Amb la desamortització dels béns dels ordes regulars
de l’any 1835, quedaren extingides a Espanya pràcticament totes les comunitats
religioses i i es procedí a la incautació per part de l’Estat de tots els seus béns. El convent de
franciscans de Santa Maria de Jesús, de Figueres situat en el que aleshores eren els afores de la vila era un edifici nou de
trinca. Havia estat enllestit l’any 1826 per substituir el primitiu convent
situat al final del carrer de la Jonquera que havia estat destruït per un
bombardeig durant la Guerra del Francès l’any 1808.
El conjunt monàstic constava d’església que ocupava el
lloc de l’actual parròquia de la Immaculada, l’edifici conventual que s’ha
conservat fins els nostres dies reconvertit en l’institut d’ensenyament
secundari Ramon Muntaner, i l’horta situada a la part de llevant del conjunt.
Quan l’any 1839 es fundà el Col·legi d’Humanitats, futur institut d’ensenyament
mitjà. Els terrenys de l’horta foren desmembrats de l’antic complex monàstic i
restaren en poder de l’Estat, els representants del qual arrendaven la finca per
a usos agrícoles mitjançant una subhasta
al millor postor. L’adjudicatari obtenia la concessió per espai de tres
anys.
Aquest règim de lloguer s’acabà l’any 1846 quan
l’Ajuntament decidí adquirir aquesta terra als gestors del patrimoni de
l’Estat. En l’escriptura de compra-venda consta que la superfície del terreny
era de tres vessanes i quaranta canes i el preu de 21.296 rals de billó. També
s’esmenta la paret de pedra i fang, i revestida de calç que tancava la finca
per trets costats, per la banda de ponent quedava delimitada pel mateix edifici
de l’institut. A nivell agrari es considerava una terra de baixa qualitat, de
secà i sense pou.
S’ha conservat l’acta de presa de possessió que es va
fer per part de l’Ajuntament de la ciutat, acte esdevingut el dia 8 de juny de
1847. En aquesta data Josep Puig, primer tinent d’alcalde i encarregat del
Jutjat de Primera Instància de la ciutat i Alexandre Gras comissionat d’arbitris
del partit judicial donaren possessió a l’Ajuntament representat pel seu
alcalde Manuel Díaz el qual féu un curiós cerimonial consistent en entrar a l’esmentada
horta i passejar-s’hi, tirar terra als quatre cantons de la nova adquisició, arrencant
plantes i herbes i d’altres accions semblants en senyal de possessió. Finalment
un escrivà aixecà acta de la possessió.
A partir d’aleshores aquest terreny fou conegut amb el
nom d’”horta de l’Institut”. Hi ha dibuixos i plànols del segle XIX que mostren
aquest espai dividit en quatre parcel·les separades per dos camins en forma de
creu. En aquest espai es construí en el primer terç del segle XX un col·legi
públic inaugurat l’any 1933 i que posteriorment se li posà el nom de Sant Pau
