Apart del nucli
emmurallat de la Força, annex al castell de Llers i centrat en l’actual carrer
del mateix nom, la vila comptà durant l’edat mitjana amb un segon recinte urbà
fortificat situat a l’entorn del castell de Bellver o inferior de Llers. El
perímetre resseguia aproximadament els actuals carrers Nou, Baixada dels
Hostalets, de Molins i de Sant Sebastià. Aquesta zona entra de ple amb
l’àrea més afectada per l’explosió de l’any 1939 i tot aquest espai resta
actualment sense cap edificació.
Segurament la
fortificació d’aquest indret deu datar del segle XIII, però de moment les
referències històriques més antigues que coneixem són del XIV a través de
notícies recollides en el Llibre dels racionaris de la vila
i castell de Llers, datada l’any 1730. Aquest manuscrit desaparegué de
l’ajuntament de Llers durant el franquisme i actualment es troba a la
Biblioteca del Palau de Peralada. També es conserva una còpia mecanoscrita a
l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà que és la que utilitzarem en aquest article[1]. També l’hem trobat esmentada en diversos
documents notarials a partir de finals del segle XIV[2]. Aquest recinte a més dels murs que el
tancaven estava protegit per uns valls o fossats[3]. Dins aquest perímetre hi havia
l’església, el castell de Bellver o castell Inferior de Llers, situat en el
lloc on posteriorment s’aixecà la capella de Sant Sebastià[4] i uns quants carrers i carrerons,
entre els quals destacava el de Vilafranca, situat a la part de llevant del
recinte, ja documentat amb aquest nom l’any 1436[5], a l’extrem del qual hi havia el portal
de Vilafranca[6], en el qual començava el camí de Molins.
Cal suposar encara que no estigui documentada l’existència d’un altre
portal a l’alçada de l’actual prolongació del carrer Nou.
Gairebé tots els
immobles que quedaven dins aquest recinte estaven sota el domini directe del
senyor del castell de Bellver, el qual cobrava els corresponents censos anuals.
L’any 1488, Jordi d’Essalit, últim senyor d’aquesta fortalesa deixà tots els
seus béns a l’hospital de pobres de Llers, institució que a partir d’aquesta
data fou la titular d’aquestes rendes.
S’han conservat notícies
en el Llibre dels Racionaris que ens permeten comparar alguns
aspectes d’aquest sector urbà entre l’edat mitjana i el segle XVIII. El
principals canvis que s’observen són la desaparició del castell de Bellver i
l’edificació en el lloc que ocupava de la capella de Sant Sebastià,
l’engrandiment del mas Batlle a costa de l’adquisició dels seu propietaris de
la resta de les quatre cases que hi havia entre el carrer de Vilafranca i el
mur de tramuntana de la cellera en l’època medieval, i finalment la creació
d’una era pública per a batre cereals de propietat municipal. També gràcies a
aquests documents sabem de l’existència de la casa que s’utilitzava per a
tenyir els teixits que es produïen a la vila en l’època medieval que estava
situada just a l’exterior d’aquest recinte, prop de la confluència dels actuals
carrers Nou I de Sant Sebastià. Aquesta evolució es pot seguir en els dos
plànols que acompanyen el present escrit.
Pel que fa a l’evolució posterior d’aquest sector urbà cal destacar la desaparició de la vella església parroquial, romànica de tres naus i tres absis per construir-ne una de nova a finals del segle XVIII. La capella de Sant Sebastià edificada en el segle XVI i reformada en el XVIII, va fer les funcions de parroquial mentre es construïa el nou temple. A mitjan segle XIX només s’hi celebrava missa per la festa del sant i a principis del segle XX havia estat dessacralitzada i servia de teatre parroquial. Finalment tota aquesta àrea urbana quedà completament arrasada com a conseqüència de l’explosió de l’any 1939.
 |
| La cellera del castell Inferior de Llers a l’edat mitjana segons el llibre dels Racionaris de Gregori Pallisser |
[2] AHG (Arxiu
Històric de Girona), Notarial, Peralada, 135, pàgina 65r, any 1392. “Cellarie
castri Inferiori de Lertio”
Id. Id., Id., Id., pàgina 113v, any 1392. “Quoddam hospitium meum scitum
intus dictam cellariam Inferiore”
Id., Notarial Llers, 45, 9v, any 1432. “Cellarie castri Infferioris de
Lercio”
Id., Id., 2, 19v, any 1520. “Cellaria Inferiori dicti castri de Llercio”
[4] Id., Notarial
Llers, 165, any 1585. “Quandam aream prope capellam Sancti Sebastiani vocato
Bellver et fuit de pertinentiis castri de Bellver sive castri Inferioris”
[6] ACAE. Capbreu del
senyor del castell Desgüell, 43r, any 1581. “Intra Cellariam castri Inferiori
dicti loci de Llers, prope portale dicti de la Vilafrancha”
No hay comentarios:
Publicar un comentario