Esment a la vall de Port Bou en un document de l'any 1316
L’embrió de l’actual població de Portbou és la
concessió d’autorització reial l’any 1802 a Melcior de Rocabruna, abat de Sant
Pere de Besalú i de Sant Quirc de Colera per emprendre la colonització i
poblament de la vall de Portbou. En un primer moment s’hi establiren molts pocs
pobladors. L’any 1849 hi havia dotze cases i sis cabanes. L’embranzida
definitiva va venir amb l’arribada del ferrocarril l’any 1878 i que suposà la
construcció d’una estació internacional i una duana. Les noves infraestructures
comportaren l’establiment a la vila de nombrosos empleats ferroviaris i
duaners. Durant molts anys Portbou fou la segona població de l’Alt Empordà en
nombre d’habitants.
Malgrat aquests orígens tan recents el nom de Portbou
ja era conegut en l’edat mitjana i era aplicat a la vall on avui s’assenta el
nucli urbà i a la cala que hi ha al davant. El primer esment que fins ara hem
trobat és de l’any 1316 en què Albert Verdera, del poble de Sant Quirc de Colera
reconeix tenir en domini directe pel monestir de l’esmentat lloc, del qual n’era
home propi, diverses finques entre les quals hi havia les possessions que tenia
“in vallem de Port Boum” per les quals pagava tasca i braçatge, dècimes i
primícies.
Un altre
document datat l’any 1336 publicat per Francesc Monsalvatge esmenta els noms d’uns
veïns de lloc: "Garunda, filia Castilionis Toroni, condam, de Portibouis,
parrochie Sancti Michaelis de Colera". És molt possible que l’indret es despoblés
com a conseqüència de la crisi econòmica del segle XIV i que restés
pràcticament deshabitat fins la repoblació ja esmentada de principis del segle
XVIII.
Per la documentació posterior sabem que els pocs recursos
que podia donar aquest àrid territori eren aprofitats. L’any 1588 l’abat de
Besalú i Colera s’arrendà tot el territori de Portbou per 50 lliures anuals i
un successor d’aquest eclesiàstic s’arrendà el 1687 el cobrament del delme del
peix que es pescava a la cala.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario