ANY 1608, UN TORNADO SOBRE EL FAR

Església de Sant Martí del Far vista des del costat de migdia. El matacà d’arcs apuntats que culmina l’absis originàriament continuava pels murs laterals fins arribar a la façana, però va ser destruïda pel tornado de l’any 1608. Posteriorment és construïren els merlets actuals per substituir la part enderrocada. Foto Josep M. Dacosta

No són gaire freqüents les notícies sobre condicions meteorològiques extremes anteriors a l’aparició de la premsa escrita. Quan n’hi alguna, sol ser breu i indirecta. En el dietari que escriví Jeroni Pujades entre els anys 1601 i 1630, en el qual es recullen els fets més importants que es produïren a Catalunya durant aquest període, tot donant de tant en tant compte de fenòmens atmosfèrics excepcionals. Jeroni Pujades (Barcelona, 1568-Castelló d’Empúries 1635), descendent d’una antiga nissaga figuerenca fou cronista, doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de cànons en la de Barcelona, oïdor de l’audiència i apoderat general i jutge del comtat d’Empúries. En el seu relat demostra una excel•lent coneixença de les persones i dels indrets de l’Empordà del seu temps, com ho podem comprovar en la descripció d’un tornado i de la seva trajectòria que es produí la matinada de l’11 de setembre del 1608 i que afectà diverses poblacions de la comarca i en la qual el Far fou la població més perjudicada. En el text original el document és descrit com a fibló que és el nom que en el català de l’època s’utilitzava per referir-se a aquestes mànegues d’aire, denominació que encara avui és ben vigent. El text original no aclareix el lloc on començà aquest fenomen es limita a dir que ocasionà pèrdues en els camps de Figueres i de Vilatenim arrencant i destrossant arbres, alguns dels quals tenien molta envergadura. Tot seguit el tornado es dirigí vers el Manol i entrà en el terme del Far on s’emportà les teules d’un corral de la casa d’en Ramis . En aquesta mateixa casa també es veié afectada la teulada i una finestra de pedra, mentre que una carreta fou arrossegada més tres-centes passes fins a un a un oratori que hi havia al camí de Fortià i Castelló. A aquest mateix propietari li arrencà una olivera, el tronc de la qual amidava vuit passes de perímetre. Tot seguit la manega es dirigí fins a l’església i destruí una bona part dels matacans que coronaven els murs laterals del temple . El tornado continuà el seu recorregut fins l’horta de l’Oliva -que segons el cronista era molt fèrtil- la qual quedà arrasada. Posteriorment continuà per Vila-sacra i Castelló fins a Palau-saverdera on destruí algunes vinyes i ametllers. El cronista acaba aquesta descripció destacant que a causa que aquest fenomen es produís de nit va evitar que hi hagués danys personals. 

 APÈNDIX

 “Dijous 11, a las dos de la nit sobre la matinada, en lo Empordà se mogué un gran fibló de vent, lo qual féu grandíssim mal en molts térmens, particularment en lo de Figueres, a moltes oliveres. Y a Joan Pujadas Vilar, mon onchle, arrencà en una possessió una morera de sòl a rel, y dexant-li les rels y ramas verdes, li secà lo canó del tronc, que no pessava una palla. En lo de Sant Joan de Vilatenim talà tot un olivar de Joan Avinyó, fill de cosí germà meu, al qual tallà moltas brancas groças com un cos humà, altras partí rodonas com un rava, altras badà per lo dalt a bax, altras que devian ser de dos y tres cents anys, arrencà de rel y les girà per al cel. Y a un camp de noguers d'en Pagès del matex terme arrencà sinch nogués de sòl arrel girant las brancas y terra, y las rels al cel que tenian tant àmbit com una casa. De aquí se n'anà corrent de ponent vers llavant per altros olivars fent molt dany per la ribera del riu de Manol, entrant-sen al terme del Far, ahont a casa d'en Ramis, pagès, se n'aporta tota la taulada de un corral, arrencant las teulas y amodolonant-les les unes sobre las altras un bon tros enllà. Y axí matex de tota la barbacana de la taulada y li desencaxà una finestra de pedra de dita casa, se li n'aportà una carreta ferrada des de sa casa fins al oratori qui és al camí qui va a Vilasacra y Castelló, que deuen ser bé més de tres centes passes Iluny. Y entre altres coses li arrenca una olivera que la soca tenia vuit passas de roda. De aquí sen puja sobre la isglésia que com a fortalesa tenia unas barbacanes o guardas per poder Ilancar armas de dalt, y estar cuberts com solen en les garites y torres de fortalesa,y tota aquella parabanda que li vingué al enfront trabocà sobre de la isglésia. De aquí al veinat de la Oliva de la parròchia del Far talà tota la horta que solia ésser bona y de moltes fruites. Y de aquí salta a Palau Saverdera (dexant en mitg los térmens de Vilasacra y Castelló de Empúries) y allí destruí algunas vinyas y amellers. Volgué Déu no vingués de dia, que tal matex dany haguera donat en les persones.” (Dietari de Jeroni Pujades II (1606-1610), Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 16, pàgs. 72-73, Barcelona, 1975)

 Antoni Egea 

(Publicat originalment a la revista "Farus del Far d'Empordà)