NOTÍCIES SOBRE LA DEMOGRAFIA DE SANTA CREU DE RODES AL SEGLE XIV

NOTÍCIES SOBRE LA DEMOGRAFIA DE SANTA CREU DE RODES AL SEGLE XIV

Restes del poblat de Santa Creu de Rodes (imatge de Wikimedia Commons)

L’antic poblat de Santa Creu de Rodes situat a poca distància del monestir de Sant Pere de Rodes i del qual avui amb prou feines només resta dempeus l’església de la Santa Creu, actualment anomenada Santa Helena, porta molts segles deshabitat i enrunat. Tradicionalment s’atribueix el despoblament del lloc a les grans epidèmies del segle XIV i hom  ha calculat que hi havia una trentena de cases en els millors moments de l’època medieval.

Per una relació de caps de casa que es citen en l’acta d’una reunió de la universitat de la població celebrada l’any 1338 ens consten els noms dels següents veïns:

Berenguer de Vall, Joan Batlle, Castelló Marca, Pere Berenguer de Vall, Pere Baguer, Berenguer Plaça, Guillem Besalú, Bernat Jutglar, Guillem Moles, Ponç Coromines, Guillem Cabrafiga, Bernat Dalmau, Berenguer Biureny, Guillem Rei, Joan Rei, Guillem Rocafort, Pere Ferragut, Dalmau Maró, Bernat Alatern, Guillem de Closells, Bernat Pasqual, Bernat Baster, Bernat Costa, Bernat Sacrest, Nadal Negre, Pere compte, Bartomeu Ferran, Castelló Castanyer, Guillem Martí, Ponç d’Om, Abril Barlot, Arnau Prat, Antoni Fortuny, Esteve Berlanda, Mercader de Puigventós, Guillem Matalit, Guillem Gustí, Bernat Terrers, Francesc Arots, Guillem Simó, Pere Llorenç, Pere Fabra, Perpinyà Triall, Pere Martina, Bartomeu Geli, Guillem Sacrest i Borrassà Tortosa

 En total surten citats 49 llars o focs que deuen correspondre a  altres tantes famílies residint a   Santa Creu de Rodes. No tenim cap garantia que hi fossin tots els caps de casa de l’indret i tampoc surt citada cap dona, com seria el cas en que el cap de casa fos una vídua, la qual cosa fa pensar que el nombre de cases real era lleugerament superior.

Per un altre  recompte fet l’any 1355 amb finalitats fiscals consta que vivien en el poblat 98 persones adultes que devien ser aproximadament la meitat del total d’habitants reals. Si comparem les dades  de la primera relació que ens donaria una xifra d’uns 200 habitants escassos  amb  el segon  que també ens donaria la mateixa xifra d’habitants, podem concloure que l’impacte de la gran epidèmia de l’any 1348 sobre lo població local no va ser especialment significatiu. En general a l’Empordà  no es constata un fort descens de la població com a conseqüència  d’aquest contagi, si bé en les dècades posteriors  es produeix una forta davallada demogràfica que de moment  no ha estat estudiada i que devia contribuir sensiblement en  la despoblació de Santa Creu de Rodes