EL MONESTIR DE VILABERTRAN I LA FIGUERES MEDIEVAL

Tradicionalment s’ha considerat que el fet que va propiciar el desenvolupament de Figueres fins a convertir-se en la capital indiscutible del que avui anomenem Alt Empordà fou l’atorgament per part del rei Jaume I de la Carta Pobla l’any 1267. Els avantatges concedits als nous pobladors ocasionà un augment considerable de la població . Sense negar la transcendència d’aquest fet cal apuntar què el nombre de “focs” o llars era molt més important que el nombre de vint caps de casa que s’esmenten en el text d’aquest privilegi. De fet el mateix document deixa ben clar que es tractava de persones que havien estat sotmeses a la condició de pagesos de remensa i que en adquirir el monarca les finques a les quals estaven adscrites havien estat alliberades d’aquesta condició. Però aquesta mateixa escriptura deixa ben clar que calia fer noves compres per aconseguir el domini reial sobre el territori de la parròquia. En dues adquisicions posteriors esdevingudes els anys 1268 i 1278, foren incorporats nous homes i finques al patrimoni local de la corona. Però l’objectiu que tots els habitants de la vila estiguessin lliures de tota subjecció feudal no s’acomplí del tot ja que restaren molts immobles i pagesos sota el ple domini del monestir de Vilabertran.

Aquestes terres i cases les havia incorporat el cenobi al seu patrimoni per mitjà de compres i donacions documentades ja des del segle XI i no varen ser mai adquirides per la corona tot i el projecte original de fer-ho. En un capbreu datat el 1343 s’esmenten 432 finques sota el domini directe de l’abat, entre les quals hi havia un mínim de 34 cases. El nombre de figuerencs que declaren tenir finques sota el domini directe de l’abat era de 137, dels quals 13 es declaraven homes propis i solius de la institució i per tant queda clar que l’objectiu reial d’alliberar tots els veïns de la vila d’aquesta condició no s’acomplí ja que a principis del segle XVI encara s’han documentat alguns remenses figuerencs.

El patrimoni reial a Figueres consistia principalment en el domini directe de moltes finques, principalment cases situades al nucli urbà que reportaven importants ingressos anuals a l’erari de la corona. Aquestes rendes foren venudes pel rei Pere IV a Pere Sacosta l’any 1347 davant la manca de recursos per fer front a una revolta que havia esclatat a Sardenya. Posteriorment l’any 1394 els hereus de Pere Sacosta vengueren a l’abat de Santa Maria de Vilabertran totes aquestes rendes que havien esta reials d’aquesta manera augmentà considerablement el patrimoni de l’abadia a la ciutat. Els documents posteriors distingien entre les rendes antigues o anteriors al 1394 i les rendes noves o incorporades a partir d’aquesta data.

El monestir de Vilabertran es convertí en el principal obtentor de rendes a la ciutat fins a l’exclaustració de l’any 1835 aquest patrimoni situat a Figueres era el més important que tenia el cenobi ja que el nombre de possessions i rendes situades en d’altres poblacions eren molt insignificants comparades amb les ubicades a Figueres.