ELS RELIQUERS

L'església de Sant Pere d'Ullastret amb el reliquer construit l'any 1621 a la teulada al damunt de l'absis. Fotografia de by onnoth i publicada a http://www.flickr.com/photos/vaionnoth/with/2399578458/

Els comunidors, conjuradors, esconjuradors o reliquers són unes construccions de tipus religiós de planta quadrangular, cobertes per una teulada als quatre vents i amb obertures en cadascun dels seus murs. Eren utilitzats per beneir els termes i per conjurar les tempestes En un principi eren uns edificis aïllats construïts en lloc solitaris, generalment no gaire lluny de les esglésies. Les zones geogràfiques on tenim constància de la seva existència són Catalunyà, Aragó, nord del País Valencià i en el vessant nord del Pirineu.

A l’Empordà i a la resta de Comarques Gironines el nom més utilitzat és el de reliquer. La referència històrica més reculada que coneixem correspon al que hi havia a prop de l’església de Sant Pere de Figueres, aquesta construcció sabem per documents posteriors que estava situat aproximadament a un cent metres d’aquest temple en direcció nord-oest. Altres construccions d’aquestes característiques de les quals en tenim constància són Cabanelles any 1311; Borrassà, 1431; Vila-sacra, 1433; Cistella, 1500; Vilatenim, 1515; Agullana 1723...De cap d’aquestes construccions ens ha pervingut cap resta actualment identificable.

A Serrallonga, al Vallespir s’ha conservat el conjurador, edifici datat a principis del segle XIX i que respon plenament a les característiques que hem descrit a l’inici d’aquest article, però contràriament al que pretén la propaganda turística no és l’únic exemplar conservat, ja que n’hi ha d’altres en diferents zones de Catalunya i Aragó. Cal reconèixer, si més no que és l’únic comunidor aïllat que hi ha en molts quilòmetres a la rodona.

En una fase posterior es construïren reliquers a les teulades de les esglésies alguns dels quals encara actualment es conserven com és el cas d’Ullastret (a la imatge del mig), construït l’any 1621; el de Maçanet de Cabrenys en el qual sabem que s’hi celebraven reunions del consell de la vila l’any 1695, el de l’església de Sant Feliu a Lladó, el de Vulpellac (a la foto superior) i el d’Agullana que substituí el reliquer aïllat que hem esmentat de l’any 1723 (foto inferior)