14/11/17

UNS CAPÍTOLS PER GESTIONAR I MANTENIR EL REC D’ÀLGUEMA DE L’ANY 1640


El rec d’Àlguema prop del molí del Pi

El rec d’Àlguema és una conducció artificial d’aigua, actualment molt deteriorada i gairebé perduda en diversos trams dins el terme del Far. S’origina en una captació d’aigües que hi ha a la riera d’Àlguema a l’alçada del Pont del Príncep i travessa el terme del Far, el de Fortià i el de Castelló d’Empúries on desguassa al mar a la platja de can Comes. Ja és documentat a finals del segle XIII i es va mantenir en perfecte estat fins a mitjans del segle XX. La principal funció d’aquest canal va ser la de proporcionar aigua per moure les moles dels diversos molins que hi havia a l llarg del seu traçat.
La pervivència d’aquesta infraestructura al llarg de tants segles només s’explica per l’interès que tenien els seus beneficiaris en el seu manteniment. Fins ara no ens havien pervinguts detalls sobre com es gestionava la conservació del rec que devia canviar de sistema segons les èpoques. Excepcionalment ens ha pervingut un contracte entre els diferents propietaris dels molins que aprofitaven les seves aigües datat l’any 1640 i que fou signat per part de Miquel de Llupià, prior del monestir de Santa Maria de Lladó, propietari del molí de la Torre; en (el document no diu el nom de pila) Compte, de Parets d’Empordà, senyor del molí que avui anomenem d’en Grau; Miquel Gifre, com a administrador dels béns d’Anna Ferrera, la seva esposa, propietària de l’actual molí de Baix; Rafel Saurina i Sampsó que actuava com a administrador de Rafel Antoni, fill seu i d’Anna Agnès, la seva difunta esposa que havia estat propietària del molí del Pi; i Josep Llach, pagès de Fortianell i senyor de dos molins situats ja dins el terme de Fortià, possiblement els de la Garriga i de Fortianell.
En el document els diferents propietaris es posen d’acord pel manteniment de la captació d’aigua, en la qual sembla que s’havien fet algunes millores en aquell moment. Pel que es dedueix del text l’aigua transvasada tenia un propietari al qual havien de pagar solidàriament un lloguer. La temporada de mòlta anava de maig a setembre. El manteniment d’aquest tram inicial del rec requeria de més atencions i els diferents molins havien d’aportar els homes necessaris per executar-les.
Els propietaris es comprometeren a mantenir el rec net de llims i molses, a no fer en les respectives rescloses res per retenir més aigua de la que els pertocava i a que només regarien un sol hort per molí amb l’aigua del rec. Finalment acordaren pagar a parts iguales les despeses que comportava el manteniment d'aquesta canalització. En el cas que algun propietari o moliner vulnerés algun d’aquests acords se li aplicaria una multa de de 3 lliures.


Antoni Egea (Article publicat originalment a la revista "Farus" del Far d'Empordà, núm. 42, novembre del 2017)




ANNEX
En nom de Nostre Senyor,
Designat lo senyor Miquel de Llupià, prior de Nostra Senyora de Lladó y com a prior predit, senyor de un molí fariner en la riera o rech de Àlgama, parròchia de Alfar; t[al] Compte, de Parets, senyor de altre molí situat en la mateixa riera; Miquel Gifra y Farrer, marit y osufructuari dels béns de Anna Farrera, sa muller, senyora de altre molí situat en dita ribera; Rafel Saurina y Sampsó, administrador de Rafel Anthoni, fill seu y de Anna Agnès, quòndam, sa muller, senyora de altre molí situat en la mateixa ribera, dit lo molí del Pi y mossèn Joseph Llach, pagès del veïnat de Fortianell, senyor de dos molins situats en la mateixa ribera. Tenir la deguda germandat y conservar layga de dit rech perquè més còmodament y igualment pugan mòlrer y servirse de dits llurs molins y evitar tota discentió entre ells. Per ço entre ells se ha feta, fermada, llohada y jurada la capitulació, concòrdia y pactes baix scrits y següents:
Primerament és pactat y concordat entre dites parts e tots unànimement y conformes prometen lo hu al altre entrecambiadament en conservar una resclosa y cova y rech nou que se acostumava de arrendar quiscun any per lo die de Sant Miquel de maig y per lo die de Sant Miquel de setembre y totes les hores que per aygat serà menester adobar la dita resclosa y rech nou i cova de lo dia que serà consertat per dits propietaris o posessors de dits molins, de posar los homents que serà menester, tant lo hu com laltre y llogar aquells per igual y si los homens que per cada molí seran nomenats no y seran que lo tal hamo o posessor de dit molí seran nomenats que faltarà per cada vegada cayga en pena de tres lliures, aplicadora lo ters a la cort exiguint y las retants dos parts per obres dels rechs y demés sia necessari per deguda conservatió dels rechs y rescloses a comuna utilitat de tots.
Item és pactat que tots los dits propietaris o pocessors de dits molins quiscú és a saber los llímios en haia de scurar y smolsar en lo dit mes de maig y de setembre y qui no escurarà y smolsarà, caiga en pena per quiscú y quiscuna vegada de tres lliures, aplicadora com dalt està dit.
Item es pactat que dites parts se posan llímios en tots los restalladors de dits molints per dos persones pràtigas elligidoras posadors a efecte que lo enmoli no puga fer engorgar al altre, conservant el restallador del molí de la Torra y de aquí consecutivament a tots los altres fins a lo darrer y si ningun moliner o amo del molí se atrevirà en posar post o pedres o ningun empaig desús los llímios, caiga en pena de tres lliures per quiscun o quiscuna vegada que farà lo contrari, aplicadora, com dalt es dit i asó de dia y de nits, duplicada pena.
Item és pactat que tots los moliners o senyors de molints quiscú, és a saber en son districte sia obligat en guardar que ningú no toque layga de dit rech o ribera y asó a pena de tres lliures aplicadores com dalt està dit per quiscú o quiscuna vegada, sinó la fa tanquar o executar a qui oberta laura.
Item és pactat que ningun moliner o amo de molí puga regar sinó un hort de dita aygua.
Item per major declaratió del predit mossèn Llach, com a senyor de dos molins, fassa dos parts en gastos y los demés com si fosse de dos y dos parts
(Arxiu Històric de Girona, Secció Notarial, Figueres, volum 280, pàgines 260r-261r, any 1640)

3/9/17

FAISANS I FRANCOLINS AL PEU DE LA MUNTANYA DEL CASTELL DE FIGUERES

Francolí (Imatge de Wikipèdia)
Per tal d’agrair certs serveis, fidelitats i aportacions econòmiques els reis i els senyors jurisdiccionals a les èpoques medieval i moderna solien concedir a les poblacions i als nobles certes prebendes anomenades “privilegis” que els eximien de complir certes regles establertes. A nivell més modest també es concediren aquest tipus de franqueses a alguns particulars per part de veguers, lloctinents i batlles.
Un d’aquest privilegis de menor entitat fou atorgat l’any 1525 per part de Joan Estrabau, lloctinent de veguer de Girona a Miquel Prats, hisendat de Figueres, el qual entre d’altres coses “li dóna i concedeix llicència y facultat que sens temor de la Cort [tribunal de justícia] ni pena alguna puga caçar perdius, faisans y francolins per totes las terres de dits masos Reig y Icart y altres terras y posesions de dit Prats en lo terme de Figueras”
Els masos que esmenta aquest document estaven situats al veïnat de masies escampades anomenat la Vila d’Amunt de Figueres, situats a l’entorn de l’actual avinguda de Perpinyà, ocupant en part els repeus de la muntanya del castell de Sant Ferran (aleshores inexistent) i en part els terrenys plans del lloc on avui hi ha la urbanització de l’horta d’en Capallera. Aquest llogarret era d’origen molt antic i ja és esmentat a principis del segle XII.

Per acabar cal fer notar la presència al territori de la nostra ciutat en aquell moment de francolins que són ocells semblants a les perdius i que fa molt de temps que s’han extingit a Catalunya 

24/3/17

L’”HOSPITAL” DE SANT NICOLAU D’ÀLGUEMA (ORDIS)

En una entradaanterior del bloc donàvem compte de l’existència al lloc de Sant Nicolau d’Àlguema al terme d’Ordis d’un agrupament d’habitatges anomenat “hospital” citat l’any 1365 el qual, com tots els nuclis de poblament que tenien aquesta denominació a la comarca havia de dependre forçosament d’un orde militar, però en aquell moment no sabíem quin era.

Per un capbreu conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona, datat l’any 1337, ara tenim la certesaque aquest “hospital” estava sota el domini directe de la comanda hospitalera de Sant Joan d’Avinyonet de Puigventós i que formava un nucli compacte de cases que com a mínim arribaven al nombre de sis. Actualment hi ha dues cases a l’entorn de la capella romànica de Sant Nicolau. A nivell popular s’ha perdut el record i la denominació d’”hospital” a aquest indret tan recòndit i bell de la geografia empordanesa

17/2/17

ARRENDAMENT DE LA CASA DE L’ABAT DE SANT QUIRZE DE COLERA L’ANY 1570



Afegeix la llegendaEl palau abacial de Sant Quirze de Colera l'any 1918 (Biblioteca de Catalunya. Fons de Josep Salvany)



En la segona meitat del segle XVI, el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, d’origen altmedieval patia una greu crisi des de finals de l’edat mitjana tant a nivell de comunitat que comptava amb pocs monjos regits per un abat comendatari que no residia al cenobi, com de rendes que s’havien reduït considerablement respecte als millors temps, com de degradació i ruïna del conjunt d’edificis de l’abadia. Tota aquesta decadència culminà l’any 1592 amb l’abandó per part dels pocs monjos que hi restaven i quedar el monestir i les seves rendes  incorporats al de Sant Pere de Besalú.

El palau abacial va quedar en desús, atès que els abats titulars no l’habitaven i quedar convertit en una simple masia. Hem trobat el testimoni del seu arrendament l’any 1570 per part de mossèn Pere Espanyol, prevere de Cabanes i procurador dels interessos de l’abat comendatari i Huguet Rosieras, treballador francès, natural del lloc de Saint Hubert, del bisbat de Cahors per a que el segon treballés les terres de l’abadia i habités el casal del palau de l’abat. L’arrendatari estaria en règim de parceria, és a dir que compartiria les inversions i els guanys amb l’arrendador a parts iguales. Llevat dels bous per llaurar que els aportaria l’arrendador. La durada del contracte fou de tres anys.