L'ANTIC POBLAT DE QUERMANÇÓ

El castell i el paratge de Quermançó en una imatge de finals del segle XIX pertanyent al album Rubaudonadeu de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres

El Castell de Quermançó és un dels més coneguts de l’Alt Empordà a causa del seu emplaçament en un lloc molt visible i transitat, a les llegendes centrades en aquesta antiga fortalesa i als usos poc convencionals que sembla que volen donar a les seves ruïnes els seus actuals propietaris. En canvi és pràcticament desconeguda l’existència en el mateix indret o en les seves immediacions d’un petit poblat que tingué el mateix nom que la fortificació.

Les notícies que fins ara tenim d’aquesta petit poblament són molt tardanes, escasses i molt posteriors al primer document que parla del castell que data de l’any 1078 i a partir d’aquesta data surt citat d’una manera molt regular en la documentació medieval. La fortalesa estigué sota la jurisdicció directa dels comtes d’Empúries i fins i tot fou la seu de l’arxiu del comtat. La importància del castell ha fet que passés inadvertit el poblat que hi havia al seu entorn. Quermançó tenia independència municipal, en canvi el seu territori pertanyia a la parròquia de Sant Feliu de vilajuïga. Un document de l’any 1341 especifica quins eren els límits del seu terme municipal.

Una de les primeres referències que tenim de la comunitat humana que habitava a l’entorn d’aquesta fortificació és de l’any 1344 en una reunió de la univerisitat ( tots els caps de casa) del lloc de Quermançó hi assitiren 17 persones. En aquest acte s’acordà fer donació a l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries d la considerable quantitat de 7.780 sous per a contribuir en la disputa que el noble emporità mantenia amb l’infant Pere, comte de Prades.

Quermançó tingué una població molt petita en una relació feta l’any 1353 del que havien d’aportar les diferents localitats del comtat d’Empúries en un repartiment de depeses comunes el lloc havia d’aportar només 10 sous, una de les més baixes de tot el territori del comtat. Les referències posteriors al poblament de l’indret pràcticament desapareixen en els anys posteriors. Tot sembla indicar què es devia despoblar com a conseqüència de la crisi demogràfica de finals de l’edat mitjana i si va quedar algun mas escadusser habitat ja no va ser suficient per mantenir la independència municipal i el paratge va ser agregat al municipi de Vilajuïga al qual actualment pertany.