LES “FORCES” A L’EMPORDÀ MEDIEVAL

Plànol de la força de la Jonquera tal i com estava a principis del segle XVII segons Albert Compte i Enric Juan publicat en un treball dels esmentats autors . "Una visió de la Jonquera i els jonqurencsen els anys immediatament anteriors al Tractat dels Pirineus (primera meitat del segle XVII)" Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 19, Figueres 1986, pàg. 58. Només volem aclarir què l'església que figura en el plànol no existia en el moment de construir-se el mur de la força en el segle XIII

Quan hom troba el mot “força” en un document empordanès de l’edat mitjana aplicat a una construcció ens trobem davant el dubte que aquest terme té dues accepcions: Per una banda pot referir-se a la part fortificada d’una població. Per altra costat la paraula també es utilitzada per designar un petit castell o casal fortificat.

En unes ocasions el mateix document ens dóna les pistes suficients que ens ajuden a discernir a quina d’aquestes dues opcions s’està referint el text. Altres vegades, en canvi, el significat resta ambigu i no podem diferenciar a quin dels dos conceptes es volia referir l’autor d’un determinat document.

Pel que fa al primer dels significats esmentats, és a dir el d’un nucli urbà més o menys fortificat ens trobem que molt sovint la denominació de força és compartida amb la de cellera. En un primer moment de l’alta edat mitjana (segle XII) el terme cellera era utilitzat com a sinònim de sagrera o espai d’especial protecció a l’entorn de les esglésies. Posteriorment s’aplicà aquest mateix terme en un sentit molt més ampli a un espai urbà protegit i segur. També variaren els elements centrals de les celleres que a partir del segle XIII sovint ja a pareixen com a sinònims de força. Si bé en els documents més antics sempre estan presidides per una església (Palafrugell, Sant Feliu de Boada, Vilaür), a partir de la tretzena centúria també trobem recintes fortificats o amb alguns elements de fortificació que són definits indistintament amb els noms de cellera o força que estan presidits, a més de l’església, per un castell (Púbol, Vulpellac, Cantallops, Capmany, Orriols) . Altres vegades l’element central de la força és un castell en llocs en els quals no tenen església o bé que la tenen fora del clos de protecció (Llers, Marzà, Calabuig, Bellcaire). Finalment hi ha llocs definits com a força que no tenen cap església ni castell dins el recinte (la Jonquera, Garriguella, les Escaules, Torroella de Fluvià).

Una segona aplicació de la paraula “força”, sempre referida a elements arquitectònics medievals de l’Empordà, és donada a un casal fortificat o petita casa forta que no arriba a tenir la categoria de castell però que compta amb alguns elements defensius com barbacanes, garites, merlets..Entre les forces d’aquestes característiques trobem les de Planils (Corçà), La Salvetat (Jafre), els Gorgs (Llers), Riumors, Romanyà (Pontós), Serra, Ventalló, Biure de Caixàs (Cabanelles)