LA MUNTANYA DEL CASTELL DE FIGUERES ABANS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA FORTALESA

El paratge sobre el qual actualment s’aixeca el castell de Sant Ferran de Figueres fou durant l’edat mitjana un lloc erm, boscós i garrigós propietat de la corona. L’any 1347 el rei Pere IV se’ls va vendre juntament amb d’altres finques i rendes a Pere ça Costa i els hereus del comprador es varen vendre tot aquest paquet de títols de propietat l’any 1394 a l’abat del monestir de Vilabertran. Aquest canvis de propietat condicionà el canvi de topònim de l’indret que passà de dir-se bosc del Rei a ser anomenats bosc de l’Abat.
A principis del segle XVI l’augment de població de Figueres féu que davant la necessitat de terres per conrear l’abat comendatari del monestir fes diversos establiments de terres a particulars de la vila els quals adquirien el domini útil dels terrenys a canvi del pagament d’un cens anual. Hem trobat documentades diverses d’aquestes concessions en un llibre de contractes del monestir datades entre els anys 1534 i 1539. Per aquells anys (1536) és construïa en aquest lloc una capella dedicada a Sant Roc.
Justament a l’entorn d’aquesta capella es començà a construir l’any 1584 un convent caputxí que estava situat en el lloc on avui hi ha l’aparcament exterior del castell i del qual es poden resseguir a flor de terra els rastres d’alguns murs. Molt probablement unes prospeccions arqueològiques en aquest indret ens permetrien conèixer amb més detall la planta dels edificis d’aquest conjunt. El convent fou objecte d’obres d’ampliació i de millora els anys 1616 i 1663. Les obres de construcció del castell a mitjans del segle XVIII obligaren a l’enderroc d’aquest monestir i el seu trasllat a l’actual carrer del Rec Arnau.
L’elecció d’aquest turó per ubicar el castell de Sant Ferran obligà a fer nombroses expropiacions de terres a particulars. S’han conservat les escriptures d’aquestes confiscacions que tingueren lloc entre els anys 1753 i 1759, la qual cosa ens permet conèixer amb detall l’aspecte que oferia aquest paratge abans de les grans transformacions que comportaren les obres. Aquests terrenys manllevats representaven un 11% de la superfície total del terme. Era un paisatge clarament dominat per l’olivera. Es calcula per fer les obres es talaren uns 28.000 arbres d’aquesta espècie.