10/9/21

EL DESAPAREGUT CARRER DE SANTA TERESA, DE FIGUERES

Els Amples terrenys que hi havia entre es els carrers Peralada, Ample i la Ribera (actualment carrer de Caamaño i plaça de la Palmera) es varen urbanitzar en la seva major part a finals del segle XVIII, essent el seu promotor Josep de Masdevall, figuerenc que fou metge de cambra del rei. No tots els carrers que es varen preveure inicialment han arribat fins a nosaltres. N’hi havia un que anava del carrer de Sant Josep de Sol d’Isern al de les Eres d’en Vila i es deia de Santa Teresa. Pels plànols antics consta que aquest vial es prolongava fins el carrer de Sant Rafel, tot travessant terrenys que ara formen part del convent de les Vetlladores. No sabem si en aquest tram mantenia el mateix nom. En l’escriptura datada l’any 1774 de l’establiment emfitèutic (cessió a perpetuïtat a canvi del pagament d’un cens anual) d’un terreny per edificar casa situat on ara hi ha la cantonada dels carrers de Sol d’Isern amb el de Sant Josep de Sol d’Isern, on es troba la botiga d’articles de pell Pomès. En el document es fa consta què el solar limitava “ a migdia ab lo carrer que és ja comensat a formar anomenador lo carrer de Santa Theresa, a ponent ab lo carrer de Sant Josep y a tramuntana ab lo carrer anomenat lo Sòl den Isern». No sabem si aquest vial va estar obert gaire temps. El cert és que les seves entrades fa més de dos segles que són ocupades per cases. Tot i així, part del seu traçat subsisteix fent les funcions de pati interior dels edificis que hi confronten.

25/5/21

PEDRA SECA A FIGUERES

 

Bancades de pedra seca al paratge de les Comes

La zona de l’Alt Empordà situada a ponent de la ciutat de Figueres caracteritzada per petites elevacions rocalloses, dominades per una vegetació  seca de garriga i de coscoll que anteriorment havien estat profusament plantades de vinyes i d’oliveres conserva precàriament una característica arquitectura de pedra seca amb la qual es construïren les parets, les bancades i les barraques que possibilitaren que aquests terrenys tan esquerps podessin ser posats en conreu en els segles XVIII I XIX. Aquesta àrea compren parts dels municipis de Biure, Pont de Molins, Llers, Vilanant, Avinyonet i Figueres.

La part del terme de Figueres és una petita franja de terreny situada a la part occidental  del municipi a banda i banda de la carretera de Llers, en els terrenys coneguts amb el nom de Porta Vermella, les Comes i el puig de les Basses. És un territori molt alterat per la construcció de l’autopista, de la via del tren de gran velocitat, la presó, pedreres i abocadors incontrolats. Queden, malgrat tot, algunes restes de bancades terrassades, mig destruïdes i amagades pel creixement de la vegetació que ha envaït el terreny d’ençà que foren abandonats els olivets després de les fortes glaçades de l’any 1956.

El moment i les circumstàncies que possibilitaren el sorgiment d’aquest paisatge de vinyes i olivars en terrasses de pedra seca son poc coneguts. Excepcionalment s’ha localitzat recentment un document notarial datat l’any 1783 pel qual Joan Gibert, estudiant de Figueres arrenda a Bartomeu Pi, treballador de Llers una peça de terra de tres vessanes en part plantada de vinya, amb tres oliveres i la resta garriga situada al terme de Figueres, al lloc anomenat Cós de Cavall, proper als actuals Arcs del Castell. En el contracte, l’arrendatari es compromet a arrabassar les parts ermes i garrigoses per plantar-hi vinya i a construir les parets de pedra seca necessàries pel manteniment i conservació de la mateixa vinya