NOTÍCIES DE FOIXÀ A L’EDAT MITJANA

Església de Sant Joan de Foixà (Wikimedia)

La primera referència escrita que fins ara coneixem de Foixà és de l’any 1019. De l’església parroquial de Sant Joan en tenim dades a partir del 1058 en que el temple fou restituït per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona. Un document de l’any 1127 ja esmenta la sagrera o agrupació de cases a l’entorn del perímetre de protecció de l’església de Sant Joan. Aquesta mateixa escriptura esmenta per primer cop el castell del lloc. En aquesta fortalesa residiren els Foixà una de les famílies nobles més poderoses de l’Empordà del seu temps i que trobem documentats entre l’any 1192 i la fi del segle XIV.

A la baixa edat mitjana ja hi havia dos nuclis de població clarament diferenciats que han perdurat fins els nostres dies. Un està situat a l’entorn de l’església i l’altre a redós del castell. En els documents del segle XIV el barri situat a l’ombra del castell la Força el qual sabem que estava emmurallat i fins i tot que aquest recinte fou ampliat en un moment indeterminat. El nou sector fortificat i urbanitzat s’anomenava la Vila Nova i l’hem trobat esmentada per primer cop l’ant 1385.

La població comptà amb un hospital fundat per Bernat Guillem de Foixà i Ermessenda, la seva esposa. L’any 1361 l’edifici encara no estava enllestit i el bisbe de Girona autoritzà que es poguessin recaptar almoines per tal de rematar les obres. Una altra fundació assistencial era l’Almoina del Pa Cuit per subministrar aquest aliment als pobres. Aquesta institució és documentada l’any 1414.

Un document de l’any 1461 dóna notícia de la venda d’una taula o parada a la carnisseria de Foixà. Per un document datat aquell mateix any sabem que Foixà comptava amb pesos i mesures propis.

A  nivell demogràfic sabem que el poble comptava en el fogatge efectuat l’any 1359 amb 60 “focs” o llars que vindrien a ser entre 240 i 270 habitants. Seguint la tònica general del País que experimentà una forta davallada demogràfica en la segona meitat del segle XIV i durant tot el segle XV, el fogatge efectuat l’any 1497 dóna la xifra de 45 focs, la qual cosa representava una reducció d’una quarta part de la població respecte el recompte abans esmentat