Capmany

Egea i Codina, Antoni - Roig i Simon, Marisa. Diputació de Girona - Caixa de Girona. Any 1995. Quaderns de la Revista de Girona ; 61, 96 pàgines


Aquesta obra aplega tot un seguit d’aspectes que han conformat l’estructura, el caràcter i els costums d’un municipi on el cultiu de la vinya i les feines que hi estan relacionades han format una idiosincràcia pròpia.
En els quaranta- tres capítols del llibre es repassa la prehistòria i la historia de la població, les institucions, el món de la vinya i el vi, el paisatge, la toponímia, les festes, etc.

http://www.ddgi.cat/quadernsDigitals/36/index.html#/1/

Notícies del domini directe de la cambreria del monestir de Sant Pere de Besalú sobre immobles de Figueres en el tombant dels segles XV i XVI

Notícies del domini directe de la cambreria del monestir de Sant Pere de Besalú sobre immobles de Figueres en el tombant dels segles XV i XVI , Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 28, Figueres 1995, pàgines 181-202.



El monestir de Sant Pere de Besalú comptà amb diversos immobles en domini directe almenys des del segle XI. Tot i que el nombre de finques era molt menys important de les que tenia el monestir de Vilabertran encara era prou significatiu i moltes eren situades en indrets suburbans que en els segles següents serien edificats en les primeres expansions fora muralla. L’article intenta fer una aproximació a la Figueres de l’època a partir de les dades del capbreu. L’escriptura original que és incompleta no porta data i com diu el títol de l’article va se datat d’una manera aproximada en els darrers anys del segle XV i els primers del XVI. Aquest capbreu és resumit al final. Per últim cal afegir què amb posterioritat a la publicació d’aquest treball l’autor va poder determinar que la data de redacció fou l’any 1514

Aspectes històrics de Siurana d'Empordà (939-1803)

Aspectes històrics de Siurana d'Empordà (939-1803), Siurana d'Empordà : Col.legi Públic "El Serrat", 1995, 112 pàgines

Llibre que intenta fer una recopilació històrica d’aquesta població des dels primers documents coneguts fins a principis del segle XIX. Siurana fou una població relativament rellevant dins el comtat d’Empúries i comptà amb un important castell que fou el centre d’una baronia que comprenia els actuals termes de Siurana, Vilamalla i Garrigàs. A la fi d’aquest període la població decaigué considerablement i quedà molt disminuïda d’habitants i empobrida. A mitjans dels segle XVI, l’antiga baronia es transforma en una batllia reial però la capital es trasllada a Vilamalla. En els diferents capítols s’aborden diversos temes: la batllia, els antics estanys, la toponimia, l’agricultura, les institucions, les mentalitats, etc

El mestre d'obres Alexandre Comalat i la Restauració del Castell de Requesens

El mestre d'obres Alexandre Comalat i la Restauració del Castell de Requesens, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 18, Figueres, 1985, pàgines 343-356

Consulta a travès de la xarxa:
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92957
El mestre d’bres Alexandre Comalat (Figueres 1941-1913), actiu a Figueres en la segona meitat del segle XIX participa en la reforma del teatre municipal, de l’institut, fortificacions amb motiu de la guerra Carlina, capella de Sant Josep i moltes cases particulars.
El castell de Requesens, un del més emblemàtics de l’Empordà, estava completament enrunat a finals del segle XIX. Restava des de temps immemorial en mans dels comtes de Peralada. Per iniciativa del comte Tomàs de Rocabertí encomanà al mestre d’obres Comalat la reconstrucció del castell del qual quedaven dempeus pocs elements arquitectònics. En general es respectà la planta original però s’introduïren molts elements fantasiosos propis de l’època.

Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu del monestir de Vilabertran de l'any 1343

Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu del monestir de Vilabertran de l'any 1343, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 26, Figueres, 1993, pàgines: 59-116

Consulta a través de la xarxa: http://">http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93161

A partir del segle XI l’abat del monestir de Santa Maria de Vilabertran adquirí el domini directe de diverses finques (cases i terres) situades dins el territori de la parròquia de Figueres. La primera enumeració coneguda de tots aquests immobles és un capbreu datat l’any 1343 que es resumeix i s’estudia en aquest treball en el qual 138 declarants, la majoria figuerencs reconeixen que tenen en domini útil terres distribuïdes per tot el terme i cases situades a l’entorn de l’església de Sant Pere. En l’article a més de les dades procedents del capbreu s’afegeixen d’altres que provenen de diferents fonts. Amb tot aquest material s´’ha fet una primera aproximació a la figueres del segle XIV

Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres

Apunts, dades i documents per a una història urbana de Figueres, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 25, Figueres, 1992, pàgines 89-107

Consulta a través de la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93139

Treball que recull quatre articles dedicats a diferents edificis importants de figueres avui desapareguts.

El primer és dedicat al palau que féu construir el rei Jaume I a la vila. Estava situat a l’actual part alta de la Rambla. A principis del segle XVII encara hi havia en aquest lloc un edifici amb torre i valls anomenat el palau del Rei. El nom de carrer del palau aplicat al vial lateral sud de la rambla perdurà fins a principis del segle XX.
Segueix un article dedicat a les cases i pòrtics que hi hagué a la part nord de la plaça de l’Ajuntament que foren construïts a partir de l’any 1473 a l’espai on hi havia el mur del primer recinte fortificat de Figueres.
A continuació es parla d’una capella particular dotada fins i tot de torre que es construir en el lloc on avui hi ha l’ajuntament a la cantonada amb la pujada de l’Església. Estava dedicada a Nostra de Santa Elisabet i a Sant Francesc. Fou promoguda per Francesc Llombart, burgès i beneïda l’any 1607.
Per últim es parla del trasllat del vell hospital del carrer de la Jonquera a un de nova construcció al carrer Nou a partir d’una donació particular del terreny l’any 1608. Tot i que és la part menys inèdita de l’article és poden seguir alguns detalls de la construcció de l’edifici i de la seva capella que va ser més lent i feixuc del que ens pensàvem fins ara

Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI

Aproximació a la Figueres i els figuerencs del segle XVI, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 23, Figueres, 1990, pàgines 119-230

Consulta a través de la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93040

Estudi que intenta recollir la història de la figueres del cinc-cents en els més diversos aspectes feta a partir de les poques fonts documentals disponibles la qual cosa fa què, inevitablement, el contingut sigui desigual tant pel que fa a certs temes com a alguns períodes dins aquesta centúria. La principal font d’informació han estat els protocols notarials