30/1/13

VILAÜT







photo
Torre d'en Mornau (Foto de Guy James publicada a flckr.com)


El llogarret de Vilaüt és situat a uns dos quilòmetres al sud del nucli urbà de Pau, al terme del qual pertany, prop del límit amb l’antic municipi de Vilanova de la Muga què actualment forma part del terme de Peralada i vora de l’antic l’estany que porta el mateix nom que el veïnat. Tota aquesta rodalia entre de ple dins el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. L’any 2007 l’indret comptava amb només 10 habitants

L’origen del nom d’aquest lloc ve del nom personal Agut. És a dir que la denominació significaria vila d’en Agut. La gent de la rodalia utilitza la forma Vilagut que seria mes ajustat a les arrels d’aquest topònim. Aquest mateix mot és el què trobem en la majoria dels documents antics.

Les primeres referències escrites les trobem l’any 953 en un precepte del rei franc Lluís d’Ultramar a favor del monestir de Sant Pere de Rodes. En aquest document es diu que el lloc de villa Aguta era al límit oriental de l’estany de Castelló. El cert és què aquest document presenta les afrontacions capgirades, car Vilaüt quedava al nord de l’esmentada llacuna. Un altre document de característiques similars i també relacionat amb el mateix monestir esmenta el lloc de Villa Acuti, juntament amb els de Torroelles (terme de Palau-saverdera), Penardell i Estanyol (Vilanova de la Muga, actualment del terme de Peralada). En tots aquests indrets consta què el cenobi tenia estanys, llocs de pesca i vilarets (petites agrupacions de cases). Sembla que en aquella època aquests indrets eren força poblats.

A l’edat mitjana era municipi independent i el nombre d’habitants era considerable comparat amb les xifres d’avui. En una sessió de la universitat (reunió dels caps de casa en assemblea municipal) celebrada a la plaça del lloc hi concorregueren 23 caps de casa, pel cap baix un centenar d’habitants.

Vilaüt fou el centre d’una petita baronia centrada en castell del qual en queden escasses restes. La vila o vilar de Vilaüt fou donada en feu pel comte Pon´s Hug III d’Empúries a Bernat de Vilanova l’any 1244, el seu fill adoptà el cognom de Vilaüt i donà origen a una nissaga de barons locals que a més ocuparen càrrecs de confiança dintre del comtat d’Empuries.

El lloc comptà amb una capella dedicada a Sant Salvador i amb notaria pròpia. Els hem trobats esmentats junts per primer cop l’any 1291 en un document pel qual el comte d’Empúries Ponç Hug concedí a Guillem de Vilaüt, senyor del lloc què el prevere encarregat d’aquesta capella seria a més el regent de la notaria local. Gràcies a aquesta escriptura sabem què Sant Salvador de Vilaüt fou fundada per Bernat de Vilanova què era l’avi de Guillem de Vilaüt. Desconeixem amb certesa la ubicació d’aquesta església, però és molt possible què estigués situada a l’interior del castell. Un document de l’any 1641 cita de passada la capella del fortí, però no n’especifica l’advocació.

Els senyors del lloc tingueren un especial interès en millorar la situació de la capella de Sant Salvador de Vilaüt que estava adscrita a la parròquia de Pau. L’any 1363 Bernat Sagarriga, senyor del lloc féu una oferta al bisbe de Girona per la qual li proposava què si el benefici de Sant Nicolau existent a l’església de Pau es traslladava a Sant Salvador de Viaüt i prenia el nom de Santa Maria i Sant Nicolau tindria una dotació de 12 mitgeres censals de blat, una vessana de terra i un solar per edificar una casa. El prelat accedí a aquesta petició.

Aquest benefici el trobem diverses vegades en els anys posteriors però sembla que quedà molt disminuït a causa de la crisi.econòmica i demogràfica del segle XV i calgué reformar-lo i dotar-lo de recursos de nou. Aquesta refundació fou patrocinada i dotada l’any 1487 per Pere Volta, prevere de la seu de Girona i procurador del bisbe.

Entre els pocs masos disseminats amb que compta aquest veïnat cal destacar cal Frai Llàtzer què és l’únic que ha conservat elements arquitectònics antics. Destaca el portal adovellat d’arc de mig punt i una finestra gòtico-renaixentista d’arc conupial trilobulat sota de la qual hi ha una sagetera. Tots aquests elements daten del segle XVI. A la façana de ponent hi ha una petita fornícula què hostatjà una imatge de la verge feta en terracota i datada del segle XIX. Els propietaris del mas tenen la intenció de col·locar en aquest indret una imatge de Sant Salvador en record de l’antiga capella desapareguda.

Un altre mas destacable és la torre d’en Mornau. És situat prop del límit amb el terme municipal de Castelló d’Empúries. És el centre d’una gran explotació agrícola en plena zona dels estanys. Les seves terres són travessades per canals de desguàs d’aquests estanys. El centre d’aquesta gran finca és format pel cos principal del mas que és aïllat de la resta d’edificis destinats a magatzems i explotació ramadera. 

 Malgrat què les construccions actuals no són gaire antigues, la casa té un origen molt reculat. Ponç “Marnau” és un dels concurrents a la reunió de la universitat de l’any 1346. Uns anys més tard  s’esmenta de nou un Ponç “Marnau”, veí de Vilaüt figura com a venedor d’una vinya situada a Palau-saverdera en una escriptura datada l’any 1379. En la primera meitat del segle XX el seu propietari era un ciutadà francès què aprofità intensament la qualitat del terreny i donà feina a molts treballadors agrícoles. Posteriorment els edificis del mas foren utilitzats com a granja de reproducció de cavalls de l’exèrcit espanyol. Encara avui una part de les construccions tenen un cert aspecte casernari. Posteriorment passà a mans de la Generalitat de Catalunya, institució que recentment l’ha posat en venda enmig de les protestes de diversos col·lectius davant la incertesa del futur de la finca d’un alt valor ecològic
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario