31/5/14

NOTÍCIES SOBRE RAJOLERS I RAJOLERIES A L’ALT EMPORDÀ EN ELS SEGLES XVI-XVIII

Rajolers treballant en una rajoleria a principis del segle XX (imatge publicada en el llibre "Vilafant" de Josep Maria Bernils, Quaderns de la Revista de Girona, nº 68, any 1997)
El rajol fou un element poc emprat en les construccions medievals empordaneses. Tot i que devia ser un material prou conegut ja que a les comarques veïnes de la Catalunya Nord on el seu ús era ja aleshores molt generalitzat. De moment només hem trobat documentat l'any 1355 un forn de rajoles i teules situat prop de Castelló d'Empúries, a l'indret anomenat pla de l'Illa. La situació començà a canviar quan en el darrer quart del segle XVI es crearen rajoleries en les quals hi treballaven artesans vinguts del Nord de la Península. La rajoleria més antiga que em pogut documentar és el forn d’en Closes ubicat a Garrigàs, citat l’any 1583 data en la qual consta que hi treballava un rajoler procedent de Sant Sebastià. La següent referència cronològica és la del forn d’en Gesti, situat a Cabanes, l’edifici i la denominació original del qual han perdurat fins a nosaltres. En aquest obrador que ja funcionava l’any 1584, sabem que almenys hi treballava un operari navarrès.
Un segle més tard la indústria de la fabricació de maons s’havia generalitzat. L’any 1674 tenim notícies de l’existència de forns de rajols a Agullana, Castelló, Garrigàs, Llers (La rajoleria d’en Borràs, del veïnat del Camí Ral, avui els Hostalets) i Pont de Molins. L’any 1701 en trobem una altra situada a Vilatenim.
També sabem que hi hagueren forns especialitzats en la fabricació de teules. L’any 1638 n’hem documentat un a Taravaus que no era explotat directament pel seu propietari, sinó que l’arrendava per curts períodes de temps. L’any 1701 trobem citada una altra teuleria situada a Vilarnadal. Aquesta indústria era propietat de l’església parroquial del lloc i les rendes que reportava el seu lloguer contribuïen al sosteniment de la institució.

La construcció del castell de Sant Ferran de Figueres a partir de l’any 1753, representà un fort impuls a aquesta indústria a la comarca. La part de rajoleria d’aquesta gran obra foren adjudicades al forn d’en Junquer, de Vilafant. Aquest obrador no podia assolir tota la demanda de rajols, la qual cosa feia que el seu propietari subcontractés la fabricació de maons a d’altres rajoleries de la zona. Hom diu que en aquesta època. Hom diu que en aquesta època funcionaven en aquesta població onze forns de rajoles. Des d’aleshores i fins ben entrada la segona meitat del segle XX, Vilafant es consolidà com a nucli principal de la indústria de la rajoleria a la comarca

No hay comentarios:

Publicar un comentario