LES DEMARCACIONS I LES JURISDICCIONS A L’EMPORDÀ MEDIEVAL I MODERN (II)

Castell de Calonge. Foto d'Angel Gallardo. Publicada a Flickr.com

La Bisbal d’Empordà. Comtat de Girona. La baixa jurisdicció va pertànyer al bisbe de Girona des dels primers documents coneguts del segle IX fins a l’extinció de les senyories en el segle XIX.

Castell d’Empordà. Comtat dEmpúries. Aquest llogarret s’anomenà originàriament Llaneres i estava situat al límit sud del comtat d’Empúries. Els comtes feren construir un castell d’on derivà l’actual nom de la població. Un cop edificada aquesta fortalesa (any 1301) fou donada en feu a Guillem de Vilagut els membres d’aquesta família el posseïren fins l’any 1413 en que passà a Bernat de Sant Feliu, senyor d’Ullastret. Poc després passà per matrimoni a la família Margarit que el conservà fins a principis del segle XIX.

Biure d’Empordà. Comtat de Besalú. Tot i que tenim constància d’alguns personatges que portaren el cognom Biure a l’alta edat mitjana no és segur que fossin senyors d’aquest lloc. La primera notícia sobre jurisdicció són de l’any 1294 en que consta que aquesta població fou inclosa dins la batllia reial de Figueres la qual cosa pressuposa que el rei tenia plena jurisdicció sobre el lloc. La jurisdicció sobre aquest poble fou objecte de litigi l’any 1375 entre el rei i el noble Guillem d’Avinyó el qual hi tenia un castell i pretenia que les contribucions que havien de fer els vilatans per conservar les muralles de Figueres en realitat les haurien de fer pel castell del lloc. No sabem com acabà aquest litigi. El cert és que l’any 1698 Biure continua figurant com a lloc reial dins la batllia de Figueres.

Boadella i les Escaules. Comtat de Besalú. Aquestes dues poblacions formaren part dels dominis del monestir de Sant Martí de la Muga (les Escaules) l’any 844. En les referències posteriors aquestes dues poblacions apareixen sota diferent jurisdicció.

Boadella. L’any 1128 el lloc fou cedit pel comte de Barcelona Ramon Brenguer III al comte d’Empúries. Consta què l’any 1321 el castell de Boadella era posseït per indivís entre Pere de Rocabertí i Ramon de Vilamarí. En els documents posteriors fins a finals del segle XV els Vilamarí figuren com a senyors de la població. Ells foren els que aixecaren la part més important del castell tal i com el veiem avui. A principis del segle XVI el seu titular es deia Antic Almogàver i en la segona meitat d’aquesta centúria pertanyia a la família Albanell. L’any 1601, Francesc Llombart, burgès de Figueres figura com a senyor del castell i terme de Boadella L’any 1629 estava en poder de Joan Tarragó, donzell de Figueres i en 1643 un altra Joan Tarragó donzell resident a Perpinyà (ignorem si era encara el mateix personatge citat en 1629, o bé si era un descendent seu). El 1651 el castell pertanyia a Abdó Torrent, burgès de Perpinyà. En 1691encara estava en mans de la mateixa família. Josep Torrent, personatge que consta com a resident al castell n’era el senyor. La darrera dada coneguda sobre la senyoria d’aquest lloc és de l’any 1785, data en la qual el castell fou adquirit per Ignasi de Dou, senyor de Palau-surroca.

Les Escaules. Almenys des de l’any 1210 trobem els vescomtes de Rocabertí actuant com a senyors d’aquest lloc. Amb la incorporació de Llers i moltes altres poblacions a l’esmentat vescomtat a canvi amb el rei per la vila de Torroella de Montgrí l ‘any 1274, les Escaules es va incorporar al terme de Llers del qual no es va tornar a segregar fins el 1634. Durant aquest període de destí comú els barons de Llers també ho foren de les Escaules. Tot i aquesta separació els dos pobles continuaren sota la senyoria dels Rocabertí (els quals per aquesta època aconseguiren el títol de comtes de Peralada) fins la fi del règim senyorial.

Borrassà. Comtat de Besalú. L’any 1298 la població fou incorporada a la batllia reial de Figueres. Hi havia un castell del qual en la baixa edat mitjana era possessió dels senyors de Creixell (del castell de Creixell situat dins el mateix terme municipal) els quals el tenien pels reis. L’any 1392 apareixen els Sagarriga com a senyors del el lloc i desvinculat de la batllia de Figueres. L’any 1698 figura com a pertanyent a la baronia de Pontós i Romanyà.

Cabanelles. Comtat de Besalú. Fins l’any 1204 la baixa jurisdicció sobre aquest lloc va pertànyer a la família de Creixell en aquesta data el noble Dalmau de Creixell i Berenguera, la seva mare se la vengueren juntament amb les jurisdiccions de Lladó, Sant Martí Sesserres, Queixàs i Cistella al prior de Santa Maria de Lladó pel preu de 800 sous barcelonesos. Les notícies posteriors són molt incompletes. El bisbe de Girona vengué l’any 1327 a Guillem de Cabanelles el qual tenia per la mitra el castell de Cabanelles la batllia De Dosquesrs per 80 sous. Durant la guerra civil catalana en la segona meitat del segle XV el rei Joan II es va vendre entre d’altres coses a Guillem Arnau de Palou l’alta jurisdicció dels llocs de Palou i Cabanelles per 2000 florins d’or.

Espinavessa. Aquesta població estigué sota el domini dels Rocabertí i formà part de la batllia de Navata tal i com hem trobat documentat l’any 1444 i encara es mantenia el 1698.

Cabanes. Comtat d’Empúries. Aquesta població apareix sempre sota el domini dels comtes de Rocabertí almenys des del segle XIII i fins l’extinció del règim senyorial. Per un document de l’any 1336 sabem què en cas de guerra o d’inseguretat els habitants de Vilatenim, població que no comptava amb elements de fortificació s’havien de refugiar a la força o castell de Cabanes.

Cadaqués. Comtat d’Empúries. La vila i el seu terme varen pertànyer sempre a la jurisdicció directa dels comtes d’Empúries. Fou població fortificada.

Calonge. Comtat de Girona. En el segle X Calonge apareix com a alou del monestir de Sant Feliu de Guíxols i aquest cenobi mantingué aquesta possessió fins el segle XII. A principis d’aquesta centúria en que fos cedit per l’abadia al cavaller Gaufred, senyor de Fenals. L’any 1193 el castell estava en possessió directa de la corona. En aquesta data Ramon de Solius va retre homenatge al rei Alfons I per aquest castell. A principis del segle XIII el castell i terme de Calonge estaven en mans de la poderosa família de Cruïlles la qual el mantingué amb algunes intermitències fins la segona meitat del segle XV en que Pere Galceran de Cruïlles es vengué totes les jurisdiccions del lloc a Galceran de Requesens. En crear-se l’any 1488 el comtat de Palamós del qual eren titulars els Requesens el terme de Calonge hi quedà integrat. En el segle XVIII a través d’enllaços familiars aquesta jurisdicció passà als Osorio de Moscoso els quals foren els darrers titulars.

Cantallops. Comtat d’Empúries, vescomtat de Rocabertí. En el segle XII s’esmenten alguns personatges nobles que portaven el cognom Cantallops els quals en aquella època devien ser els barons locals. En els segles posteriors trobem els vescomtes de Rocabertí ocupant la senyoria directa

Capmany. Comtat d’Empúries, vescomtat de Rocabertí. Des de finals del segle XI fins a finals del XIII tenim notícies de la família de Capmany els quals foren senyors del poble. A partir de l’any 1298 trobem a la família Clusa, originària del Vallespir, com a titulars de la baronia. El traspàs es devia produir per herència ja els Capmany i els Clusa estaven emparentats. La línia masculina dels Clusa es perdé a principis del segle XVI. En 1504 trobem com a baró local, Lluís Tort, àlies Clusa. En 1548 el títol de barons locals passà als Vilanova per via matrimonial i aquesta família conservà la baronia fins a principis del segle XIX.

Bosquerós. Comtat de Besalú. Aquest poblet de masies escampades incorporat al terme de Capmany a mitjans del segle XIX. Va formar part de la baronia del castell de Montroig, a l’actual terme de Darnius.

Castelló d’Empúries. Comtat d’Empúries. Aquesta vila va estar sempre sota la jurisdicció directa dels comtes d’Empúries i va ser la capital del comtat almenys des del segle XII.

Castell-Platja d’Aro. Comtat de Girona. L’any 1041 el comte Bernat Borrell, altres membres de la seva família i alguns nobles cediren la custodia del castell de Benedormiens (nom primitiu del Castell d’Aro) al monestir de Sant Feliu de Guíxols. L’any 1197 l’abat d’aquest cenobi donà la castlania d’aquest castell a Guerau de Lladó.L’any 1374 tots els pobles de la vall foren units a la batllia reial de Sant Feliu de Guíxols En el segle XVII tots els pobles de la vall d’Aro formaven una batllia reial.

Cistella. Comtat de Besalú. Fins l’any 1204 la baixa jurisdicció d’aquesta població va pertànyer a la família de Creixell en aquesta data la senyoria passà per cessió al monestir de Santa Maria de Lladó. En crear-se la batllia de Figueres l’any 1294 aquesta població hi fou incorporada i hi va pertànyer fins a l’extinció d’aquesta demarcació en el segle XIX.

Vilarig. Comtat de Besalú. Sembla que durant tota l’edat mitjana la baixa jurisdicció del lloc i del seu castell estigué en mans del llinatge de Vilarig. A mitjans del segle XVI la senyoria passà per via matrimonial a la família Desbac els quals eren a més a més senyors d’Orriols i Cartellà.