L'església de Capmany en una imatge dels darrers anys del segle XIX (Biblioteca Pública Fages de Climent de Figueres. Album Rubaudonadeu))
UN DOCUMENT SOBRE CAPMANY ANTERIOR A L’ANY 1000
Quan l’any 1995 Marisa Roig i el que subscriu aquest article publicàrem el Quadern de la Revista de Girona dedicat a Capmany vàrem situar l’any 1062 com la del document més antic que es coneixia aleshores sobre el nostre poble. Cal dir que aquesta primera referència escrita era força tardana si la comparem amb la de la majoria de poblacions de les nostres terres, les quals surten ja esmentats en documents dels segles IX i X. Evidentment la inexistència de documentació coneguda no pressuposa de cap manera que un determinat lloc no existís sinó que és molt més probable què les escriptures que el citaven s’hagin perdut o bé què encara no hagin estat localitzades.
Enguany tindrem ocasió de repassar un document datat l’any 925 referent a Capmany que fins fa ben poc havia passat desapercebut pels historiadors el qual ens permet recular en 137 anys la memòria històrica de la vila. L’escriptura original no s’ha conservat però la coneixem a través de dues còpies fetes per l’historiador i jurista perpinyanès Francesc de Fossà l’any 1786 d’un cartoral del monestir de Sant Pere de Rodes datat el segle XIV que no ha arribat a nosaltres. Una d’aquestes còpies es conserva a la Biblioteca Nacional de París i l’altra a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà. El text ha estat recentment publicat en un dels volums que edita l’Institut d’Estudis Catalans .
Val a dir què el fet que aquest escrit hagi arribat a nosaltres després de passar per dues transcripcions fa que hi hagi alguns errors en la còpia i fins i tot es dubtós què el nom de “Campomes” que es emprat per referir-se a Capmany sigui el que figurava en l’escriptura original. Pensem que són textos de difícil lectura. Per altra banda la referència a diversos indrets del terme no deixen cap lloc al dubte que es tracta del nostre poble.
L’objecte d’aquest document és la venda per part del comte Gausbert d’Empúries i la seva esposa la comtessa Adelaida a un tal Bladelguer d’una gran propietat situada a Capmany. Una part d’aquest latifundi la posseïa el comte per herència del seu pare i una altra part l’havia adquirida per compra, la part de la comtessa provenia de la desena o onzena part del seu dot matrimonial. El preu de la transacció fou de 300 sous. Els límits de la finca eren: a orient amb el rec de les Arenes o riera de Torrelles i continuava fins als llinars que hi havia a Vilarnadal, a migdia amb el puig anomenat Sivenrell (“Sivenrello”) i amb la roca Cagalera, a ponent amb els llocs anomenats Trepadors i Castirells (“Trepadorio vel ipso Castellarilio” i amb el camí que transcorria per unes corts, i a tramuntana amb el camí que discorria a través dels Estanys i arribava fins el coll.
El primer que sorprèn d’aquest document és la propietat de la gran finca per part del comte d’Empúries. Cal tenir present què, en principi, el territori de Capmany tal i com figura en tots els documents posteriors no formava part del comtat emporità sinó que era del comtat o “pagus” de Peralada i aquesta circumstància no figura enlloc de l’escriptura que tractem.
En aquells moments Capmany no era una població, sinó què era un alou, és a dir un gran latifundi, segurament centrat en un mas situat en el mateix lloc on avui hi ha la vila. En qualsevol cas no s’esmenta cap casa ni mas. En canvi són citats corts, horts i estanys. En una altra part del text consta que hi havia terres cultes i incultes.
El topònim “Campomes,” és possible que no hagi estat ben transcrit. Tot i així sembla que l’arrel del nom del nostre poble és “Camp” i no pas “Cap”. Alguns del altre noms de lloc del terme municipal que figuren en aquest diploma han arribat a nosaltres: ribera de Torrelles, roca Cagalera, Castirell i els Estanys. El nom de l’indret anomenat Trepadors encara s’utilitzava l’any 1595 .
Finalment cal observar que els límits d’aquesta gran finca corresponen a grans trets amb els de l’antic terme municipal de Capmany, anteriors a l’annexió del territori de Bosquerós esdevinguda a mitjans del segle XIX. Aquest Alou s’havia format per la unió de diverses terres adquirides, com ja hem vist, de diferents maneres pel comte Gausbert. En aquell moment el nom devia ser recent i no devia estar del tot implantat car s’hi refereix amb la fórmula “alou al que diuen Campomes”. És molt probable què el fet que totes aquestes terres formessin part d’una sola propietat feren que s’anomenés aquesta finca amb el nom de “camp many”, és a dir camp gran del qual s’ha originat l’arrel del nom actual del nostre poble per bé que actualment utilitzem per una tradició iniciada en una època en que no hi havia normes ortogràfiques i per voluntat dels seus habitants la forma “Capmany”.
Antoni Egea
No hay comentarios:
Publicar un comentario