El castell o casa dels barons situada a la plaça del Fort de Capmany, actual casa de la vila (Foto de Bertrand Grondin publicada a la Wikipèdia)
En acabar l’edat mitjana molts del
castells rurals havien quedat obsolets i
els seus propietaris els havien abandonat i s’havien enrunat. Altres
vegades les antigues fortaleses foren transformades en petits palaus o grans
masies sense cap mena de finalitat defensiva. Aquest fou el cas del vell
castell de Capmany situat dintre del fort o cellera medieval de la població,
casal que actualment alberga la casa de la vila. Des de mitjan segle XVI fins a
finals del XVII els barons de Capmany i propietaris del castell eren els
Vilanova, família que no hi residia habitualment, però que tingueren cura del
manteniment del gran casal com ho demostren les llindes datades d’aquests anys
que han arribat a nosaltres.
El castell, de la mateixa manera que
les masies, tenia unes terres adscrites que eren propietat directa dels barons
i com solia ser habitual en aquesta època no eren menats directament pels
propietaris, sinó que eren arrendats per un període concret de temps al millor
postor. L’arrendatari havia d’assumir una sèrie de compromisos que estaven
especificats en un llistat anomenat taba que era un plec de condicions
imposades pel propietari. Tenim notícia d’un primer arrendament de l’heretat de
l’any 1585, possiblement, n’hi devia haver d’anteriors i n’hi hagueren de
posteriors. Un dels quals datat l’any 1622 serà l’objecte del present treball.
El document es troba dins els
protocols notarials de Figueres de l’Arxiu Històric de Girona, volum 141,
pàgines 53v-54r i tracta de l’arrendament per part de Jeroni Miró, pagès de
Capmany que actuava com a representant de Ponç de Vilanova, donzell i senyor
jurisdiccional de la població en virtut d’uns poders atorgats davant d’un
notari de Barcelona. La durada del lloguer era de 3 anys i tres íntegres
collites i fou adjudicat a Bernat Llehonart, pagès de la població. En comptes
de pagar un lloguer en diners, el concessionari havia de pagar en espècie el
fruit d’una tercera part de la collita que no havia de percebre ni el baró, ni
el seu representant a la població, sinó Joan Ferrer i a Jeroni Gorgot, paraires
de Sant Llorenç de la Muga i arrendataris de les rendes de l’esmentat baró En el contracte l’adjudicatari de l’heretat s’havia de comprometre a respectar
les següents termes:
Conrear les terres bé i degudament, a
ús i costum de bon pagès i a sembrar les llavors adients a les esmentades
terres.
Que no pugui sembrar durant el darrer
any retorns,
mill, ni grua? Sense llicència del propietari.
Escampar els fems que es produeixin
als estables de la casa de l’heretat per les terres que més ho requereixin.
Llaurar les oliveres dues vegades a
l’any i també a cavar-les com era costum de fer-ho.
Conrear les vinyes a ús i costum de
bon pagès, és a dir escaucellar, murgonar, cavar i margenar al seu
degut temps.
Que els llegums que es faran en
aquestes terres estiguin lliures de pagar terç.
Que hagi de pagar a Joan Ferrer i a
Jeroni Gorgot, paraires de Sant Llorenç de la Muga com a concessionaris del
cobrament de les rendes del baró un terç dels fruits que es recol·lectin pel
que fa a grans d’aresta, vi i oli