Sant Romà de Sidillà

Les restes de l’església preromànica i poblat de Sant Romà de Sidillà o de les Arenes són situades al terme municipal de Foixà. Per anar-hi cal agafar el camí que comunica aquest darrer poble amb Sant Llorenç de les Arenes. Aquest conjunt arqueològic es troba a uns tres quilòmetres de Foixà, prop d’una explotació d’extracció de sorra. Si bé en un primer tram el camí es indicat a la sortida de Foixà, posteriorment no es troba cap més indicador i l’indret és de molt mal trobar amagat per l’espessa vegetació de pins i de malesa.

L’església de Sant Romà és d’una sola nau coberta amb volta de canó absis trapezial, arcs de ferradura i en molts llocs presenta un parament en opus spicatum. De l’antic poblat que hi havia a l’entorn del temple només s’ha excavat una part del sector de tramuntana de l’església on s’han posat al descobert la planta de diverses estances de les cases i s’hi ha trobat ceràmica datada entre els segles XI i XIII.

Les notícies més reculades que coneixem són de l’any 985 en que el lloc surt esmentada amb el nom de Siziliano. Al llarg de l’edat mitajana es esmentat amb diverses variants del nom sense que se’n trobi cap d’unànimement acceptada Ciziciliano, Ceziliano, Cidiliano o Sidilianum són alguns dels noms que hem trobat utilitzats. Fa molts anys que s’ha perdut el record d’aquesta denominació i la gent de la rodalia coneix aquestes ruïnes amb el nom de Sant Romanç.

L’església de Sant Romà tingué la consideració de parroquial i com a tal és esmentada en un document de l’any 1221. Malgrat que s’hagi dit que aquesta església i el lloc ja devien estar abandonats i deshabitats car no surten citats en els nomenclàtors oficials de la segona meitat del segle XIII i del XIV. Aquesta afirmació no és del certa ja què en un pergamí de l’any 1340 es capbrevada una casa dins la cellera de Sant Romà de Sant Llorenç de les Arenes (domum quam habemus et tenemus in cellaria Sancto Romani de Sancto Laurencio de Arenis). D’aquest escrit es pot deduir que el poble havia perdut ja la seva independència parroquial però que encara estava habitat.

Actualment aquest enclavament arqueològic està completament abandonat i envaït per la vegetació. Malgrat la importància que tenen aquestes ruïnes datades d’una època de la qual ens ha pervingut molt poques restes, l’oblit, la deixadesa i la degradació s’han apoderat del jaciment i no fan presagiar res de bo pel futur. Només ens cal desitjar que aquests mals auguris no es compleixin i que es pugui salvar per a les generacions futures un dels conjunts altmedievals més importants de Catalunya.