FUSTA DE L'EMPORDÀ PER LES GALERES REIALS

>  Els boscos de l’Alt Empordà varen proporcionar en diverses ocasions al llarg de la història fusta per a la construcció d’embarcacions de diferents tipus. No coneixem, en canvi, els detalls en que es produïa el transport d’aquesta fusta des del bosc fins la drassana. Un document de l’any 1773 ens dona algunes notícies al respecte. Es tracta d'una escriptura notarial que conté uns capítols signats entre Miquel Roca, comerciant de Barcelona, actuant com a representant de Ramon Torras, també comerciant de Barcelona i Jacint Perxas, Josep Siguany i Joan Altamira, traginers de Figueres pel qual es contracta la portada de 5000 colzes cúbics (uns 2090 metres cúbics) fusta de roure i d’alzina, durant els períodes de lluna minvant dels mesos de gener, febrer i març d’aquell any, des dels boscos situats a Agullana, Bosquerós, la Vajol, Darnius, Palua-surroca, Llers, Vilarig, Cistella, Navata, Avinyonet, Vilafant, Vilanant, Taravaus, Espinavessa, Pontós, Orfes, Parets, Romanyà, Canelles, Ordis, Borrassà “y altres immediats” fins al port (natural) de Roses a on s’havien construït expressament uns ponts o pantalans per carregar aquesta fusta, el destí final de la qual no s’especifica, probablement Cartagena, ciutat en la qual hi havia en aquell moment les drassanes reials al Mediterrani.

  Les principals clàusules acordades per les dues parts eren:

  Els traginers havien de proporcionar cadascun d’ells un carro tirat per quatre mules i el personal i material necessari pel transport.

En el cas que els carruatges ocasionessin desperfectes en sembrats o qualsevol altre indret, els transportistes havien d’indemnitzar els afectats. 

 El pes i la qualitat de la fusta carregada havien de ser comprovats tant en el lloc de càrrega com en el de descàrrega. 

Els transportistes rebrien 6 sous d’ardit per cada quintar (42 kg.) de fusta transportat que es pagarien cada quinze dies.

(Arxiu Històric de Girona, Notarial, Figueres, vol. 813, pàgs. 3v-6v.)