| Escriptura en pergamí datada l’any
1406 per la qual Pere Salada, de Capmany, ven a Pere Andreu, del mateix lloc un
casal amb un hort contigu situat en aquesta població, a la Vila d’Amunt,
afrontant a ponent amb la ribera de Merdançà (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, 110-303,
T2-20) |
Tradicionalment les famílies
pageses catalanes han conservat des de la baixa edat mitjana les escriptures
notarials que corroboraven els seus drets sobre les seves propietats i les
seves rendes, deixaven constància dels compromisos contrets per mitjà de
capitulacions, donaven fe del que els devien i del que havien pagat,
expressaven la voluntat dels difunts continguda en els testaments... La major
part d’aquesta documentació en mans particulars s’ha perdut o s’ha dispersat. En
els excepcionals casos en que aquestes escriptures ens han pervingut és
possible fer un seguiment més o menys detallat de la història familiar durant
un determinat període de temps, en funció de nombre de documents preservats.
Recentment a ingressat a
l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà un fons documental procedent del molí d’en
Polit, de Vilanant del qual formaven part un conjunt de 23 pergamins datats
entre els segles XIV i XVI, 11 d’aquestes escriptures estan relacionades amb la
família Andreu de Capmany. Aquest fons arxivístic es pot consultar per
Internet, a la pàgina de la Generalitat de Catalunya http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat, utilitzant en el cercador
l’opció “Arxiu Comarcal Alt Empordà” i la paraula “Capmany”, acotant la recerca
entre els anys 1300 i 1600 i finalment obrint obrint l’entrada que diu
“ACAE110-303, Molí d’en Polit de Vilanant”. La lectura d’aquests documents i
alguna dada escadussera procedent d’altres fonts d’informació ens han permès aproximar-nos
a
diversos aspectes de la vida d’aquests capmanyencs de finals de l’edat
mitjana.
Els Andreu eren una família
pagesa que vivien al mas del mateix nom situat al veïnat de la Vila d’Amunt de
Capmany que es trobava a l’entorn de la font de Dalt i estava unit del nucli
principal o cellera, el que avui anomenem “el Fort”, per un camí sobre el qual
es formà posteriorment el carrer Major. El domini útil del mas Andreu
corresponia al cap de casa, però el domini directe pertanyia al monjo pieter
(encarregat d’administrar les almoines) del monestir de Vilabertran, el qual
percebia anualment els corresponents censos emfitèutics per aquest mas i les seves terres consistents en 30 sous, 14 mitgeres d’ordi 2 mitgeres de
blat que s’havien de liquidar per la festa de Sant Miquel de setembre.
El primer membre d’aquesta
nissaga que hem documentat és Guillem Andreu, el qual reconeix l’any 1331 a
Guillem de Canadal, senyor del castell de Canadal (a l’actual terme de la
Jonquera) que li havia de pagar anualment dècima (desena part de la producció
agrària per terres situades en els llocs anomenats Pradells, puig Mitja, Quer
Afumat i Mirgoler, a més de tributar carnalatge (imposició sobre el bestiar)
pel seu mas.
L’any 1399 Pere Andreu va fer
donació a Ponç Andreu, el seu germà de 50 lliures en concepte de legítima sobre
l’herència paterna i materna. Aquest mateix Pere Andreu el trobem l’any 1401
entre els assistents a una reunió de la universitat (assemblea de caps de casa)
de Capmany. Cinc anys més tard Pere Andreu compra a Pere Salada, de Capmany un
casal amb un hort adjunt situat a la Vila d’Amunt de Capmany, a tocar la ribera
de Merdançà pel preu de 20 sous melgoresos. L’any 1415, Pere Mata, de Capmany
reconegué haver rebut de Pere Andreu 35 lliures melgoreses que eren part de les
50 acordades en els capítols matrimonials entre l’esmentat Pere Mata i
Elisenda, filla de Pere Andreu.
El 1416, Ponç de Clusa, donzell i senyor de
Capmany ven a Pere Andreu una terra situada en el lloc anomenat “es Torrent”, pel
preu de 20 sous barcelonesos. L’any següent es signaren capítulacions
matrimonials prèvies al casament de Caterina, filla de Pere Barart, de
Cantallops i Ramon Andreu, fill de Pere Andreu, de Capmany, en les quals es
fixà un dot matrimonial de 40 lliures barceloneses de tern.
Després d’un llarg parèntesi sense tenir
notícies d’aquesta família, trobem citat l’any 1463 un personatge d’aquesta família del qual
només hem pogut llegir el cognom, el qual comprà a Joan Coma i a la seva esposa Elionora una
terra de 20 vessanes situada a la parròquia de Sant Miquel de Solans (actual
ermita de Santa Llúcia, de la Jonquera), en el lloc anomenat Estany. L’any 1471
un Bernat Andreu signa un rebut a Joan Amar, prevere d’Espolla relacionat amb
un censal. La darrera notícia que trobem de membres d’aquesta família com a
titulars del mas són de l’any 1497, data en la qual Dalmau Pont, monjo pieter
del monestir de Santa Maria de Vilabertran oferí a Bernat Andreu una reducció
de censos. Dels 30 sous que pagava anualment passar a pagar-ne 27 a canvi que
l’emfiteuta es fes càrrec de reparar la casa del mas que aleshores estava molt
malmesa.
A partir d’aquesta darrera
notícia es perd el rastre de la família Andreu de Capmany i a mitjans del segle
XVI el titular del mas ja no portava aquest cognom. El 10 d’octubre del 1545 Pere
Prat, barber, oriünd del castell de Capmany i aleshores resident a la ciutat de
Girona, fill del difunt Joan Prat, del mateix lloc, es va vendre a Joan Riera de Capmany tota
l’heretat anomenada de n’Andreu, de Capmany
amb totes les seves terres, honors i possessions. L’estat de conservació
del pergamí no ens permet llegir el preu total de la transacció, però sabem que
el pagament es féu en diversos terminis. L’any 1562 Bartomeu Prat, oriünd de la
parròquia de Capmany i fill del difunt Joan Prat reconegué haver rebut de Martí
Riera, fill del difunt Joan Riera de Capmany 6 ducats d’or, equivalents a 7
lliures i 4 sous de la compra-venda del mas Prat, abans mas Andreu, de Capmany.
Aquest pagament s’efectuà disset anys després de produir-se el traspàs i el
comprador i el venedor ja eren morts, els beneficis i obligacions d’aquesta
operació els havien assumit els hereus respectius.
Antoni Egea
Article originalment publicat a la revista de la Festa Major de Capmany de l'any 2018
