CONSULTA EN LÍNIA DEL LLIBRE "FIGUERES ALS SEGLES XVI I XVII"

En una entrada del present bloc datada l'agost de l'any 2009 feia una breu ressenya a aquest llibre que fou editat l’any 1999 per l’ajuntament de Figueres i per la diputació de Girona. Era el segon volum d’una col·lecció que no tingué continuïtat. Avui aquest llibre es introbable per la qual cosa he cregut que seria útil la seva publicació en format digital.

Crèdits

Índex (I)

Índex (II)

Introducció

1. L'alt Empordà en els segles XVI i XVII
Mapa de les jurisdiccions a l'Alt Empordà
2. La batllia de Figueres
3. El paisatge: conreus camins i masos
4. Una poblaió en creixement
5. Aparició de nous homes i oficis
6. Una pau sovint amençada (1500-1640)
7. Les epidemies de pesta
Fotografies
8. L'agricultura un complement a l'economia
9. La manufactura de la pell
10. El comerç a l'engrós
11. Botigues i botiguers
12. Els mercats i les fires
13. El tèxtil un sector en davallada
14. Els oficis del metall
Fotografies
15. La construció en una vila que creix
Plànols
16. Un recorregut per la muralla: torres i portals
17. Els carrers del nucli urbà primitiu
18. Els carrers del segon nucli emmurallat
19. La formació dels barris extramurs
20. El paisatge suburbà a principis del segle XVI
Plànol dels camins i terrenys dels volts de Figueres a principis del segle XVI
Fotografies
21. La parròquia de Sant Pere
22. La capella de Sant Sebastià
23. El convent francisca de Santa Maria de Jesús
24. El convent caputxí de Sant Roc
25. El govern municipal
26. La presó
27. La carnisseria i la peixateria
28. El comerç de la neu i del gel
29. Estudis i estudiants
30. L'hospital dels pobres
31. Molins i trulls
32. L'hostalaria, una activitat pròspera
Fotografies
33. Els notaris
34. La formació d'un patriciat urbà
35. Una nissaga figuerenca:els Pujades
36. Religiositat i poder
37. La difícil convivència religiosa
38. Les confraries, una expressió de la religiositat del barroc
39. L'art i els artistes
40. Hàbits de la vida i del treball
41. Moralitat pública i delincuència
Plànol de Figueres a finals del segle XVII
42. La revolta anticastellana
43. La Guerra dels Segadors
44. La darrera epidèmia de pesta
45. Les conseqüencies de la Pau dels Pirineus
Apèndix
Document 1, pàg. 1, pàg. 2
Document 2, pàg. 1, pàg. 2
Document 3
Document 4
Document 5, pàg. 1, pàg. 2
Document 6, pàg. 1, pàg. 2
Fonts d'informació i Bibliografia

els nous plafons "informatius" sobre el patrimoni figuerenc

La recent creació d’una ruta del patrimoni arquitectònic figuerenc amb l’edició d’un fulletó és en principi una iniciativa que es trobava a faltar i que arriba amb un cert retard respecte a d’altres poblacions. Ara bé els criteris que s’han utilitzat a l’hora de redactar els textos i el rigor dels seus continguts penso que són ben discutibles.

En general s’ha donat més importància a les èpoques més recents enfront de les més reculades la qual cosa inevitablement fa que quedi incompleta la informació del lloc que s’està visitant. A més a més moltes de les dades que hi figuren són inexactes, poc contrastades i fins i tot falses. Alguns exemples d’algunes d’aquestes inexactituds i mancances són:

En el plafó 1 corresponent a la Rambla pràcticament es dóna a entendre que la història del lloc comença amb el cobriment de la Ribera l’any 1833. S’ignora l’existència anterior dins aquest espai d’un palauet reial. De dos ponts, un molí, la muralla, adoberies, un mercat de bestiar... i fins i tot que gairebé tot el perímetre actual del vial ja estava edificat quan es va produí l’esmentat cobriment. En definitiva s’ignora la importància que per a la ciutat a tingut aquest lloc ja des de l’edat mitjana.

En el número 4 instal·lat a la plaça del Gra es diu què aquest zona es començà a edificar l’any 1807 amb la construcció del convent dels monjos de Sant Pere De Rodes quan el cert és que el sector que hi entre el carrer Nou i la Calçada dels Monjos, entre el de la Rutlla (incluint el costat nord de l’esmentada plaça) i l’eix Caamaño-Palmera, Fossos ja existien l’any 1788 i molts carrers del sector encara conserven el nom que tenien al segle XVIII.

En el sisè d’aquests escrits “informatius” es parla de l’existència a l’actual carrer Joan Maragall d’una presó en aquest carrer des de l’any 1579 a l’indret on avui hi ha l’arxiu municipal i abans hi havia la biblioteca. La presó en aquesta època estava situada en una gran torre circular que hi havia ocupant a la confluència del carrer Ample amb el de Joan Maragall i a principis del segle XVII encara hi era en aquesta ubicació i per tant la instal·lació del presidi a l’espai on diu el plafó devia ser molt més tardana i reaprofitant un edifici més antic.

Pel que fa al desè situat a la plaça de l’Església es diu que Figueres va començar a créixer al segle IX al voltant de l’església de Sant Pere. Els documents que esmenten Figueres més antics que coneixem són del segle X i de l’església tenim constància a partir de l’any 1020. Si l’autor dels plafons té notícies rigoroses i contrastades de l’existència de Figueres i de la seva parròquia en les èpoques que ell diu que les publiqui ben aviat per que seria un document del tot excepcional.

El darrer d’aquests plafons situat a la plaça de l’Ajuntament parla de l’antic edifici municipal segon ell datat l’any 1767 i que atribueix al mateix arquitecte que va projectar el castell de Sant Ferran. La construcció de l’antiga casa consistorial sabem que estava molt avançada el 1757, o sigui deu anys abans i de l’atribució de la seva construcció a Juan Martín Zermeño, crec que no és impossible del tot però m’agradaria que ens donés a conèixer les fonts en les quals basa aquesta informació. Pel que fa als pòrtics de la plaça que en el redactat són considerats de mitjans del segle XVI, sabem que són en realitat posteriors a l’any 1819. El seu estil arquitectònic tampoc es correspon de cap manera als de la setzena centúria.

Es podria continuar parlant de moltes més errades. També es podria comentar gran quantitat de dades que era factible afegir i que s’han desaprofitat aplicant uns criteris de resum i de síntesi més que discutibles.

Finalment només cal dir que el sotasignat ha dedicat molts anys i esforços a l’estudi de la Figueres baixmedieval i moderna que s’han publicat en diferents llibres i revistes. En aquests treballs apart d’aportar una gran quantitat de dades inèdites he procurat sempre indicar les fonts d’informació. Seria desitjable que què en properes ocasions en que es vulgui promocionar la història i el patrimoni de la ciutat s’optés per oferir al públic uns continguts més actualitzats i rigorosos.

Antoni Egea

LA MUNTANYA DEL CASTELL DE FIGUERES ABANS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA FORTALESA

El paratge sobre el qual actualment s’aixeca el castell de Sant Ferran de Figueres fou durant l’edat mitjana un lloc erm, boscós i garrigós propietat de la corona. L’any 1347 el rei Pere IV se’ls va vendre juntament amb d’altres finques i rendes a Pere ça Costa i els hereus del comprador es varen vendre tot aquest paquet de títols de propietat l’any 1394 a l’abat del monestir de Vilabertran. Aquest canvis de propietat condicionà el canvi de topònim de l’indret que passà de dir-se bosc del Rei a ser anomenats bosc de l’Abat.
A principis del segle XVI l’augment de població de Figueres féu que davant la necessitat de terres per conrear l’abat comendatari del monestir fes diversos establiments de terres a particulars de la vila els quals adquirien el domini útil dels terrenys a canvi del pagament d’un cens anual. Hem trobat documentades diverses d’aquestes concessions en un llibre de contractes del monestir datades entre els anys 1534 i 1539. Per aquells anys (1536) és construïa en aquest lloc una capella dedicada a Sant Roc.
Justament a l’entorn d’aquesta capella es començà a construir l’any 1584 un convent caputxí que estava situat en el lloc on avui hi ha l’aparcament exterior del castell i del qual es poden resseguir a flor de terra els rastres d’alguns murs. Molt probablement unes prospeccions arqueològiques en aquest indret ens permetrien conèixer amb més detall la planta dels edificis d’aquest conjunt. El convent fou objecte d’obres d’ampliació i de millora els anys 1616 i 1663. Les obres de construcció del castell a mitjans del segle XVIII obligaren a l’enderroc d’aquest monestir i el seu trasllat a l’actual carrer del Rec Arnau.
L’elecció d’aquest turó per ubicar el castell de Sant Ferran obligà a fer nombroses expropiacions de terres a particulars. S’han conservat les escriptures d’aquestes confiscacions que tingueren lloc entre els anys 1753 i 1759, la qual cosa ens permet conèixer amb detall l’aspecte que oferia aquest paratge abans de les grans transformacions que comportaren les obres. Aquests terrenys manllevats representaven un 11% de la superfície total del terme. Era un paisatge clarament dominat per l’olivera. Es calcula per fer les obres es talaren uns 28.000 arbres d’aquesta espècie.

ELS PRIMERS DOS SEGLES DE VIDA DEL CARRER NOU DE FIGUERES

Llinda de pedra de la casa número 18 del carrer datada l’any 1591, una de les primeres construïdes en aquest sector.
Llinda de pedra datada l’any 1701. Correspon a la casa situada al número 37 i en aquella época era habitada per Joan Vidal, mestre de cases i la seva familia.


Durant tota l’edat mitjana la vila de Figueres quedava tancada dins el clos de les seves muralles. Fora d’aquest recinte no hi havia pràcticament cap edifici. A finals del segle XV i a començaments del XVI comencen a sorgir tímidament les primeres construccions extramurs. En el sector del que avui és carrer Nou, aleshores camí ral de Girona, és l’hospital de Sant Llàtzer destinat a atendre el malalts infecciosos o mesells i que hem trobat citat per primera vegada l’any 1528 en un document pel qual el bisbe de Girona donava permís per demanar caritat destinada al sosteniment de la institució. L’establiment només comptava amb dos llits l’any 1557 i amb tres el 1566.
Les primeres cases particulars que hem trobat citades són de l’any 1562. En 1593 aquesta petita aglomeració urbana ja és esmentada com a barri i el 1593 es anomenada amb el nom de raval dels Mesells. Un any més tard en un testament el notari fa constar que l’escriptura havia estat redactada “en la pròpia casa del testador, situada en lo carrer Nou, vulgarment dit de Sant Làtzer”. La utilització del nom actual del carrer té, doncs, almenys una antiguitat de 310 anys si bé no és l’única denominació que ha tingut. L’any 1610 es anomenat carrer de Sant Baldiri. Hem de tenir en compte que en aquella època els vials no tenien nom oficial i no sempre hi havia unanimitat a l’hora d’esmentar-los.
Les primeres cases documentades eren totes situades al costat dret del carrer (els dels números parells) i eren situades a l’alçada de l’actual plaça de la font Lluminosa. El que ara es cantonada amb la Rambla, encara era ocupada l’any 1596 per una era, però l’any 1610 aquest terreny ja estava edificat. Al altra costa de carrer (actual cantonada amb Caamaño) hi havia en 1600 unes adoberies o obradors on es transformaven les pells, aquesta indústria encara es mantenia en aquest lloc l’any 1698. En un primer moment aquest costat de carrer fins a la cantonada amb el de la Rutlla restà sense urbanitzar.
L’any 1608 es produí la donació per part d’Úrsula de Vilanova i Roca d’uns terrenys situats entre el nostre carrer el camí de la Rutlla i el de Castelló per tal de traslladar el vell hospital del carrer de la Jonquera que s’havia quedat petit i obsolet. La construcció del nou edifici fou molt lenta i dificultosa. Hi ha un seguit d’autoritzacions dels successius bisbes de Girona datades els anys 1619, 1629 i 1638 per destinar part de les rendes de l’almoina comuna de la vila per la construcció del nou edifici.
A partir de l’any 1699 s’inicià una important parcel•lació de terrenys promoguda per l’esmentat hospital situats entre el carrers Nou, Castelló, Vellaire i Sant llàtzer. La urbanització d’aquestes illes de cases culminà l’any 1734.
Al costat contrari de carrer (el dels números parells) la construcció de cases progressava d’una manera més lenta. L’any 1752 el propietari d’uns terrenys que limitaven amb les últimes cases situades en aquest sector els vengué en pública subhasta amb la condició que fossin edificats.
La següent promoció a gran escala que tenim constància és la que promogué a partir de l’any 1786 Maria Antònia Coll i Isern, esposa de Francesc Coll, pagès de Roses que promogué la parcel•lació del territori anomenat Clot d’en Vinyoles i que anava dels actuals carrers Sant Llàtzer fins el de Clerch i Nicolau. Fins no fa gaires anys la família Coll de Roses tenia una casa dins aquest sector. Molts dels adjudicataris de terrenys per edificar cases exercien oficis relacionats amb el trànsit del camí ral com traginers, esquiladors i ferrers.
En acabar el segle XVIII les cases arribaven fins a poc més del trencant del carrer Sant Llàtzer en direcció a Girona en els dos costats del carrer. En el primer recompte de població que coneixem de Figueres per carrers datat l’any 1812 consta què al carrer Nou hi vivien 307 persones distribuïdes en 113 cases. Al llarg del segle XIX aquest vial experimentà una considerable expansió de la seva superfície construïda que no detallarem aquí per que aquest fet queda fora de l’abat d’aquest breu article.

Antoni Egea