Afegeix la llegenda |
La primera referència escrita coneguda de Parlavà és de l’any
989. En el testament del comte d’Empúries Gausbert aquest noble deixa a un tal Guillem
un alou situat a Palacio Ravano. En
el segles posteriors la població apareix com a possessió del bisbe de Girona,
una de les moltes que el prelat tenia a la rodalia. L’any 1019 es citada per
primer cop l’església del lloc dedicada a Sant Feliu en l’acta de fundació de
la canònica de la seu de Girona.
L’agrupació més important de cases es devia situar a l’entorn
de l’església parroquial aprofitant els trenta passos d’immunitat eclesiàstica
de rigor tot formant una cellera que hem trobat documentada a partir de l’any
1310 per bé que devia ser molt més anterior. A part del nucli principal de
població hi havia el de la Salvetat situat al nord-est del nucli principal de
població. Aquesta salvetat que estava sota el domini directe del monestir de
Sant Feliu de Guíxols és documentada a partir de l’any 1274, segurament el seu
origen era molt anterior. Encara avui un dels carrers d’aquest sector porta el
nom de carrer de la Salvetat.
Les referències demogràfiques conegudes són de l’any 1276. En
un capbreu episcopal esmenta 43 capbrevants dels quals 17 no eren dels pobles
veïns, és a dir en aquell moment sabem que hi havia almenys 26 caps de família
a la població i el mínim d’habitans devia rondar com a mínim el centenar de
persones. En un altre capbreu de les mateixes característiques efectuat l’any
1373, el nombre de capbrevants locals era només de 19.
No ha quedat restes visibles de fortificació però sabem que a
finals del segle XIII, se’n feren. Hi ha sengles protestes per part del comte d’Empúries
al bisbe de Girona datades els anys 1294 i 1296 protestant per aquestes obres,
les quals, pel que sembla, vulneraven els acords previs entre les dues parts.
Per últim destacar que a la plaça de la població hi havia el
típic pòrtic de tants pobles empordanesos que era utilitzat per celebrar les
reunions de la universitat del lloc. Aquesta construcció és documentada l’any
1375