LA GARRIGA DE L’EMPORDÀ

La Garriga de l’Empordà és un paratge natural situat entre els termes municipals d’Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Vilafant i Llers. Ocupa una superfície de 1245 hectàrees. El paisatge és sec i rocallós, dominant per la garriga de coscoll. Fins l’any 1956 estava força poblat d’oliveres però una onada de fred esdevinguda aquell any  matà gairebé tots aquells arbres. Anteriorment els olivars s’alternaven amb les vinyes però la plaga de la fil·loxera del tercer quart del segle XIX féu desaparèixer aquest darrer cultiu i a partir d’aleshores la major part de les terres conreades d’aquest paratge estaven plantades de platejades oliveres.

Una de les característiques més destacades d’aquesta zona és la gran quantitat de construccions de pedra seca, particularment murs de contenció i de delimitació de finques, recs, cisternes, camins i barraques que constitueixen una valuosa manifestació d’arquitectura popular que malauradament està patint una forta degradació. Un altre dels perills que amenacen aquest interessant espai natural és el projecte de construcció d’una gran pedrera d’extracció d’àrids que malmetria irreversiblement el singular patrimoni històric, zoològic i vegetal una amplia zona de la Garriga.

Aquest territori fou considerat durant molt segles com a impracticable per a l’agricultura a causa de l’abundància de pedra. Només era utilitzat com a zona de pastura. Quan a principis del segle XVIII es comença a plantejar la possibilitat de començar a artigar les primeres terres del sector s’adonaren que durant molt de temps ningú s’havia preocupat d’establir els límits que separaven els termes d’Avinyonet i de Llers i això ocasiona més d’un conflicte i malentesos.

Tot i què els primers desermaments començaren vers el 1700 la plenitud de la posada en conreu no es completà fins la primera meitat del segle següent. De d’aleshores i fins l’any 1956, com ja hem dit, la Garriga visqué un segle llarg de màxim aprofitament agrícola.