Aspecte actual de la font i el rentador de Vilamalla |
UN CONTRACTE PER FER REFORMES AL
RENTADOR DE VILAMALLA DE L’ANY 1586
El
rentador públic de Vilamalla és un dels més interessants i ben conservats de la
comarca. També és un dels quals coneixem dades històriques més reculades.
Aquest rentador forma part d’un conjunt al qual pertanyen a més les estructures
arquitectòniques de dues fonts.
Una d’època medieval, avui inutilitzada, consistent
en una petita construcció que fa aproximadament un metre escàs d’alçada per un
i mig d’amplada per un de fondària, en la part avui visible. Interiorment té
volta de canó, però només és visible l’arc exterior ja que la resta està
aparedada. La coberta original ha desaparegut i ha estat substituïda per una
capa d’arrebossat per impedir que les restes es degradin encara més. Aquesta
petita estructura es esmentada en el document de l’any 1586 que passarem a
transcriure tot seguit amb el nom de font Coberta.
L’altra
font, que és la que actualment està en funcionament està situada a l’esquerre
de la que acabem d’esmentar i ja dins el cobert que protegeix el safareig. Té la forma d’un cilindre ogival fa uns tres
metres d’alçada i està construïda amb còdols
arrodonits sense treballar. Una làpida de pedra de Figueres situada sobre l’aixeta
ens informa que aquesta construcció va ser feta l’any 1627 essent cònsols de la
universitat de la vila (l’equivalent als actuals alcaldes i consellers) Miquel
Hospital i Joan Noguer. Sota aquesta inscripció hi ha una portella aparedada i
coberta amb unes rajoles artístiques de construcció recent que s’afegiren en la
darrera restauració. A la part superior hi ha aparedat un carreu amb un cap
humà en relleu del quel ens ocuparem més endavant.
El
rentador està situat a un nivell inferior que les fonts. És de petites
dimensions i està construït amb pedra treballada. Una coberta de teules
sostinguda per pilars fets amb maons plans
completen aquest interessant conjunt que presenta un aspecte molt agradable i
cuidat.
Originalment
aquest indret presentava un aspecte molt diferent. L’hem trobat citat per
primer cop l’any 1586. En aquesta data Jaume Garriga, àlies Forques de Dal y
Vicenç Pagès aquell any cònsols de Vilamalla
contractaren amb Francesc Lacavalleria, mestre de cases francès que en aquells
moments estava de pas per la població la construcció d’unes parets per tancar
el rentador públic. En aquestes parets s’hi havien de fer uns carreus foradats
que permetessin el pas de l’aigua de la font al rentador i d’aquí a l’horta de Dalt, la qual es regava
amb l’aigua d’aquesta font. En el document de contractació s’esmenten els
abeuradors que hi havia davant la font Coberta. Per a realitzar aquestes obres
el mestre cases podia subcontractar altres paletes i manobres per a que l’ajudessin.
El preu de l’obra havia de ser de 19,5
ducats, equivalents a 23 lliures i 8 sous.
Actualment
no queda cap resta d’aquestes estructures del segle XVI ja que la font i el
rentador han patit des de llavors diverses reformes que han modificat
completament el seu aspecte original. Només conservem un dels carreus foradats
que s’esmenten en el document. Devia quedar inservible en la reforma de l’any
1627 i va ser reaprofitat aleshores com
a element ornamental de la nova font i aparedat a la part superior de la
construcció on la veiem actualment.
Aquesta
peça és de pedra de Figueres i presenta un cap humà en relleu de factura molt
barroera. La figura està molt descentrada vers l’esquerre del carreu presenta
un forat en el lloc de la boca per on discorria l’aigua de la font vers el
rentador i vers l’horta veina tal i com s’estipula en el contracte entre els
edils i el constructor
TEXT DEL CONTRACTE
De y
sobre les coses devall scrites per y entre los honorables en Jaume Garriga,
àlies Forques de Dal y Vicens Pagès lo present y corrent any cònsols del loch
de Vilamalla de una part y Francesch Lacavalleria, mestre de cases francès
aturat de present en dit lloch de Vilamalla de part altra són stats fets u
fermats los capítols ab los pactes següents:
Primerament lo dit Francesc Lacavalleria ha de fer
una paret en lo rentador en la Font de dit lloch de Vilamalla qui comensarà
junt al cap de la paret del aberuador qui és davant la font Coberta de dit
lloch y arribarà a un señal que hara de nou han posat a la vora del rech per
hont va laigua de dita Font a les hortes de Dalt de dit lloch e dita paret ha
de tenir tres Pal(m)s de gruxa e pujarà en alt lo que rahonablement será
menester per dit rentador. En son lloch convenient posarà una pedra foradada
per hont laigua puga ben pasar y entrar
desde la Font qui no és coberta dins dit rentador a coneguda de dits honorables
cònsols.
Item així mateic lo dit Francesch ha de fer altra
paret qui començarà al senyal a hont acabarà laltra paret desús especificada y
acabarà al cap duna paret vella qui és a la banda o taparada del hort de la
pubilla Magdalena Blanca y la qual ha de tenir quatre palms de gruxa e pujarà
lo que rahonablement será menester a coneguda de dits honorables cònsols y en
son lloch convenient aiximateix posarà una pedra foradada per hont laigua puga
ben pasar y exir de dit rentador.
Item dit Francesch ha de fer altre paret en dit
rentador qui començarà a la banda del hort de dita pubilla Blanch allà a hont
acabarà laltra paret més prop edificada e anirà a acabar a la paret del
abeurador quie és davant dita Font coberta e prop de una canal qui és en la
paret de dit abeurador, de maner que dita canal reste dins dit rentador la qual
paret ha de tenir quatre palms de grux e pujarà lo que rahonablement será
menester y en son lloch convenient a coneguda de dits honorables cònsols ha de
haver una pedra foradada per hont les quals totes les dites tres parets han de star assentades e
començades en lloch e será ferma e bon fonament en llurs acabaments ço és a les
parts més altes han de estar fetes y acabades ab molt bones pedres picades y
ben posades a coneguda de dits honorables cònsols.
E més lo dit francesch ha de alçar una paret de
dit abeurador a més prop de casa de Vicens Pagès, altre de dits cònsols dos
palms ço és des de la font Coberta fins lo altre cap de dit abeurador de manera
que stiga bé a coneguda de dits honorables senyors.
E més lo dit Francesch ha de fer una altra paret
qui començarà a pendre peu al señal harà
de nou posat a la vora del rech per hont va laigua a les hortes de Dalt y
estarà assentada de sobre del fonament qui ja és fet y acabarà dita paret axí com diu dit fonament fins al cap del hort
de Pere Noguera y pujarà en alt lo que rahonablement ha de menester a coneguda
de dits honorables cònsols.
Item que lo dit Francesch ha de fer tota la dita
obra a ses despeses y gastos ço és: Mestres, manobres e ferramentes que seran
necessaris per fer dita obra, ab pacte empero que los dits honorables cònsols
li hagen aportar a peu de obra tota la
pedra, cals y arena que será necessari per fer la dita obra.
Item que ab pacte que lo dit francesch haia de
arrencar la pedra que será menester en fer dita obra en la pedrera a hont dits
honorables cònsols li diran empero que dits cònsols li hagen licencia del señor de qui será la
pedrera e dits cònsols se obliguen a aportar la dita pedra a peu de obra, com
dalt stà dit.
Item és ab pacte que si dit francesch tindrà
mestres que treballen en dita obra, dits cònsols li hagen de tenir tot compliment de pedres,
calç y arena y si per ventura lo dit francesch para de treballar en dita obra
(havent ja començat de treballar) per
falta de ninguna de aquestes coses, los dits cònsols li hagen a fer smena del temps que per falta de no tenir pertret
starà de treballar ell y la gent que tindrà per treballar en dita obra.
Item ab pacte que los dits cònsols prometen al dit
Francesch Cavalleria de donar a pagar per rahó de dita obra desanou ducats y
mig valents vintytres lliures y vuit sous de moneda barcelonesa pagadores en
dos iguals pagues, ço és la primera paga en lo temps que dit Francesch haurà
feta meitat de la feina de dita obra y laltra mitat quant aquesta será acabada
de fer y rebuda per dits honorables cònsols y en cas de discordia que no fos
ben acabada y rebedora conforme al thenor dels presents capítols prometen la
una part a laltra y laltra a laltra destarne al que dos mestres indicaran
experts en semblants coses eligidors
super a dapare.
Et ideo nos dicte partes aludantes apostantes et
(en blanc).
Testes sunt Andreas Spital et Monserratus Jutge
agricole loci de Vilamalla.
Actum in loco de Vilamalla secundo martii MDLXXXVI
(Arxiu Històric de Giron, Seció
Notarial, Siurana, vol. 7, 5-5-1586)