Església de Capmany, davant la qual se celebrà la reunió de caps de casa de la població l'any 1401. Imatge de Bertrand Gronding publicada originalment a Wikimedia.org |
El millor moment de la demografia medieval catalana va coincidir amb la
fi del primer terç del segle XIV. Justament d’aquest moment disposem pel que fa
a Capmany de les dades que ens aporta un capbreu datat l’any 1331 en el qual
s’esmenten 94 caps de casa capmanyecs. Aquesta xifra significa que com a mínim
hi havia el mateix nombre de famílies residint al nostre poble. És molt
possible que algun habitant del terme no sigui citat en el document[1].
A partir d’aquesta data la situació es capgira. Degut a un seguit de
calamitats públiques (fams, epidèmies, guerres, terratrèmols i inundacions) la
població del país pateix una forta regressió que fa que el nombre d’habitants
es reduís l’any 1497 (any en què es féu un nou fogatge, o recompte de caps de
casa) es reduís gairebé a la meitat. Pel que fa a Capmany aquesta davallada fou
més accentuada, car el nombre de caps de casa censats fou de 31[2],
és a dir només una tercera part respecte el recompte anterior[3].
Enguany donarem a conèixer un document que correspon a una reunió de la
universitat de Capmany (que aleshores era la màxima expressió del poder
municipal) datat el 26 de gener de l’any 1401 i a la qual concorregueren 36
homes[4].
A aquesta mena d’actes hi solien assistir la majoria dels caps de casa de la
població. En aquest cas el document ho fa constar expressament. L’acte tingué
lloc a la plaça del Fort (en aquells moments era molt més petita que en
l’actualitat, car una part de l’espai estava ocupat per cases), lloc en el qual
segons aquest escrit se celebraven aquesta mena d’actes des de temps
immemorial. Els congregats eren convocats amb el so d’un timbal. L’objecte de
la reunió fou acordar fer efectiu el pagament de la redempció d’un censal mort
o prèstec del qual n’era creditora la universitat i pel qual calia pagar una
pensió anual fins que no fos amortitzat. El valor d’aquest censal era de 105
lliures. El valor de la liquidació fou pagat la meitat per la universitat del
poble i la resta per Ponç ça Clusa, senyor del lloc.
La xifra mínima de 35 caps de
casa per a l’any 1401 contrastada amb la de 31 llars que ens dóna el fogatge de
l’any 1497, ens indica que la xifra de població es degué mantenir relativament estable al llarg del segle XV.
Aquests resultats contrasten amb els que s’obtenen en les poblacions situades a
les planes del Manol i de la Muga
que foren devastats per una forta inundació l’any 1421. Aquesta catastròfe
provocà una forta davallada en el nombre d’habitants dels pobles riberencs a
causa de les nombroses víctimes directes i indirectes i en les migracions
posteriors provocades per aquestes riuades.
Per acabar aquestes breus ratlles donarem els noms dels habitants de
Capmany citats en l’acta de la reunió de la universitat l’any 1401 i els dels
caps de casa esmentats en el fogatge de l’any 1497[5].
Ambdós llistats han esta fets per ordre alfàbetic de cognoms per a que el
lector pugui comparar els canvis en els
antropònims locals entre aquestes dues dates[6].
Assistents reunió universitat, any 1401
Andreu, Berenguer;
àlias Mola
Andreu, Pere
Arnau, Ponç
Berart, Pere
Buxeda, Jofre
Buxeda, Bernat
Cabot, Dalmau,
àlias Olius
Carbonell,
Berenguer; àlias Bonet
Castanyer, Guillem
Castelló, Martí
Coll, Bernat
Doménech, Jaume
Ferraró, Bernat
Fresch, Pere
Gener, Berenguer
Gener, Castelló
Gener, Guillem;
alias Balell
Joer Davall, Arnau
Jugalar,
BernatViu, Arnau
Llauró, Ramon
Llorenç, Guillem
Masdemont, Joan
Massot, Pere
Moles, Berenguer
Muntaner, Guillem
Nicolau, Bartomeu
Nicolau, Jaume
Nicolau, Ramon
Ponç, Berenguer
Ponç, Guillem
Pujolar, Nicolau;
àlias Serra
Riera, Bartomeu
Roure, Pere; àlias
Pallisser
Salada, Pere
Viu, Arnau
Viu, Pere
Fogatge de
l’any 1497
Andreu, N’; 1
Andreu, N’; 2
Arnau, Ponç
Berart, En
Cascó, Guillem
Castanyer, En
Clusa, Mossèn;
donzell
Coll, Antoni
Coll, En
Coscó, Bernat
Donat, Rafel
Ferreguda, Na;
vídua
Ferrer, el
Fresch, En
Gener, Bartomeu
Gener, En
Jeura, En
Joer, mossèn Jaume; prevere
Joer, Joan
Joer, Salvador
Llauró, Vicenç
Martí, En
Massot, En
Mola, En
Muntaner, En
Muntaner, Polit
Pujolar, En
Riera, En
Rollan, En
Serra, En
Serra, En;
carnisser
(Article publicat originalment al programa de festa major de Capmay de l'any 2004)
[1] EGEA i CODINA, A; ROIG i SIMON, Marisa. Capmany. Quaderns de la Revista de Girona, nº 61.
Diputació de Girona, Girona-1995, pàg. 34
[2] Id., Id., Id.
[3] A aquestes xifres d’estimació demogràfica medieval no li podem
atribuir la precisió que tenen els censos actuals. Generalment, el nombre de
focs que donem representen el mínim segur de població que hi havia al poble en un moment determinat
[4] Arxiu Històric de Girona, Protocols de Peralada, vol. 140, pàgs.
106r-106v
[5] IGLÉSIES, Josep: El fogatge del
1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1974, vol I, pàgs.
373-374
[6] La inexistència de normes ortogràfiques en l’època en que es feren
aquests recomptes fa que en els dos textos originals un mateix cognom aparegui
escrit de manera diferent (per exemple Gener i Janer). Hem
intentat unificar criteris per tal de facilitar les possibles comparacions.
El mill