Els hospitals com a aglutinadors de població a l'Empordà medieval

Els hospitals com a aglutinadors de població a l'Empordà medieval, Revista de Girona, nº 232, any 2005, pàgines 32-36

Consulta a través de la xarxa:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96061/150433

L’Empordà disposà durant la baixa edat mitjana d’una considerable xarxa de petits hospitals de pobres (sovint de només un o dos llits) destinats a acollir indigents en estades curtes. Alguns d’aquests establiments benèfics actuaren com a embrió de petits agrupaments d’habitatges.

En alguns casos sabem que el mateix hospital féu promoció de solars edificables a canvi del pagament d’un cens anual que anava destinat al manteniment de la institució. En altres ocasions no es pot demostrar que l’hospital hagi estat directament l’impulsor d’algun d’aquests veïnats sorgits en aquesta època i que s’han format al seu entorn però que l’hospital és l’edifici més emblemàtic i fins i tot dóna nom al barri.

Alguns dels exemples recollits en aquest article no corresponen exactament a aquesta mena de promocions urbanes dels hospitals. En el moment de redactar-lo desconeixia que existien a l’Empordà uns nuclis habitats fundats pels ordes de cavalleria (templers, hospitalers i del Sant Sepulcre) que en alguns casos són anomenats “hospitals” dels exemples que figuren a l’article els de les Escaules, Vilatenim i Vilacolum correspondrien a aquest altre grup. En canvi els casos de Navata, Viladamat i Arenys d’Empordà s’ajusten al que es diu en l’esmentat treball. Amb posterioritat a la publicació de l’article s’han trobat dos casos més veïnats o sectors urbans fundats pels gestors dels hospitals situats a Palau-sator i Rupià i dels quals espero tenir ocasió de parlar-ne més endavant.

Pel que fa als agrupaments urbans anomenats “hospitals” i/o salvetats empordanesos és a punt de sortir un article del present autor dins la miscel·lània d’homenatge a Josep Maria Marquès que edita el patronat Eiximenis de la Diputació de Girona.

Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845)

Carles Bosch Parer, Antoni Egea i Codina. Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845). Ajuntament de Bàscara, 2002, 251 pàgines

Ressenya de Josep Maria Marquès a la Revista de Girona, nº 217, pàgines 91-92:
http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/95078/151836

La vila de Bàscara, és una de les que tenim constància escrita més reculada de les nostres comarques. Des del primer document conegut datat l’any 817 fins la fi de l’antic règim estigué sota la jurisdicció senyorial dels bisbes de Girona. Els prelats aconseguiren dels reis permisos per fortificar la vila i per poder celebrar fires i mercats. Aquests estímuls juntament amb la situació vora el camí ral feren que la vila prosperés i es convertís en una població amb una certa influència dins l’àrea geogràfica més propera.

En aquest llibre hem intentat reconstruir aquest passat amb atenció al territori, els fets més rellevant, les institucions, l’economia, la demografia, l’evolució urbana etc. Des dels primers documents fins que es produí l’annexió dels veïns municipis de Calabuig i orriols esdevinguda l’any 1845

Vilanant

Pere Borrat i Antoni Egea, Vilanant, Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona), 2001.

Amb aquest llibre hem intentat acostar els vilanencs i els lectors en general al passat i present d’una població empordanesa que mereix ser més coneguda. Volem que aquest text estimuli l’interès per la diversitat d’aquest poble: tant pel seu paisatge, sovint humanitzat per masies, castells i ermites, com pel seu característic nucli urbà o la història que s´hi condensa.