29/3/10

DRETS JURISDICCIONALS A SANT PERE PESCADOR AL SEGLE XIV


Article publicat originalment a La Gola, butlletí municipal de Sant pere Pescador, nº 30, segona etapa, juny del 2008


Pergamí datat l'any 1330 pel qual l'infant Pere, comte d'Empúries als habitants de Sant Pere Pescador el privilegir de tenir notaria i escrivania pròpia (imatge de llibre Sant Pere Pescador, de Marisa Roig Simon, Quaderns de la Revista de Girona, vol. 99, Diputació de Girona/Caixa de Girona, Girona 2002, pàg. 17)



Des de que tenim constància escrita de l’existència de Sant Pere Pescador fins l’abolició del règim senyorial en la primera meitat del segle XIX, el nostre poble formà part del comtat d’Empúries que era un dels molts comtats independents sorgits en l’actual territori català després de la conquesta franca. També fou l’últim d’aquests territoris en integrar-se a la Catalunya unificada.

Dins del comtat d’Empúries (com també passava en els territoris sota domini reial) hi havia per una banda poblacions sobre les quals el comte tenia jurisdicció directa i total les quals subsistien amb altres llocs on tot i respectant l’autoritat superior dels comtes hi havia uns barons que ostentaven la senyoria inferior.

Sant Pere fou des del segle X fins i el primer quart del segle XIV un lloc que depenia de l’autoritat exclusiva del comte d’Empúries. Els interessos del nobles emporitans al nostre poble estaven representats per un batlle. El càrrec de batlle comportava governar en nom del comte, procurar que s’apliquessin les lleis locals i del comtat i recaptar els impostos que corresponien a la hisenda comtal.

El primer batlle santperenc del qual coneixem el nom fou Ramon de Banch el qual fou nomenat amb data de 22 d’agost de 1290 Pel comte Ponç Hug d’Empúries. El càrrec era vitalici i hereditari i el titular tenia unes certes prerogatives i salari. L’any 1326 la batllia encara estava en mans de la mateixa família. El 12 d’agost d’aquell any el comte d’Empúries l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó ratificà a Bernat de Banchs en el càrrec de batlle de Sant Pere Pescador i als seus descendents amb les mateixes condicions que ho havia fet el seu predecessor(1).

Entre les prerrogatives dels comtes hi havia el dret d’establir escrivanies públiques el mateix infant Pere que acabem d’esmentar en concedí una a la nostra vila el document de concessió porta la data de 23 de març de 1330 i la adjudica a Pere Mateu, escrivent de la vila de Castelló d’Empúries(2). Segurament la creació d’aquesta escrivania tenia relació amb un augment demogràfic que a nivell general es produí a Catalunya fins l’any 1333. Abans de l’obertura d’aquesta oficina els veïns de la vila s’havien de desplaçar a Castelló per fer les seves escriptures públiques. A partir d’aleshores era l’escrivent que venia a Sant Pere periòdicament a fer la seva feina.

A partir de l’any 1310 s’instal·len a Viure a Sant Pere el noble Ponç de Caramany i la seva esposa Elionor de Requesens. Els dos cònjuges provenien de famílies considerablement poderoses dins la petita noblesa de les nostres comarques(3). En un principi aquesta família no sembla que tingués interessos i propietats excessivament importants a la població però vers la meitat d’aquesta centúria ja trobem, com verem tot seguit, els Caramany com a barons de Sant Pere sotmesos a l’autoritat superior dels comtes d’Empúries.

De moment no podem determinar de quina manera els Caramany esdevingueren els nous senyors locals. Segurament deuen tenir molt a veure les dificultats ecònomiques que patí la hisenda comtal vers mitjans de segle XIV que els obligà a vendre’s una part de seu patrimoni per fer front als nombrosos deutes. És molt probable que la jurisdicció sobre Sant Pere i totes o moltes de les rendes que tenien els emporitans sobre la nostra vila fossin adquirides pels Caramany.

El cert és que l’any 1353 ja trobem a Francesc de Caramany exercint com a senyor de Sant Pere. En aquesta data és feu una recaptació d’un tribut general al comtat d’Empúries pel qual les diferents poblacions del comtat pagaven una quantitat fixa de diners que havia de pagar cada persona adulta. Aquesta quantitat variava segons les poblacions. En el cas de Sant Pere la quantitat a pagar era de 16 diners. Del total de la recaptació, dos terços corresponien al comte i el terç restant a Francesc de Caramany(4).

La recaptació presentà irregularitats Guillem Vermell, el recaptador local del comte declarà que hi havia a la població 141 persones i presentà una liquidació corresponent a aquest nombre de veïns un cop deduïda la part que corresponia en Caramany. El cert és què els responsables de la hisenda comtal s’adonaren que s´havia fet frau i al cap de pocs dies es fa una nova recaptació. El cobrador local havia estat substituït Berenguer Monera, capellà el qual declara que a la vila hi havia 165 persones i liquida als representants del comtat per aquest nombre d’habitants(5). En aquest ocasió els Caramany no reberen el terç que els hauria pertocat la qual cosa fa sospitar que estaven implicats en el frau.

Les relacions entre aquesta família i els comtes no milloraren en els anys successius. L’any 1391 les dues parts pledejaren sobre la percepció dels drets de pesca al nostre terme. Sis anys més tard mantingueren un plet sobre dret i jurisdicció al municipi. En aquesta ocasió sabem què la sentència fou favorable als Caramany

[1] Arxiu comtat Empúries

[2] Id., Id.

[3] ROIG SIMON, M. Sant pere Pescador. Quaderns de la Revista de Girona, nº 99, Diputació de Girona/Caixa de Girona, Girona, 2002, pàg. 14.

[4] Arxiu Històric de Girona, Secció Notarial, Protocols de Castelló d’Empúries, vol. 435, pàg. 74v

[5] Id., Id., Id., Id., pàg. 75v