APUNTS PER A UNA HISTORIA URBANA DE CABANES

Plànol de la força de Cabanes en la segona meitat del segle XVIII. Pot apreciar-se el canal que travessava el recinte, la disposició dels murs torres i portes i l'església fora dels murs de la població

Restes de l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Cabanes adossades al mur perímetral del cementiri

La vila de Cabanes ja es esmentada en un document de l’any 885. La població formava part del comtat de Peralada i vescomtat de Rocabertí. Els edificis de referència en el segle XII eren la primitiva església parroquial de sant Vicenç situada en el lloc on avui hi ha el cementiri municipal i de la qual queden restes del mur de tramuntana aprofitats quan foren aixecats els murs perimetrals del fossar. L’altre edifici emblemàtic era el castell situat dins l’actual nucli urbà del poble i del qual encara es manté en bon estat una torre circular.

No sabem com estava distribuït el poblament d’aquest territori en aquell moment. És molt possible que hi hagués un petit nucli a l’entorn de l’església parroquial aprofitant l’àrea de protecció de la sagrera.  En un moment indeterminat de la segona meitat del segle XII o primera del XIII es creà la força o sector fortificat de la població origen del nucli urbà actual. Aquest recinte fou aixecat a l’ombra del castell de manera que la vella fortalesa quedà situada a l’angle sud-oest del clos emmurallat.

Al segle XIII Cabanes era una població d’una certa entitat. L’any 1221 ja comptava amb un hospital que perdurà almenys fins a finals del segle XVIII. També hi ha constància d’activitat gremial i mercantil. L’any 1289 es produí la venda d’un obrador de sabateria situat al cap de la plaça. Encara avui es conserven els nom del carrer Escudellers i de la plaça de l’Oli i en la documentació antiga s’esmenten els de Cistellers i de la Ferreria. El 1316  sabem que hi havia dins els murs de la vila un molí que sense cap mena de dubte aprofitava les aigües  del canal que travessa la població. El petit clos defensiu no només servia de refugi en cas de guerra dels cabanencs sinó que també acollia veïns de poblacions veïnes. Un document de l’any 1334 esmenta onze habitants de Palol de Vila-sacra que tenien dret a acollir-se. A canvi d’aquest dret d’emparar-se en els murs, els beneficiaris tenien l’obligació de contribuir a la construcció i manteniment de les defenses.

Aquest primitiu recinte fortificat fou ampliat en la primera meitat del segle XIV vers a llevant. Un document de l’any 1346 esmenta els murs vells de la força en contraposició als que s’havien fet de nou. L’església parroquial continuava en el seu emplaçament original en un lloc desprotegit i fàcilment inundable. L’any 1385, durant la invasió d’unes partides armades procedents de França, el bisbe de Girona autoritzà la celebració del culte dins els murs de la vila i també donà el vist i plau al trasllat de les monges de Sant Feliu de Cadins (el convent de les quals estava dins el terme) a l’interior de la força de Cabanes.

La població patí els efectes de la gran riuada de l’any 1421 que sens dubte va repercutir d’una manera implacable en la demografia. El fogatge de l’any 1493 dóna per a Cabanes l’escassa xifra de 6 “focs” o llars. Vers l’any 1480 s’edificà la primitiva ermita de Sant Sebastià de la qual no en sabem l’emplaçament original. L’any 1630 el bisbe de Girona autoritzà la construcció de l’actual i l’enderroc de la capella primitiva. En aquest edifici tenien lloc les reunions del consell del municipi o  universitat i també s’hi celebraven les preses de possessió dels Rocabertí com a senyors del lloc.

Al llarg del segle XVIII el nombre d’habitants experimentà un notable increment. En el primer quart de la centúria la vila tenia uns 300 habitants que pujaren a 674 en el cens de l’any 1784. Aquest augment fou motivat pel llarg període de pau, la prosperitat general del país en aquesta època i per la posada en cultiu de terres que fins aquells moments estaven ocupades per aigulleixos i garrigues.

L’emplaçament del temple parroquial fora del nucli urbà i a un nivell més baix i més proper als nivells dels rius feia que l’indret s’inundés sovint. Durant molts dies del mes d’octubre  de l’any 1784 els feligresos no pogueren accedir a l’església com a conseqüència d’una d’aquestes crescudes de les aigües. El problema s’acabà amb la construcció de actual edifici de l’església, edificat entre els anys 1803 i 1820 situat dins el recinte de la força. De l’antic complex parroquial només restà en el lloc original el cementiri ja que aleshores ja s’estaven suprimint els fossars de l’interior de les poblacions.