Tot i la indubtable
antiguitat del lloc d’Albons com ho demostren els documents del segle X i
moltes de les parts conservades a l’església parroquial de Sant Cugat datades
en les primeres dècades del segle XI, les primeres referències escrites que ens
permeten conèixer detalls de l’aspecte que presentava la població són molt
tardanes. Una escriptura de compra-venda d’una casa datada l’any 1325 fa servir
l’expressió dins la vila per
precisar-ne la ubicació la qual cosa demostra que ja hi havia un nucli urbà
compacte, tot i que en aquell moments sembla que encara no estava fortificat,
ja que no fa servir la fórmula dins els
murs. L’immoble afrontava per dos costats amb altres dues cases, amb el
carrer públic i amb el cementiri de l’església
Les següents
referències que per ara disposem ja corresponen a l’any 1485. En aquesta data
es féu un complet capbreu de totes les finques del municipi que reconeixien el
domini directe a Hug de Foixà, senyor
del lloc. Aleshores la població ja havia estat fortificada en una primera fase
i ampliat posteriorment amb un segon cinturó de muralles. El document esmenta
diverses vegades els murs i els valls vells. No s’esmenten en cap moment els
murs i els valls nous que sens dubte existien però que es possible que no formessin
part de la zona del domini directe de
l’esmentat noble. Aquest antic recinte comptava almenys amb tres portals: el de
l’Olivera, el de les Eres i el del Pou. Només s’esmenta una torre pel seu
nom: la del Callo, situada en el mur vell. En l’època en que es féu el capbreu
part d’aquestes fortificacions ja eren velles i enrunades.
Pel que fa a la
trama urbana el capbreu no diferencia amb prou feines els carrers per noms i
per tant es fa difícil la seva identificació i disposició. Sabem que almenys hi
havia dues places dins el repetit recinte dels murs vells una anomenada Vella i
una altra anomenada de la Rosa. També s’esmenta la plaça comuna però és molt
possible que sigui una de les dues que em esmentat anteriorment. També hi havia
dins d’aquesta àrea una zona anomenada Vilanova que sens dubte correspon a un
eixample baixmedieval. En aquest sector hi havia el carrer de la Mar que és
l’únic que em trobat amb nom propi. A l’exterior del mur vell, i no sabem si
dintre d’un altre recinte posterior hi havia l’anomenada la vila de Baix.
Fora del nucli
urbà només hi ha constància en un sol document del lloc anomenat les Roques. No
sabem si es tractava d’un lloc suburbà o bé d’un veïnat més allunyat del cap de
municipi. Una altra al·lusió que podria ser interessant és la del lloc anomenat
la Bastida situat dins el terme municipal i que pot fer referència a alguna
fortificació. Per últim cal fer esment de la capella de Sant Grau i de les
restes de l’olivar d’en Massanet, ambdós d’origen medieval.
No hay comentarios:
Publicar un comentario