El castell o casa dels barons situada a la plaça del Fort de Capmany, actual casa de la vila (Foto de Bertrand Grondin publicada a la Wikipèdia)
El castell, de la mateixa manera que
les masies, tenia unes terres adscrites que eren propietat directa dels barons
i com solia ser habitual en aquesta època no eren menats directament pels
propietaris, sinó que eren arrendats per un període concret de temps al millor
postor. L’arrendatari havia d’assumir una sèrie de compromisos que estaven
especificats en un llistat anomenat taba que era un plec de condicions
imposades pel propietari. Tenim notícia d’un primer arrendament de l’heretat de
l’any 1585, possiblement, n’hi devia haver d’anteriors i n’hi hagueren de
posteriors. Un dels quals datat l’any 1622 serà l’objecte del present treball.
El document es troba dins els
protocols notarials de Figueres de l’Arxiu Històric de Girona, volum 141,
pàgines 53v-54r i tracta de l’arrendament per part de Jeroni Miró, pagès de
Capmany que actuava com a representant de Ponç de Vilanova, donzell i senyor
jurisdiccional de la població en virtut d’uns poders atorgats davant d’un
notari de Barcelona. La durada del lloguer era de 3 anys i tres íntegres
collites i fou adjudicat a Bernat Llehonart, pagès de la població. En comptes
de pagar un lloguer en diners, el concessionari havia de pagar en espècie el
fruit d’una tercera part de la collita que no havia de percebre ni el baró, ni
el seu representant a la població, sinó Joan Ferrer i a Jeroni Gorgot, paraires
de Sant Llorenç de la Muga i arrendataris de les rendes de l’esmentat baró[1] En el contracte l’adjudicatari de l’heretat s’havia de comprometre a respectar
les següents termes:
Conrear les terres bé i degudament, a
ús i costum de bon pagès i a sembrar les llavors adients a les esmentades
terres.
Que no pugui sembrar durant el darrer
any retorns[2],
mill, ni grua? Sense llicència del propietari.
Escampar els fems que es produeixin
als estables de la casa de l’heretat per les terres que més ho requereixin.
Llaurar les oliveres dues vegades a
l’any i també a cavar-les com era costum de fer-ho.
Conrear les vinyes a ús i costum de
bon pagès, és a dir escaucellar[3], murgonar[4], cavar i margenar al seu
degut temps.
Que els llegums que es faran en
aquestes terres estiguin lliures de pagar terç.
Que hagi de pagar a Joan Ferrer i a
Jeroni Gorgot, paraires de Sant Llorenç de la Muga com a concessionaris del
cobrament de les rendes del baró un terç dels fruits que es recol·lectin pel
que fa a grans d’aresta, vi i oli
[1] Havien accedit aquell mateix any a l’arrendament
del cobrament de les rendes del baró per un període de tres anys per un lloguer
de 150 lliures anuals (Arxiu Històric de Girona, volum 141, pàgines 53v-54r,
any 1622)
[2] Segons el Diccionari català-valencià-balear
(DCVB), un “retorn” és un tros de terra que se sembra dos anys seguits de la
mateixa llavor
[3] DCVB. Escaucelllar es fer un clot al voltant del
cep per enterrar-hi els fems
[4] DCVB. Escaucellar és enterrar sarments per a que
produeixin ceps nous
Article publicat originalment a la revista de la Festa Major de Capmany del 2019