EL REI DEL BARRET

Detall de l’estàtua jacent de Carles de Valois a la seva sepultura que es troba a l’abadia de Saint Denis, als afores de Paris (Foto de la Wikipèdia)

És prou conegut l’episodi esdevingut l’any 1285 de la forta resistència del castell de Llers a les tropes del rei de França Felip l’Ardit que finalment aconseguiren conquerir-lo i la posterior coronació a la mateixa fortalesa com a rei d’Aragó de Carles de Valois, fill de l’esmentat monarca. Les notícies que teníem fins ara d’aquests fets provenien de les cròniques catalanes. La consulta a les fonts franceses ens proporcionen un curiós detall que fins ara desconeixíem.

Després de la caiguda de Llers els francesos decidiren coronar aquí mateix com a monarca de la confederació catalanoaragonesa Carles de Valois. Els que havien de preparar l’acte es trobaren amb un imprevist entrebanc: no disposaven de cap corona per posar sobre el cap de l’investit. La situació es va resoldre precàriament amb la substitució de la corona per un barret de cardenal que els va deixar el llegat pontifici que formava part de la comitiva reial i que va ser qui va oficiar la cerimònia. A partir d’aleshores Carles es va guanyar el sobrenom de “rei del barret” entre la gent del seu propi entorn.

Carles de Valois (1270-1325),  era fill del rei Felip III de França I d’Isabel d’Aragó, germana del rei Pere III. Quan l’any 1282 els sicilians es revoltaren contra els francesos que ocupaven l’illa, els expulsaren i oferiren la corona a l’esmentat Pere III, el qual va ser excomunicat pel papa Martí IV, amic I aliat dels francesos. Aquesta excomunió suposava, teòricament, l’exclusió del tron del monarca, la qual no va ser acceptada pel mateix rei, per bona part del clero I per la gran majoria del poble. Felip l’Atrevit es veié legitimat per envair I conquerir els dominis de Pere III, cunyat seu, i per imposar com a rei el seu fill Carles que tenia sang reial aragonesa i tenia el vist I plau del papat. La derrota de la flota i de l’exèrcit francès obligà els invasors a retirar-se. Quan les dues parts del conflicte signaren la pau a la ciutat italiana d’Anagni l’any 1295, Carles de Valois va fer pública renúncia a la corona d’Aragó que li havia estat atorgada deu anys abans d’una manera nominal i que de fet no va ser mai efectiva al castell de Llers.

(article publicat originalment a la revista "Lertio" nº 38, Llers, desembre del 2019