6/9/09

Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845)


Carles Bosch Parer, Antoni Egea i Codina. Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845). Ajuntament de Bàscara, 2002, 251 pàgines

Ressenya de Josep Maria Marquès a la Revista de Girona, nº 217, pàgines 91-92:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/95078/151836


La vila de Bàscara, és una de les que tenim constància escrita més reculada de les nostres comarques. Des del primer document conegut datat l’any 817 fins la fi de l’antic règim estigué sota la jurisdicció senyorial dels bisbes de Girona. Els prelats aconseguiren dels reis permisos per fortificar la vila i per poder celebrar fires i mercats. Aquests estímuls juntament amb la situació vora el camí ral feren que la vila prosperés i es convertís en una població amb una certa influència dins l’àrea geogràfica més propera.

En aquest llibre hem intentat reconstruir aquest passat amb atenció al territori, els fets més rellevant, les institucions, l’economia, la demografia, l’evolució urbana etc. Des dels primers documents fins que es produí l’annexió dels veïns municipis de Calabuig i orriols esdevinguda l’any 1845



1/9/09

Vilanant


Pere Borrat i Antoni Egea, Vilanant, Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona), 2001.

Amb aquest llibre hem intentat acostar els vilanencs i els lectors en general al passat i present d’una població empordanesa que mereix ser més coneguda. Volem que aquest text estimuli l’interès per la diversitat d’aquest poble: tant pel seu paisatge, sovint humanitzat per masies, castells i ermites, com pel seu característic nucli urbà o la història que s´hi condensa.

29/8/09

Figueres als segles XVI i XVII


Figueres als segles XVI i XVII, Quaderns d'Història de Figueres, volum 2, Ajuntament de Figueres-Diputació de Girona, 1999, 127 pàgines.

Ressenya d'Àngel Bosch i Lloret a la Revista de Girona:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/94720/155108


Consulta en línia

“Fer una aproximació a la història de Figueres dels segles XVI i XVII no ha esta feina fàcil, sobretot si tenim en compte les moltes aportacions que s’han pogut recollir. Davant la mancança quasi absoluta de documentació municipal, eclesiàstica i institucional d’aquest període, pocs historiadors s’havien atrevit a aprofundir en l’època moderna a Figueres, que sempre s’ha tractat molt de passada.
L’autor a orientat les seves recerques cap els protocols notarials, valuoses fonts per a la història social on, segons paraules de mossèn Miquel Pujol, bull la vida. Compres, vendes, emprèstits, testaments, convenis, compareixences...tota mena de contractes entre persones han quedat enregistrats als llibres dels notaris que, acta a acta els han formalitzat. L’anàlisi extensiva i detallada d’aquests documents ha permès descriure en noms i cognoms, els progressos, els conflictes i les vivències dels figuerencs del segles XVI i XVII.
La mateixa selecció de les fonts comporta unes limitacions, tant pel que fa a la visió global de l’època estudiada com a la seva periodització. En aquest llibre hom hi trobarà, potser, llacunes en el relat dels fets i en les dades que aporta. Però en canvi, s’hi descriu com en un immens trencaclosques la Figueres de l’Antic Règim en funcionament, una vila que supera les muralles, crea noves fonts de riquesa, es relaciona amb altres poblacions, pateix fams, pestes i guerres, però progressa, creix i es consolida...tot gràcies a l’acció tantes vegades anònima i grisa dels veritables protagonistes d’aquesta història: els figuerencs.”
Miquel Planas
Historiador (introducció del llibre)

Vilamalla. Mil anys d´història (974-1975)


Antoni EGEA, Marisa ROIG, Joan SERRA. "Vilamalla. Mil anys d´història (974-1975)". Vilamalla. Ajuntament, 1999, pàg. 245.

Ressenya de Pere Gifre a la Revista de Girona, nº 198, pàg. 94:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/103748/129909



Vilamalla va ser una població dins del comtat d’Empúries i batllia de Siurana. Al llarg de l’edat mitjana va ser una petita població amb poc pes específic dins el territori. L’any 1555 tota la batllia passa al domini directe de la corona, coincidint pràcticament amb aquest canvi la població es convertí en la capital de fet del territori a causa de l’augment de població i de la important davallada de Siurana. Aquesta prosperitat continuà en el segle XVIII i primera meitat del XIX amb l’augment de la superfície agrícola i en la vila convertida en un petit centre de serveis amb artesans de tots els oficis. La segona meitat del segle XIX estigué marcada per l’arribada del tren. La construcció del complex fitosanitari i del polígon industrials són els fets més destacats d’aquesta població en els darrers anys

Siurana d'Empordà


Egea codina, Antoni; Pujol Fabrellas, David. Siurana d’Empordà. Diputació de Girona - Caixa de Girona. Any 1998. Quaderns de la Revista de Girona ; nº 76, 96 pàgines


La present monografia és una síntesi actualitzada (en el moment de la seva publicació) de tot allò que coneixem de la història de Siurana, tant de les èpoques més reculades com de l’època contemporània. Seguint l’esperit d’aquest col•lecció de monografies locals, els autors han intentat posar a disposició de tothom, d’una manera clara i entenedora els resultats d’alguns anys de recerques. Les fotografies d’Ernest Costa han enriquit el llibre hi ha contribuït a donar-li el valor didàctic que es buscava

28/8/09

Notícies sobre demografia i jurisdicció del comtat d'Empúries a mitjan del segle XIV

Notícies sobre demografia i jurisdicció del comtat d'Empúries a mitjan del segle XIV, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 31, Figueres 1998, pàgines 189-230



Consulta a través de la xarxa:
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93242

Les primeres notícies demogràfiques per poblacions que coneixem de Catalunya ens les proporcionen els fogatges o recomptes per cases o llard habitades. Aquests fogatges en general es feien detallats en els llocs on el rei tenia jurisdicció plena la qual cosa feia que el comtat d’Empúries (que en aquells moments era pràcticament independent de la corona) no hi estigués inclòs. En aquest article es recullen unes relacions de “persones” que hi havia en moltes poblacions del comtat d’Empúries (malauradament no hi són totes) en el període 1352-1353, uns anys anteriors als primers fogatges reials i per tant els recomptes de poblacions d’un territori de Catalunya més antic que coneixem fins ara. La unitat de recompte o “persona” sembla que es refereix exclusivament a adults, ja que el seu nombre global és molt superior als caps de casa que concorren a les reunions de les universitats (assemblea pública de tots els caps de casa d’una població), o als que figuren en els capbreus més complets. Tot i que les dades incompletes no ens permeten obtenir dades absolutes fiables si que són interessants per saber el nombre aproximat de moltes poblacions i determinar quines eren les zones més poblades dins aquest territori que abastava part de les comarques de l’Alt i Baix Empordà, el Gironès i el Rosselló.

Aquests mateixos documents ens proporcionen valuoses dades per fer un llistat de poblacions que estaven sotmeses a la jurisdicció directa del comte i de les que la tenien compartida amb d’altres nobles o institucions eclesiàstiques

27/8/09

Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern

Imatge: Biblioteca Fages de Climent - Figueres, Àlbums Rubaudonadeu



Alguns aspectes històrics del Vilafant Baix Medieval i Modern, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 30, Figueres, 1997, pàgines 187-204

Consulta a través de la xarxa: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93225/166652

Vilafant és una de les poblacions més importants de l’Alt Empordà pel que fa al nombre d’habitants. També és, incomprensiblement, una de les que s’han publicat menys coses sobre la seva història. En aquest article es recullen un seguit de dades inèdites, poc conegudes o poc utilitzades pels historiadors referents a la baixa edat mitjana i a l’època moderna referents a l’esmentada vila. El document més important que s’ha utilitzat és un inventari dels documents més importants que hi havia amb una caixa de l’obreria parroquial guardat al cor del’església i datat l’any 1599