terme municipal a la comunitat de canonges de la catedral de Girona. L'any 1313 el rei Jaume II concedí llicència a Ramon d'Empúries, prior de l'orde de l'Hospital, per construir el castell de Gualta, no sabem si en aquell moment aquest personatge era el senyor jurisdiccional del lloc. L’any 1355, la jurisdicció sobre Gualta pertanyia A Jaume Cavaller, ciutadà de Barcelona el qual tenia intenció de vendre-se-la i el bisbe de Girona tenia interès en comprar-la, el prelat l i féu dues propostes per tal d’adquirir-la però no ens consta que si finalment la comprà. L’any 1381 sabem que el senyor del lloc es deia Berenguer Oliver el qual acabava d’adquirir la senyoria a l’infant Joan. En 1698 Gualta apareix esmentat com a lloc de jurisdicció reial.