ELS CAPMANYENCS DEL SEGLE XV

Església de Capmany, davant la qual se celebrà la reunió de caps de casa de la població l'any 1401. Imatge  de Bertrand
Gronding publicada originalment a Wikimedia.org

El millor moment de la demografia medieval catalana va coincidir amb la fi del primer terç del segle XIV. Justament d’aquest moment disposem pel que fa a Capmany de les dades que ens aporta un capbreu datat l’any 1331 en el qual s’esmenten 94 caps de casa capmanyecs. Aquesta xifra significa que com a mínim hi havia el mateix nombre de famílies residint al nostre poble. És molt possible que algun habitant del terme no sigui citat en el document[1].

A partir d’aquesta data la situació es capgira. Degut a un seguit de calamitats públiques (fams, epidèmies, guerres, terratrèmols i inundacions) la població del país pateix una forta regressió que fa que el nombre d’habitants es reduís l’any 1497 (any en què es féu un nou fogatge, o recompte de caps de casa) es reduís gairebé a la meitat. Pel que fa a Capmany aquesta davallada fou més accentuada, car el nombre de caps de casa censats fou de 31[2], és a dir només una tercera part respecte el recompte anterior[3].

Enguany donarem a conèixer un document que correspon a una reunió de la universitat de Capmany (que aleshores era la màxima expressió del poder municipal) datat el 26 de gener de l’any 1401 i a la qual concorregueren 36 homes[4]. A aquesta mena d’actes hi solien assistir la majoria dels caps de casa de la població. En aquest cas el document ho fa constar expressament. L’acte tingué lloc a la plaça del Fort (en aquells moments era molt més petita que en l’actualitat, car una part de l’espai estava ocupat per cases), lloc en el qual segons aquest escrit se celebraven aquesta mena d’actes des de temps immemorial. Els congregats eren convocats amb el so d’un timbal. L’objecte de la reunió fou acordar fer efectiu el pagament de la redempció d’un censal mort o prèstec del qual n’era creditora la universitat i pel qual calia pagar una pensió anual fins que no fos amortitzat. El valor d’aquest censal era de 105 lliures. El valor de la liquidació fou pagat la meitat per la universitat del poble i la resta per Ponç ça Clusa, senyor del lloc.

La xifra  mínima de 35 caps de casa per a l’any 1401 contrastada amb la de 31 llars que ens dóna el fogatge de l’any 1497, ens indica que la xifra de població es degué mantenir  relativament estable al llarg del segle XV. Aquests resultats contrasten amb els que s’obtenen en les poblacions situades a les planes del Manol i de la Muga que foren devastats per una forta inundació l’any 1421. Aquesta catastròfe provocà una forta davallada en el nombre d’habitants dels pobles riberencs a causa de les nombroses víctimes directes i indirectes i en les migracions posteriors provocades per aquestes riuades.

Per acabar aquestes breus ratlles donarem els noms dels habitants de Capmany citats en l’acta de la reunió de la universitat l’any 1401 i els dels caps de casa esmentats en el fogatge de l’any 1497[5]. Ambdós llistats han esta fets per ordre alfàbetic de cognoms per a que el lector pugui comparar els canvis  en els antropònims locals entre aquestes dues dates[6].

Assistents reunió universitat, any 1401

Andreu, Berenguer; àlias Mola

Andreu, Pere

Arnau, Ponç

Berart, Pere

Buxeda, Jofre

Buxeda, Bernat

Cabot, Dalmau, àlias Olius

Carbonell, Berenguer; àlias Bonet

Castanyer, Guillem

Castelló, Martí

Coll, Bernat

Doménech, Jaume

Ferraró, Bernat

Fresch, Pere

Gener, Berenguer

Gener, Castelló

Gener, Guillem; alias Balell

Joer Davall, Arnau

Jugalar, BernatViu, Arnau

Llauró, Ramon

Llorenç, Guillem

Masdemont, Joan

Massot, Pere

Moles, Berenguer

Muntaner, Guillem

Nicolau, Bartomeu

Nicolau, Jaume

Nicolau, Ramon

Ponç, Berenguer

Ponç, Guillem

Pujolar, Nicolau; àlias Serra

Riera, Bartomeu

Roure, Pere; àlias Pallisser

Salada, Pere

Viu, Arnau

Viu, Pere

Fogatge de l’any 1497 

Andreu, N’;  1

Andreu, N’; 2

Arnau, Ponç

Berart, En

Cascó, Guillem

Castanyer, En

Clusa, Mossèn; donzell

Coll, Antoni

Coll, En

Coscó, Bernat

Donat, Rafel

Ferreguda, Na; vídua

Ferrer, el

Fresch, En

Gener, Bartomeu

Gener, En

Jeura, En

Joer,  mossèn Jaume; prevere

Joer, Joan

Joer, Salvador

Llauró, Vicenç

Martí, En

Massot, En

Mola, En

Muntaner, En

Muntaner, Polit

Pujolar, En

Riera, En

Rollan, En

Serra, En

Serra, En; carnisser

(Article publicat originalment al programa de festa major de Capmay de l'any 2004)

---

[1] EGEA i CODINA, A; ROIG i SIMON, Marisa. Capmany. Quaderns de la Revista de Girona, nº 61. Diputació de Girona, Girona-1995, pàg. 34

[2] Id., Id., Id.

[3] A aquestes xifres d’estimació demogràfica medieval no li podem atribuir la precisió que tenen els censos actuals. Generalment, el nombre de focs que donem representen el mínim segur de població  que hi havia al poble en un moment determinat

[4] Arxiu Històric de Girona, Protocols de Peralada, vol. 140, pàgs. 106r-106v

[5] IGLÉSIES, Josep: El fogatge del 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1974, vol I, pàgs. 373-374

[6] La inexistència de normes ortogràfiques en l’època en que es feren aquests recomptes fa que en els dos textos originals un mateix cognom aparegui escrit de manera diferent (per exemple Gener i Janer). Hem intentat unificar criteris per tal de facilitar les possibles comparacions.

El mill