Francolí (Imatge de Wikipèdia) |
Per tal d’agrair certs serveis, fidelitats i aportacions
econòmiques els reis i els senyors jurisdiccionals a les èpoques medieval i
moderna solien concedir a les poblacions i als nobles certes prebendes anomenades
“privilegis” que els eximien de complir certes regles establertes. A nivell més
modest també es concediren aquest tipus de franqueses a alguns particulars per
part de veguers, lloctinents i batlles.
Un d’aquest privilegis de menor entitat fou atorgat l’any
1525 per part de Joan Estrabau, lloctinent de veguer de Girona a Miquel Prats,
hisendat de Figueres, el qual entre d’altres coses “li dóna i concedeix llicència
y facultat que sens temor de la Cort [tribunal de justícia] ni pena alguna puga
caçar perdius, faisans y francolins per totes las terres de dits masos Reig y Icart
y altres terras y posesions de dit Prats en lo terme de Figueras”
Els masos que esmenta aquest document estaven situats al
veïnat de masies escampades anomenat la Vila d’Amunt de Figueres, situats a l’entorn
de l’actual avinguda de Perpinyà, ocupant en part els repeus de la muntanya del
castell de Sant Ferran (aleshores inexistent) i en part els terrenys plans del
lloc on avui hi ha la urbanització de l’horta d’en Capallera. Aquest llogarret
era d’origen molt antic i ja és esmentat a principis del segle XII.
Per acabar cal fer notar la presència al territori de la
nostra ciutat en aquell moment de francolins que són ocells semblants a les
perdius i que fa molt de temps que s’han extingit a Catalunya