L’ARRENDAMENT DE L’HERETAT DEL CASTELL DE CAPMANY DE L’ANY 1622

El castell o casa dels barons situada a la plaça del Fort de Capmany, actual casa de la vila (Foto de Bertrand Grondin publicada a la Wikipèdia) 

En acabar l’edat mitjana molts del castells rurals havien quedat obsolets i  els seus propietaris els havien abandonat i s’havien enrunat. Altres vegades les antigues fortaleses foren transformades en petits palaus o grans masies sense cap mena de finalitat defensiva. Aquest fou el cas del vell castell de Capmany situat dintre del fort o cellera medieval de la població, casal que actualment alberga la casa de la vila. Des de mitjan segle XVI fins a finals del XVII els barons de Capmany i propietaris del castell eren els Vilanova, família que no hi residia habitualment, però que tingueren cura del manteniment del gran casal com ho demostren les llindes datades d’aquests anys que han arribat a nosaltres.

El castell, de la mateixa manera que les masies, tenia unes terres adscrites que eren propietat directa dels barons i com solia ser habitual en aquesta època no eren menats directament pels propietaris, sinó que eren arrendats per un període concret de temps al millor postor. L’arrendatari havia d’assumir una sèrie de compromisos que estaven especificats en un llistat anomenat taba que era un plec de condicions imposades pel propietari. Tenim notícia d’un primer arrendament de l’heretat de l’any 1585, possiblement, n’hi devia haver d’anteriors i n’hi hagueren de posteriors. Un dels quals datat l’any 1622 serà l’objecte del present treball.

El document es troba dins els protocols notarials de Figueres de l’Arxiu Històric de Girona, volum 141, pàgines 53v-54r i tracta de l’arrendament per part de Jeroni Miró, pagès de Capmany que actuava com a representant de Ponç de Vilanova, donzell i senyor jurisdiccional de la població en virtut d’uns poders atorgats davant d’un notari de Barcelona. La durada del lloguer era de 3 anys i tres íntegres collites i fou adjudicat a Bernat Llehonart, pagès de la població. En comptes de pagar un lloguer en diners, el concessionari havia de pagar en espècie el fruit d’una tercera part de la collita que no havia de percebre ni el baró, ni el seu representant a la població, sinó Joan Ferrer i a Jeroni Gorgot, paraires de Sant Llorenç de la Muga i arrendataris de les rendes de l’esmentat baró[1]  En el contracte l’adjudicatari de  l’heretat s’havia de comprometre a respectar les següents termes:

Conrear les terres bé i degudament, a ús i costum de bon pagès i a sembrar les llavors adients a les esmentades terres.

Que no pugui sembrar durant el darrer any retorns[2], mill, ni grua? Sense llicència del propietari.

Escampar els fems que es produeixin als estables de la casa de l’heretat per les terres que més ho requereixin.

Llaurar les oliveres dues vegades a l’any i també a cavar-les com era costum de fer-ho.

Conrear les vinyes a ús i costum de bon pagès, és a dir escaucellar[3], murgonar[4], cavar i margenar al seu degut temps.

Que els llegums que es faran en aquestes terres estiguin lliures de pagar terç.

Que hagi de pagar a Joan Ferrer i a Jeroni Gorgot, paraires de Sant Llorenç de la Muga com a concessionaris del cobrament de les rendes del baró un terç dels fruits que es recol·lectin pel que fa a grans d’aresta, vi i oli

---

[1] Havien accedit aquell mateix any a l’arrendament del cobrament de les rendes del baró per un període de tres anys per un lloguer de 150 lliures anuals (Arxiu Històric de Girona, volum 141, pàgines 53v-54r, any 1622)

[2] Segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), un “retorn” és un tros de terra que se sembra dos anys seguits de la mateixa llavor

[3] DCVB. Escaucelllar es fer un clot al voltant del cep per enterrar-hi els fems

[4] DCVB. Escaucellar és enterrar sarments per a que produeixin ceps nous

Article publicat originalment a la revista de la Festa Major de Capmany del 2019