24/2/13

NOTÍCIES SOBRE COLOMERS A LA BAIXA EDAT MITJANA

Vista aèria de Colomers (Foto Wikipèdia)


Colomers surt esmentat per primer cop en un document de l’any 844 que ja cita l’església de Santa Maria la qual aleshores era una cel·la monàstica depenent del monestir de Sant Medir a l’actual terme municipal de Sant Gregori (Gironès) Aquesta abadia fou traslladada a Amer en el segle X. Des d’aleshores i fins el segle XVII la població pertanyé a la jurisdicció d’aquest cenobi de la comarca de la Selva.

Per una escriptura datada l’any 1155 consta què Berenguer d’Aiguaviva i la seva esposa Adelaida reconeixen haver violat la immunitat de la sagrera i salvetat de Santa Maria de Colomers i en compensació per la seva malifeta es lliuren a l’abat de Santa Maria d’Amer que era el titular de l’esmentada església com a parroquians seus. D’aquest document es pot despendre què l’església parroquial del lloc comptava  amb un doble circuit de protecció jurídica compost per la sagrera i per la salvetat els quals foren, segurament l’origen de sengles nuclis urbans.

Per un capbreu dels béns en domini directe pel monestir d’Amer efectuat l’any 1320 sabem que la població estava emmurallada i que hi havia una farga o ferreria i que extramurs hi havia un veïnat anomenat Cases de Dalt. El nombre de persones que declararen tenir immobles per l’abadia era de 64, tots caps de casa la qual cosa ens permet calcular una població mínima d’uns 240 habitants.

A partir de mitjans del segle XIV la població es reduí considerablement. S’han conservat sengles actes de reunions de la universitat (assemblea dels caps de casa locals) del poble corresponents als anys 1363 i 1484 i en ambdues coincideix la xifra de 21 assistents. Aquesta davallada cal atribuir-la a les pestes i a les guerres. De fet un document episcopal datat l’any 1480 atribueix a un atac de tropes franceses la despoblació que patia la vila.

Un darrer document datat l’any 1475 sobre l’urbanisme local en aquella època, dóna noticia de l’existència de la casa de l’Abat dins els murs i cita a més el portal d’Amunt.