31/12/14

APUNTS SOBRE PARLAVÀ A L’EDAT MITJANA

Afegeix la llegenda
Absis fortificat de l'església de Sant Feliu de Parlava (Imatge de la Wikipèdia)


La primera referència escrita coneguda de Parlavà és de l’any 989. En el testament del comte d’Empúries Gausbert aquest noble deixa a un tal Guillem un alou situat a Palacio Ravano. En el segles posteriors la població apareix com a possessió del bisbe de Girona, una de les moltes que el prelat tenia a la rodalia. L’any 1019 es citada per primer cop l’església del lloc dedicada a Sant Feliu en l’acta de fundació de la canònica de la seu de Girona.
L’agrupació més important de cases es devia situar a l’entorn de l’església parroquial aprofitant els trenta passos d’immunitat eclesiàstica de rigor tot formant una cellera que hem trobat documentada a partir de l’any 1310 per bé que devia ser molt més anterior. A part del nucli principal de població hi havia el de la Salvetat situat al nord-est del nucli principal de població. Aquesta salvetat que estava sota el domini directe del monestir de Sant Feliu de Guíxols és documentada a partir de l’any 1274, segurament el seu origen era molt anterior. Encara avui un dels carrers d’aquest sector porta el nom de carrer de la Salvetat.
Les referències demogràfiques conegudes són de l’any 1276. En un capbreu episcopal esmenta 43 capbrevants dels quals 17 no eren dels pobles veïns, és a dir en aquell moment sabem que hi havia almenys 26 caps de família a la població i el mínim d’habitans devia rondar com a mínim el centenar de persones. En un altre capbreu de les mateixes característiques efectuat l’any 1373, el nombre de capbrevants locals era només de 19.
No ha quedat restes visibles de fortificació però sabem que a finals del segle XIII, se’n feren. Hi ha sengles protestes per part del comte d’Empúries al bisbe de Girona datades els anys 1294 i 1296 protestant per aquestes obres, les quals, pel que sembla, vulneraven els acords previs entre les dues parts.

Per últim destacar que a la plaça de la població hi havia el típic pòrtic de tants pobles empordanesos que era utilitzat per celebrar les reunions de la universitat del lloc. Aquesta construcció és documentada l’any 1375